Les Canàries presten atenció al 40% dels nens que arriben sols a Espanya

El territori català ocupa el segon lloc quant a l’acollida de menors nouvinguts, 2.487 / La Rioja, amb 11, és el que menys en té

Migrants subsaharians arribats a l’illa d’El Hierro l’octubre passat. | H. BILBAO / EUROPA PRESS

Migrants subsaharians arribats a l’illa d’El Hierro l’octubre passat. | H. BILBAO / EUROPA PRESS

Isabel Durán

Quatre de cada deu nens migrants que arriben a Espanya sense suport familiar són atesos per les Canàries. L’increment de l’arribada de menors a bord de cayucos en l’últim quadrimestre del 2023 va acabar de col·lapsar la xarxa d’acollida de l’arxipèlag, que feia anys que s’esforçava per no deixar cap jove en desemparament. El Govern canari tutela actualment 5.645 nens estrangers, dels més de 13.000 que hi ha a tot el territori nacional.

La falta de recursos financers per atendre els menors és la principal excusa que posen les comunitats autònomes per obrir les seves portes. El Govern d’Espanya ha assegurat que compta amb prou finançament per cobrir les despeses derivades de l’acollida dels nens. Però, quin és el mapa dels menors migrants a Espanya? Les comunitats estan realment col·lapsades?

La regió que té més nens i joves migrants sota la seva tutela és Catalunya, on hi ha 2.480 menors, als quals s’afegeixen 4.272 més majors d’edat que continuen sota la protecció del sistema. El 51% dels joves procedeixen del Marroc, i el 35,6%, de països subsaharians. Fonts de la Generalitat de Catalunya asseguren que, actualment, no hi ha places d’acollida lliures. En els últims anys han treballat per obrir nous centres i han passat d’unes 800 places el 2017 a 4.000 el 2024.

Madrid també suporta una important pressió, especialment per les entrades que es produeixen a través de l’aeroport de Barajas. Des de començament d’any, aquesta regió ha atès 1.239 menors estrangers, gairebé els mateixos que al llarg de tot l’any anterior. Les tres diputacions forals basques, que són les que tenen la competència dels menors en situació de vulnerabilitat, posarà sobre la taula de la sectorial la necessitat de comptar amb un pla de contingència que defineixi els drets i deures de cada comunitat autònoma. Al País Basc hi ha en aquests moments 723 nens i joves sense acompanyar (511 a Biscaia, 180 a Guipúscoa i 70 a Àlaba).

La Junta d’Andalusia va publicar la setmana passada que el seu sistema d’acollida està a un 115% de la seva capacitat. Aquesta regió ha patit històricament una forta pressió migratòria i el 2018 va viure una situació similar a la de les Canàries amb els menors. Actualment, tutela 741 nois. La Generalitat Valenciana té acollits en centres 481 menors migrants no acompanyats, en un sistema d’acollida que compta amb 317 places.

El Govern de les Illes Balears, que té sota la seva tutela 213 nens i joves migrants, considera que a l’hora repartir els menors arribats a les Canàries s’ha de tenir en compte l’existència d’una nova ruta migratòria entre la costa africana i les Balears per la qual transiten pasteres durant tot l’any. La Regió de Múrcia tutela 235 menors migrants no acompanyats, dels quals 71 han passat prèviament per les Canàries. Els altres 164 van arribar directament a Múrcia, alguns en pastera, per carretera i altres amb avió.

Galícia, en contra

Galícia és una de les autonomies que es rebel·len en contra que el Govern central imposi a les comunitats una nova proposta de repartiment sense escoltar els Executius regionals. Des de començament d’any, el sistema de protecció gallec ha acollit 200 nens, nenes i adolescents no acompanyats.

El Govern d’Aragó tutela 134 menors migrants, que estan allotjats en dos centres amb 104 places, cosa que implica que la xarxa d’acollida està a un 128,85% de la seva capacitat. A més compta amb 105 places més ocupades dins de programes d’autonomia i transició a la vida adulta, per a joves fins a 23 anys, que des del Govern d’Aragó s’atén fins a la seva emancipació.

Navarra atén actualment 110 menors, que primer envia a un centre d’orientació per, després d’una valoració inicial, derivar-los a pisos més petits on els pot oferir una atenció més personalitzada.

Entre les comunitats que menys nens i adolescents estrangers tutelen hi ha Astúries, Extremadura i La Rioja. Al primer hi ha 89 nens i adolescents estrangers. Extremadura n’atenen 74. I La Rioja, tan sols a 11.