Govern i PP pacten el repartiment de nens migrants amb l’abstenció de Catalunya

Les comunitats demanen més temps per estudiar la llei d’estrangeria que permetria la distribució obligatòria / La Generalitat acusa Sánchez d’ignorar el seu esforç amb l’acollida de menors

El ministre Ángel Víctor Torres; el president canari, Fernando Clavijo, i la ministra Sira Rego, ahir. | EUROPA PRESS

El ministre Ángel Víctor Torres; el president canari, Fernando Clavijo, i la ministra Sira Rego, ahir. | EUROPA PRESS

Isabel Durán

Solidaris, però no tant com per acceptar la modificació de la llei d’estrangeria que permetria el repartiment obligatori dels nens i adolescents migrants que arriben a les Canàries sense el suport d’un familiar adult. Els consellers de Drets Socials de les comunitats autònomes van conèixer el text legal pactat entre el Govern canari i l’Estat només hores abans de l’inici de la reunió de la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència, que es va celebrar ahir a la tarda a Tenerife.

Per aquesta raó, van al·legar que no han tingut prou temps per valorar-ne el contingut i van demanar un termini per estudiar-lo. Sobretot, perquè el capítol que continua generant més dubtes és el del finançament. El suport dels governs autonòmics no és necessari per tramitar la reforma legislativa, ja que depèn de les Corts Generals. No obstant, el suport o el rebuig dels diferents territoris condicionarà el suport o el rebuig de les forces polítiques que les dirigeixen.

El que sí que va tirar endavant és el repartiment de 400 menors –347 de procedents de les Canàries i 53 de la Ciutat Autònoma de Ceuta– per tot el territori nacional. Aquesta vegada sí que hi va haver quòrum sobre el trasllat voluntari que va quedar bloquejat en l’anterior conferència sectorial, celebrada fa un mes. Totes les comunitats van votar a favor de les derivacions, excepte Catalunya, que es va abstenir. El rebuig d’aquestes derivacions va estar marcat per l’anunci del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que s’havia arribat a un acord amb el Govern de les Canàries sobre el text legal per canviar l’article 35 de la llei d’estrangeria. Aquest pacte bilateral va causar irritació entre les regions, que van preferir esperar a conèixer els termes de l’acord abans d’acceptar l’acollida d’un nombre més elevat de menors immigrants.

Aquest repartiment, que va aparellat a una fitxa financera de 20 milions, és només un pedaç que no soluciona la situació de col·lapse que viu el sistema d’acollida de les illes, on hi ha 5.645 menors migrants en situació de desemparament sota la tutela del Govern de les Canàries. Segons els criteris de repartiment acordats en el mateix fòrum l’any 2022, Catalunya rebrà 31 nens i adolescents, sent la comunitat autònoma que més menors rebria. La segueixen Extremadura, Madrid i Andalusia, amb 30; Cantàbria, amb 29; Galícia, amb 26, i Astúries, amb 24. Les regions que menys nois acollirien serien La Rioja (4), les Balears (10), Navarra (15) i Múrcia (16). A aquests 347 que es repartiran per tot el territori nacional, cal sumar-n’hi 40 que corresponen a les Canàries i 13 que es queda Ceuta.

Fins ara, aquest sistema de repartiment solidari ha fracassat. En els últims 10 mesos, només han sortit de les Canàries 32 menors –16 d’ells a Aragó i 16 més a Astúries–, cosa que suposa que només s’ha complert un 10% dels trasllats pactats el 2023, quan les comunitats van acordar acollir 339 nens migrants procedents de les Canàries. Amb Ceuta, ha complert Andalusia, que va rebre 30 nois provinents de la ciutat autònoma. Pel que fa a l’acord del 2022, un total de 378 menors migrants havien de ser traslladats a les comunitats, dels quals falten encara 150, és a dir, el 40% dels nens, nenes i adolescents que van ser acordats amb l’Executiu. Des del 2021, a les illes hi ha vuit joves pendents del seu trasllat al País Basc i 18 més a les Balears.

Sense pronunciar-se

A més dels consellers de Drets Socials de les 17 comunitats i de les dues ciutats autònomes, també van ser presents el ministre Torres i el president del Govern de les Canàries, Fernando Clavijo, com a responsables de l’acord bilateral entre les Canàries i el Govern central per reformar la llei d’estrangeria. Torres, qui a més coordina la Comissió Interministerial de Migracions, va tornar a col·locar la pilota a la teulada del PP. "Els governs autonòmics presidits pel PP, excepte el de Ceuta, han dit que no es pronuncien", va assenyalar.

"Hem informat sobre el text legal perquè ho ha demanat el PP i perquè la mesura requereix la col·laboració de les comunitats", va afegir el ministre, que va recordar que tot i que la competència sobre els menors és de les autonomies, "el Govern d’Espanya ha posat una solució sobre la taula". Ara, va afegir, són els populars els que s’han de pronunciar, perquè la norma seguirà els tràmits legislatius i la portaran al Congrés en els pròxims dies.

La trobada va estar presidida per la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, que tot just sortir de la reunió va explicar que el mecanisme de repartiment voluntari s’ha desbloquejat, però "no és suficient", perquè aquest sistema no s’adapta a les necessitats de la situació actual. "La situació migratòria és diferent de la que existia quan es va pactar aquest sistema", va remarcar.

Catalunya va acudir a la reunió amb voluntat de continuar participant en l’acollida solidària dels menors, però finalment es va abstenir. El conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, va assenyalar que el repartiment "no s’ajusta a la realitat catalana". I va acusar el Govern de Pedro Sánchez d’ignorar tot l’esforç d’acollida que fa Catalunya.

"En el sistema de protecció de la infància tenim acollits 2.369 joves migrants sols menors d’edat, però el ministeri tan sols en comptabilitza 1.417. Fins que les xifres amb què es treballi no siguin les reals no podem avalar cap proposta de repartiment", va acabar advertint el conseller.