Milers de sudanesos han protestat dissabte als carrers per demanar un retorn a la via democràtica després del cop d’estat que va dur a terme dilluns el general colpista Abdel Fattah al-Burhan, que es va veure seguit d’una cruenta repressió que ja ha deixat almenys 11 morts i desenes de ferits. Aquest dissabte, almenys tres manifestants han mort en mans de les forces de seguretat a la ciutat d’Omdurman, situada davant la capital, Khartum, segons va anunciar a Twitter un sindicat de metges prodemocràcia.
La protesta, celebrada a Khartum i altres punts del país, va estar marcada per les consignes contra l’Exèrcit, que patrullava la capital, tallava ponts i registrava vehicles i transeünts. «Volem un règim civil i no acceptarem la repartició de poder amb els militars, ha de ser 100% civil», va dir a AFP Hashem al-Tayeb, un manifestant al sud de Khartum.
«La resposta de l’Exèrcit serà vigilada pel món sencer», va advertir un alt responsable nord-americà. «Serà una veritable prova de les intencions dels militars», va alertar. El risc d’un nou bany de sang en aquest país delmat pels conflictes no menyscaba la determinació dels manifestants, va assegurar AFP la militant prodemocràcia Tahani Abbas.
«Els militars no ens dirigiran, aquí deixem el nostre missatge», va afegir. Per a ella i molts dels presents, aquesta protesta, anomenada «manifestació del milió» de persones, és «un primer pas».
En un país dirigit gairebé sense interrupció pels militars en els seus 65 anys d’independència, el carrer va decidir aixecar-se davant el general Burhan, que va dissoldre dilluns les institucions del Govern de transició i va arrestar la majoria de líders civils.
«No hi ha marxa enrere»
«No al règim militar», «no tornarem a la llista [nord-americana] de països que recolzen el terrorisme», clamaven els manifestants, preocupats davant la possibilitat de veure de nou al Sudan en la llista negra dels Estats Units, en la qual figuraven fins a 2020 i que els va ocasionar severes sancions financeres durant anys.
Després del cop, els Estats Units i el Banc Mundial van frenar la seva ajuda, vital per a un país sumit en una inflació galopant i una pobresa endèmica. La Unió Africana va suspendre el Sudan i el Consell de Seguretat de l’ONU exigeix la tornada dels civils al poder.
Per als manifestants, «no hi ha marxa enrere possible» després de la revolta que va tombar el 2019 el dictador Omar al-Bashir, un general que va arribar al poder gràcies a un altre cop d’estat fa 30 anys. Enderrocar-lo va tenir un alt preu: sis mesos de mobilització i més de 250 morts.
«Desobediència civil»
Des de dilluns, molts sudanesos van declarar «desobediència civil» i es protegeixen darrere les barricades de les bales reals o de goma i els gasos lacrimògens de les forces de seguretat.
Gibril Ibrahim, ministre de Finances que havia recolzat la seguda pro-Exèrcit abans del cop d’estat, ja va advertir en un missatge Twitter als manifestants que «destruir els béns públics no és una manifestació pacífica». «Els colpistes intenten perpetrar actes de sabotatge buscant un pretext per desencadenar la violència», va dir per la seva part el portaveu del Govern enderrocat a Facebook, que recolza el retorn dels civils al poder.
«Els dirigents militars no s’han d’equivocar: el món els mira i no tolerarà més sang», va avisar Amnistia Internacional. Dissabte, novament, l’emissari britànic Robert Fairweather va exhortar les forces de seguretat sudaneses a «respectar la llibertat i el dret d’expressió». El secretari general de l’ONU António Guterres va instar «els militars a anar amb moderació i no causar més víctimes».
Sancions internacionals
El cop ha sepultat les esperances d’unes eleccions lliures a finals de 2023 i ha portat el país de nou a uns perillosos llimbs. Gairebé tots els dirigents civils, que integraven amb els militars les institucions de la transició ara dissoltes, estan encara detinguts o en arrest domiciliari.
Fa nou dies, desenes de milers de sudanesos marxavent al crit de «Burhan, deixa el poder», una manifestació que probablement va precipitar la maniobra de l’Exèrcit. El general colpista assegura que no ha donat un cop, sinó que ha actuat per «evitar una guerra civil» i per «rectificar el rumb de la transició sudanesa».
