Si Elisabet II es manté al tron el 27 de maig del 2024, haurà superat Lluís XIV de França com el monarca amb un regnat més llarg de la història. El Rei Sol tenia 76 anys quan va morir i havia arribat als 72 de regnat. L’inquilí de Versalles tenia en el moment de l’ascens al tron quatre anys; la reina d’Anglaterra, 25. La monarca arribarà als 98 anys en l’últim rècord que li falta al seu mandat. Els britànics aposten perquè sigui així. Ella ja és part de l’essència del país, una figura tranquil·litzadora i inqüestionable. La nostàlgia del passat en la qual està ancorada la monarquia contribueix a l’envejable popularitat de què gaudeix. Ella és la darrera connexió sentimental amb la grandesa d’un passat imperial llunyà, perillosament idealitzat.
Des del seu retir a Windsor, la reina segueix al capdavant de les tasques essencials de la Corona i de l’Estat. Els seus compromisos públics actuals es redueixen, ara per ara, a audiències virtuals. Les notícies durant les últimes setmanes de problemes de salut, amb una revisió mèdica hospitalària i la prescripció mèdica de guardar repòs, són els avisos d’un declivi inevitable, amb limitacions que la interessada accepta malament.
Elisabet II passa el cap de setmana a Sandringham supervisant els preparatius nadalencs, tradició a la qual no renunciarà. Això de quedar-se a casa i demanar la baixa laboral no forma part del seu caràcter. Abans de la pandèmia, el 2019, la reina, malgrat l’edat, va participar en 295 actes seguint la seva consigna que «necessita ser vista perquè hi creguin», com va dir una vegada. Aquesta presència física és part de la màgia de la monarquia. A això s’afegeix un sentit del deure que ningú no ha posat mai en qüestió.
La futura successió es forja de portes endins, alhora que s’ha anat alleugerint l’agenda de la sobirana. Augmenten les cites i compromisos, però el nombre de membres amb tasques oficials a la família reial s’ha reduït considerablement, com a part d’una reforma que el príncep Carles avala. Serà ell, juntament amb Guillem i Kate, els que assumiran els papers principals, però altres membres també hauran de participar o caldrà retallar els 2.000 actes anuals als quals acudeix la família reial. Certs plans apuntant el disseny de la institució al segle XXI han quedat desbaratats per la sortida d’escena de protagonistes que formaven part de l’elenc. Buckingham va haver de buscar-hi alternatives.
El dia de Nadal del 2017 es va publicar una foto dels ducs de Cambridge amb el príncep Enric i Meghan, que aleshores era la seva promesa. Eren a Sandringham i caminaven junts, en aparent bona harmonia, fent el passeig tradicional a l’església. Un titular a la premsa els va batejar com Els quatre magnífics, The Fab Four, amb una picada d’ullet en record dels Beatles. Els creients monàrquics van veure en la imatge la joventut i la renovació de la Corona. Dos mesos després, les dues parelles van posar en marxa un projecte comú, The Royal Foundation, i van agrupar les causes benèfiques a què dedicarien esforços. La nova generació assumia més funcions i prenia el relleu en certes tasques. Fins i tot van fer en nom de la Corona viatges a l’estranger, que la sobirana ja no fa. Un any més tard els ducs de Sussex abandonaven el projecte, el país i la família reial.
Desterrat i amagat
Mentre aquesta ruptura traumàtica desencadenava la pitjor crisi des de la mort de Diana, la situació del príncep Andreu amb la justícia americana s’anava embolicant més i més. El duc de York viu amagat a les residències emmurallades dels Windsor. A Nova York s’enfrontarà molt possiblement la tardor que ve a un procés civil per respondre a les al·legacions d’abús sexual de Virginia Giuffre quan tenia 17 anys, com a part de l’escàndol del cas Epstein. El que és considerat fill favorit de la reina ha estat apartat definitivament de les funcions oficials.
Els mecanismes constitucionals en cas d’incapacitat de la monarca també es veuen afectats per aquestes absències inesperades. Dels quatre membres de la família reial que formen part del Consell d’Estat –l’organisme encarregat d’assumir temporalment la majoria de tasques de la prefectura de l’Estat–, els prínceps Andreu i Enric n’han quedat exclosos. Tot i que només calen dos consellers per actuar en cas d’impediment, s’estaria considerant l’ingrés d’algun altre membre de la família, com ara Camil·la Parker Bowles.
La possibilitat de donar a la duquessa de Cornualla un paper més preponderant forma part de les actuals discussions, segons algunes informacions. L’especulació va guanyar força després d’un discurs recent de Camil·la contra la permissivitat i normalització de la violència sexual contra les dones. Les seves paraules van trobar ressò i ressonància en sectors de la societat sovint indiferents als discursos dels «royals». La presència pública de qui un dia es convertirà en la consort del rei és cada cop més habitual. La seva ha estat una transició lenta i mesurada, des dels dies en què, com a amant del príncep, i especialment després de la mort de Diana, es va convertir en la dona més detestada del país. Camil·la no només es va casar el 2005 amb l’hereu al tron, sinó que ha anat incrementant el paper en els actes de la Corona.
Els experts expliquen que Camil·la es convertirà en reina consort automàticament quan Carles arribi al tron. Modificar això requeriria canviar la llei, un procés complicat que crearia un precedent. Si arribés a fer-se, podria repercutir en la duquessa de Cambridge quan Guillem succeeixi el seu pare.
