Bielorússia ha amenaçat aquest dijous de respondre a possibles sancions europees relacionades amb la crisi a la seva frontera amb Polònia, on milers de migrants estan bloquejats en condicions molt difícils. El president, Aleksandr Lukaixenko, s’ha referit en particular a la possibilitat de suspendre el funcionament del gasoducte Yamal-Europa, que travessa Bielorússia i entrega gas rus per als europeus en plena crisi energètica.

Brussel·les, que tem una onada migratòria similar a la del 2015, acusa el règim d’Aleksandr Lukaixenko d’haver orquestrat aquesta afluència per venjar-se de les sancions occidentals, i ha anunciat noves mesures punitives la setmana vinent. La UE acusa el Govern de Bielorússia d’atraure els candidats a l’exili oferint-los visats i contractant vols, per després transportar-los a la frontera polonesa.

Varsòvia afirma a més que les forces de seguretat bielorusses recorren a la intimidació per obligar els migrants a entrar en territori polonès, en particular disparant a l’aire. En canvi Minsk afirma que els guàrdies fronterers polonesos violen les normes internacionals en bloquejar els migrants i rebutjar-los amb violència.

El paper de Rússia

La UE i Alemanya van demanar dimecres a Rússia, principal suport de Minsk, que intervingui. La cancellera alemanya Angela Merkel va instar el president rus Vladímir Putin a «utilitzar la seva influència» davant Lukaixenko per posar fi al que va qualificar d’instrumentalització «inhumana» dels migrants.

París va considerar dijous passat que Rússia era «part de la solució, ja que la dependència de Bielorússia de Moscou és cada vegada més forta», especialment en el pla econòmic i politicomilitar. Moscou, que Varsòvia considera com el veritable instigador d’aquesta crisi, es limita de moment a aportar el seu suport a Minsk, i el ministre rus d’Afers Exteriors, Sergei Lavrov, va denunciar dimecres una «campanya antibielorussa».