El Parlament Europeu demana protegir periodistes i entitats civils d'assetjaments judicials que limiten la llibertat d'expressió. En una resolució aprovada aquest dijous amb 444 vots a favor, 48 en contra i 75 abstencions, la cambra ha reclamat a la Comissió Europea una directiva per blindar ONGs i periodistes de demanades que busquen "intimidar" i "silenciar" quan es tracten "afers importants d'interès públic". Així, planteja la creació de "normes per desestimar ràpidament" querelles i sancions per compensar els danys "econòmics, psicològics i de reputació" que pateixen les víctimes. Com a ponent a l'ombra del text, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba avisa que aquests casos "s'estan multiplicant a gran velocitat" a la Unió Europea.
En declaracions a l'ACN, Riba assegura que hi ha "un gran consens" a l'Eurocambra sobre aquest problema, però també a la Comissió Europea, que preveu presentar una directiva el 2022 sobre les anomenades "Demandes Estratègiques contra la Participació Pública" (SLAPPs, per les seves sigles en anglès). "Espero que sigui el gran èxit d'aquesta legislatura", afirma.
Riba recorda com el cas de la periodista Dafne Caruana Galizia, que va acumular més de 40 demandes a la UE abans de ser assassinada, va posar el focus en les SLAAPS. Un problema, però, que també afecta ONGs i activistes que denuncien casos de corrupció o de destrucció del medi ambient. Riba posa com a exemple el cas de l'empresa càrnia Coren, que reclama a un agricultor i activista gallec un milió d'euros per dir a la televisió que la companyia contamina les aigües d'un embassament.
Durant les negociacions de la resolució, l'eurodiputada d'ERC va pressionar per ampliar el nombre de col·lectius afectats per "grans corporacions, siguin públiques o privades": "Des dels verds hem intentat anar més enllà per protegir també d'aquestes demandes a activistes, opositors polítics i ONGs".
En el text, la cambra fa referència tant a periodistes com a ONGs i societat civil. Tot i que la comissió de Cultura del Parlament Europeu va proposar una esmena que instava a actuar "quan els governs o els particulars utilitzen mesures legals per silenciar els seus crítics i opositors d'una manera incompatible amb els drets fonamentals", la resolució aprovada aquest dijous no inclou la referència als opositors polítics.
Les mesures proposades
La resolució insta la CE a establir normes que facilitin la desestimació ràpida de demandes quan s'identifiqui un cas d'SLAPPs. També planteja la imposició d'indemnitzacions pels afectats. A més, la cambra suggereix crear un fons "per donar suport a les víctimes de les SLAPPs" o que rebin assessorament legal "d'organismes independents".
