Tensió al Carib: Les Antilles franceses es rebel·len contra la pobresa i les restriccions sanitàries

El Govern de París ha decidit respondre al desafiament amb una resposta ferma. «La llei de la República sobre l’obligació de vacunació d’infermers i bombers s’aplicarà», ha dit aquest dimarts el ministre d’Ultramar, Sébastien Lecornu, en declaracions a la cadena pública France 2. «Seria escandalós si deixéssim d’aplicar la llei», ha afegit. D’aquesta manera, Lecornu ha donat un cop de porta a una de les principals reivindicacions del col·lectiu de sindicats, majoritàriament d’esquerres i afins al moviment descolonitzador, que van impulsar la mobilització social a Guadalupe. «L’única cosa que podria representar un avenç per a nosaltres seria el final de la vacunació obligatòria», ha advertit Patricia Pioche, secretària adjunta de la Unió General de Treballadors de Guadalupe. La revolta en aquesta illa paradisíaca va començar amb una crida a la vaga general a partir del 15 de novembre. Convocada contra la vacunació obligatòria d’infermers i bombers –a l’illa hi ha immunitzats el 87% d’aquests sanitaris i el 43% dels soldats del foc–, aquesta mobilització va començar amb manifestacions i talls de carreteres. Però aquestes formes de protesta tradicionals van derivar en altres d’insurreccionals. L’illa es va omplir de barricades incendiades, pillatges de botigues, incendis en almenys quatre edificis del centre de Pointe-à-Pitre (ciutat més poblada de l’illa) i durs enfrontaments amb la policia, els vehicles de la qual van rebre trets amb bales reals. Fins i tot manifestants es van apoderar d’armes de guerra en un local dels serveis de duana.

Retard de 40 anys 

Aquest moviment de contestació «no només es deu a la vacunació obligatòria», sinó també a un «retard de 40 anys en matèria de desenvolupament econòmic i social», va advertir el president del Consell regional de Guadalupe, Ary Chalus, un dirigent de centreesquerra pròxim al partit del president Macron. A mesura que s’accentuaven les protestes, el motiu inicial de la vacunació va quedar sobrepassat per un malestar més profund en un dels territoris més pobres de França. Un terç dels 400.000 habitants de l’illa viuen per sota del llindar de la pobresa, mentre que a la França metropolitana és el 14%. Els seus nivells d’atur se situen en el 19%, i el 55% per als joves. Malgrat l’evident dimensió social de la revolta, l’Executiu macronista aposta per sufocar-la amb puny de ferro. El prefecte (equivalent al delegat del Govern) va establir la setmana passada un toc de queda nocturn, a partir de les sis de la tarda. Uns 50 agents d’unitats especials de la gendarmeria van ser desplegats com a reforços. Van detenir gairebé un centenar de manifestants. «La resposta de l’Estat és la fermesa», ha defensat aquest dimarts el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin. «No podem cedir gens ni mica a la mentida i la manipulació d’aquesta situació per part d’alguns», havia dit el dia abans Macron.

Vent de desconfiança

No obstant, les protestes a Guadalupe s’estan reproduint a l’illa gairebé veïna de Martinica. Allà va començar una vaga general aquest dilluns, impulsada per 17 sindicats que exigeixen el final de la vacunació obligatòria per als sanitaris, però també un augment dels salaris i de les ajudes socials i una disminució del preu de la gasolina i el gas. Els manifestants van bloquejar les principals carreteres i es van produir trets amb armes de foc contra els vehicles de bombers i les forces de seguretat. La revolta s’estén per les illes franceses a les Antilles, propulsada pel vent de la desconfiança a les restriccions sanitàries adoptades des de París i de l’abandonament social d’aquests territoris.