El món mira amb preocupació a la nova variant del coronavirus detectada a Sud-àfrica. Els primers informes científics apunten al fet que estem davant el llinatge del virus que major nombre de mutacions acumula. Encara no hi ha informació sòlida sobre si aquesta variant és més contagiosa que les seves antecessores, encara que les primeres dades apunten amb inquietud a la sobtada explosió d’aquest cep al país africà.

La variant, coneguda amb el nom tècnic B.1.1.529, ha estat batejada com a «Òmicron», seguint l’ordre acordat pel comitè d’experts sobre taxonomia de virus de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Quina diferència aquesta variant de les altres?

L’anàlisi genètica d’aquesta variant mostra al voltant de 50 mutacions, de les quals més de 30 se situen en la proteïna pic del coronavirus. És a dir, la majoria dels canvis tenen lloc a la regió que proporciona la «clau d’entrada» que el virus utilitza per a infectar les cèl·lules humanes.

També és la zona que els anticossos reconeixen per a generar una resposta immune (i la diana que utilitzen diverses vacunes per a forjar la immunitat enfront d’aquest virus). Aquesta «inusual constel·lació de mutacions», com l’han definit els experts, situa la B.1.1.529 com la variant del coronavirus que més mutacions acumula, amb fins a una desena de canvis més respecte al llinatge més mutant detectat fins avui. Moltes d’aquestes mutacions ja s’havien detectat en altres variants. Encara que és la primera vegada que es detecten tantes en un sola branca del patogen.

Ara com ara, assenyalen els experts, encara no és clar si aquesta metamorfosi del virus el converteix en més contagiosa, si genera una malaltia més greu o si posa en escac a les vacunes. Ja s’han activat diversos estudis clínics, de laboratori i epidemiològics per a resoldre totes aquestes incògnites. Segons argumetan des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), faran falta «diverses setmanes» per a comprendre el nivell de transmissió i la virulència d’aquesta nova variant.

On s’ha detectat?

Els primers casos d’aquesta variant es van detectar a Botswana a principis de mes. Poc després, també es va confirmar un cas a Hong Kong d’una persona que havia viatjat recentment a Àfrica. Segons informa l’investigador Tuli d’Oliveira, del Centre de resposta epidèmica de Sud-àfrica, en menys de dues setmanes aquesta variant ha passat de zero a desplaçar la variant dominant, Delta, i a protagonitzar el 75% de les infeccions detectades a Sud-àfrica. El 90% dels casos rastrejats fins avui, que equivaldrien a uns 1.000 diaris, se situen a la província de Gauteng, al nord del país. Ahir, Bèlgica va notificar un cas d’aquesta variant detectat en una persona que va viatjar recentment a Egipte.

Com s’ha originat?

El cúmul de mutacions de B.1.1.529 fa pensar que aquesta variant podria haver-se generat en un pacient amb covid persistent. «Les signatures de mutació acumulativa indiquen que va sorgir en una infecció crònica», explica el professor de microbiologia Ravi Gupta, de la Universitat de Cambridge, en el portal Science Media Center.

«Probablement va evolucionar durant una infecció crònica d’una persona immunodeprimida, possiblement en un pacient amb VIH o sida no tractada», comenta Francois Balloux, director de l’Institut de genètica de la Universitat Global de Londres.

Les vacunes són eficaces enfront d’aquesta variant?

Encara és ràpid per a respondre a aquesta pregunta. Els experts assenyalen que, ara com ara, el gran nombre de mutacions detectades en aquesta variant podrien fer que el virus aconsegueixi evadir, almenys parcialment, la resposta immune generada per les vacunes. Això, en la pràctica, podria reduir significativament l’eficàcia d’aquests medicaments. A causa del caràcter esmunyedís d’aquestes mutacions, també hi ha veus que demanen que, a partir d’ara, se segueixin de prop els casos de reinfeccions en persones vacunades a la regió africana.

Què passa amb les PCR?

Malgrat l’elevat nombre de mutacions, de moment tot apunta al fet que les proves diagnòstiques estándard són capaces de detectar aquesta variant emergent. Així i tot, segons assenyalen diversos experts, els canvis en la espícula del virus poden dificultar la detecció de casos.

«Les mutacions del gen S poden donar falsos negatius», assenyala Sharon Peacock, directora del COG-UK Genomics Consortium, en declaracions al portal ‘Science Mitjana Center. Segons assenyala l’experta, de confirmar-se aquesta hipòtesi tot això es traduiria en què, més enllà dels casos detectats fins avui, aquesta nova variant podria estar més difosa del que creem fins ara. Almenys a Sud-àfrica.