Corea del Nord ha llançat avui, dimarts, el seu segon míssil en tot just sis dies i ha reafirmat el missatge enviat l’Any Nou pel seu líder, Kim Jong-un, que va destacar la necessitat de reforçar les defenses nacionals sense mostrar intenció de reprendre a curt termini l’estancat diàleg sobre desnuclearització. Tant l’Exèrcit sud-coreà com les autoritats nipones van considerar que el projectil llançat aquest dimarts pel règim al mar del Japó és un míssil balístic. «El nostre Exèrcit va detectar un projectil que es creu que és un míssil balístic llançat per Corea del Nord des de la província de Jagang (nord del país) cap al mar de l’Est», va detallar en un comunicat l’Estat Major Conjunt (JCS) sud-coreà després de parlar en un primer moment de «projectil no identificat».

Aquests fets resulten similars als esdevinguts fa sis dies, quan Pyongyang va llançar un altre dels seus míssils. Els experts veuen possible que es tracti del mateix tipus d’arma. «El rang de vol del projectil va ser de més de 700 quilòmetres i l’altura màxima, d’uns 60 quilòmetres», assenyala el text, que afegeix que aquest últim sembla «més avançat que el míssil balístic que va llançar Corea del Nord el 5 de gener».

El JCS va considerar allò d’aquest dimarts una «clara violació» de les resolucions de l’ONU que prohibeixen a Pyongyang testar míssils balístics i va assegurar que l’Exèrcit del sud pot «detectar i interceptar aquest projectil», malgrat el rendiment millorat que va mostrar aquest assaig. Igual com va fer la setmana passada, el Consell de Seguretat Nacional (NSC) del sud va expressar la seva «preocupació» pel llançament, que es produeix a tres setmanes que arrenquin els Jocs Olímpics d’hivern de Pequín i a dos mesos de les presidencials a Corea del Sud.

Diàleg estancat

Un dia després del llançament del primer projectil el 5 de gener, l’Executiu nord-coreà va declarar que es tractava d’un nou míssil hipersònic i va afirmar que va recórrer uns 700 quilòmetres a més de fer una maniobra de gir de 120 quilòmetres. Seül, per la seva banda, va considerar «exagerades» aquestes afirmacions i va assegurar que, tot i que el projectil va mostrar algunes de les característiques d’un míssil hipersònic, no es pot qualificar tècnicament com a tal i que Pyongyang «encara ha d’aconseguir la tecnologia per a un vehicle de vol hipersònic».

En qualsevol cas, les armes que ha estat provant Pyongyang des del 2019 deixen clar que el règim està desenvolupant projectils que tracen trajectòries que dificulten la tasca dels radars i suposen una amenaça potencial per als escuts antimíssils. El d’aquest dimarts és el segon llançament a tall de prova que fa aquest any Corea del Nord i arriba deu dies després que Kim Jong-un pronunciés un discurs en què va remarcar la necessitat d’enfortir les defenses del país i en el qual alhora va evitar enviar un missatge conciliatori a Seül i Washington.

El diàleg sobre desnuclearització entre nord-coreans i nord-americans es manté estancat des de la fracassada cimera de Hanoi celebrada fa gairebé tres anys i Kim ha rebutjat fins ara les invitacions de l’Administració de l’actual president nord-americà, Joe Biden, per mirar de reactivar aquestes negociacions argumentant que Washington manté una política «hostil» cap al seu règim.

Pyongyang també s’ha mostrat tebi amb la proposta de Seül de firmar una declaració que posi fi a la guerra entre les dues Corees, que va segar entre dos i tres milions de vides durant tres anys fins que es va aturar el 1953 amb la firma d’un alto el foc, no un tractat de pau. Això fa pensar que el principal interès de Corea del Nord passa ara per aconseguir l’aixecament de les sancions que llasten la seva economia i que els EUA es van negar a aixecar a Hanoi per considerar la seva oferta de desarmament insuficient.

Aquesta última prova d’armes es produeix després que el Consell de Seguretat de l’ONU fes una reunió a compte del llançament nord-coreà del 5 de gener. La trobada va arribar, a més, precedida per un comunicat dels EUA secundat per França, el Regne Unit, Irlanda, Albània i el Japó en la qual es va qualificar l’assaig d’«amenaça significativa a l’estabilitat regional» i es va instar Corea del Nord a dialogar.