![Tonga viu un "desastre sense precedents" després del tsunami](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/22e476ce-3d97-4130-b354-3dd3c02414ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg "Tonga viu un "desastre sense precedents" després del tsunami")
Després de dies d'incertesa, la devastació provocada per un tsunami i una erupció volcànica sobre les illes de Tonga es comença a conèixer a través d'imatges aèries, mentre les comunicacions continuen tallades. De fet, no es preveu que estiguin reestablertes fins d'aquí a quatre semanes.
Almenys dues persones han perdut la vida, segons les dades oficials, enmig de les dificultats per avaluar els danys en aquesta remota nació insular del Pacífic Sud després de més de quatre dies del desastre natural que l'ha deixat pràcticament incomunicada.
El territori de Tonga, format per 169 illes i amb 105.000 habitants, està cobert per una densa capa de cendra i amb les costes arrasades per l'embat de les onades, segons les imatges aèries preses dimarts per vols de reconeixement.
Les fotografies publicades per les Forces Aèries de Nova Zelanda mostren un paisatge lunar, on la cendra cobreix tot el terreny i es veuen importants danys als edificis assentats a l'illa de Tongacapu, on hi ha la capital, Nuku'alofa.
Altres illes com Uoleva, Nomuka i Uiha presenten un escenari similar, amb severes inundacions i acumulació de cendra, segons imatges del Centre de Satèl·lits de les Nacions Unides (UNOSAT).
Senyals d'auxili
L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) destaca que tot i que no es té contacte amb els habitants de les illes de Ha'pai, el que més preocupa és la situació a les de Mango i Fonoi. Aquestes dues illes, habitades per 36 i 69 persones, respectivament, segons el cens oficial, es troben pràcticament arran de mar i des d'elles s'han emès senyals d'auxili.
Dos vaixells de la Marina de Nova Zelanda van salpar carregats d'ajuda humanitària amb destinació a Tonga, on tenen previst arribar divendres, mentre que Austràlia té preparat un altre vaixell amb ajuda d'emergència.
Les dues nacions a més tenen previst enviar avions C-130 Hèrcules amb més subministraments una vegada s'hagi pogut netejar la densa capa de cendra volcànica que embruta la pista d'aterratge a la capital tongana.
"L'aigua és una de les principals prioritats per a Tonga en aquest moment", ha apuntat en un comunicat la ministra neozelandesa d'Exteriors, Nanaia Mahuta, que ha precisat que els vaixells transporten 250.000 litres d'aigua potable i una planta de dessalinització amb capacitat de produir 70.000 litres.
Segons la professora Amelia Faotusia, del Departament d'Afers del Pacífic de la Universitat Nacional d'Austràlia, hi ha la preocupació que la pluja de cendra hagi "contaminat" els aqüífers.
La Creu Roja calcula que unes 80.000 persones, del total dels 105.000 habitants del país, han estat afectades per aquesta catàstrofe natural, mentre que els experts no descarten que es produeixin altres incidents d'activitat volcànica.
La dificultat d'arreglar les comunicacions
Les informacions sobre la situació a Tonga comencen a difondre's amb comptagotes perquè el cable submarí per on es connecten totes les comunicacions telefòniques i d'internet amb el país s'ha trencat a uns 37 quilòmetres lluny de la costa.
Un portaveu de la companyia responsable d'aquest enllaç ha remarcat, en declaracions a l'emissora Radio New Zealand, l'enorme dificultat dels treballs de reparació davant la situació d'incertesa per l'activitat del volcà i que trigarà setmanes fins que pugui arribar fins a la zona els encarregats de la reparació.
"Aquesta erupció volcànica massiva ressalta la importància de les telecomunicacions i l'accés a internet des de i cap a les nacions insulars del Pacífic”, apunta la investigadora Gemma Malungahu, de la Universitat Nacional d'Austràlia, en un comunicat on demana un pla per establir altres sistemes de comunicació en casos d'emergència.
El volcà s'ha submergit després de l'erupció
L'erupció del Hunga Tonga Hunga Ha'apai, que es va poder notar a centenars de quilòmetres de distància i es va apreciar clarament des de l'espai, també va provocar que el volcà desaparegués de la superfície marina.
Les imatges d'UNOSAT revelen que arran de l'erupció només queden dues petites porcions de terra sobre el nivell del mar, mentre uns dies abans aquestes dues porcions que sobreviuen -part del con del volcà submarí- eren molt més grans i estaven unides per una llengua de terreny de 1,2 quilòmetres d'amplada.
La desaparició del volcà dificulta la tasca dels experts per controlar l'activitat submarina, amb un ampli historial d'erupcions i l'explosió del qual dissabte és una de les més violentes que s'han registrat els últims trenta anys al planeta.
