La posició escèptica del tennista Novak Djokovic enfront de la vacunació contra el coronavirus és tot un reflex de la realitat en la seva Sèrbia natal, on menys de la meitat de la població s’ha immunitzat contra la covid-19.

El número u del tennis mundial va protagonitzar la setmana passada una rocambolesca disputa amb les autoritats d’Austràlia, que van expulsar el jugador no vacunat per considerar que podia constituir un perill per a la campanya de vacunació en aquest país.

A Sèrbia, on Djokovic és amb diferència el personatge públic més popular, la vacunació continua dividint la població, amb tot just el 47% dels 6,9 milions d’habitants immunitzats.

Per a molts, al país balcànic no es tracta d’un antivacunes sinó d’un heroi nacional, humiliat pel món occidental per evitar que pugui guanyar en l’Obert d’Austràlia el seu vint-i-unè Grand Slam i amb això ser el tennista més reeixit de la història.

Djokovic, de 34 anys i amb un patrimoni estimat en uns 300 milions de dòlars, havia eludit pronunciar-se sobre el seu propi estatus de vacunació des que a l’abril de 2020, res més començar la pandèmia, causés polèmica en dir que no li agradaria que l’obliguessin a vacunar-se per poder viatjar pel món.

Però després de l’incident a Austràlia tothom sap que el tennista no està vacunat, que ja s’ha contagiat dues vegades amb la covid-19 i que no es pren molt de debò les regles contra la pandèmia, en reconèixer que al desembre passat, sabent que era positiu, va concedir una entrevista al diari esportiu francès L’Equipi.

El seu fracassat intent d’entrar a Austràlia amb una exempció mèdica va ser vist al seu país no sols com un atac contra el tennista sinó un afront contra tota la nació sèrbia.

Poc importava a l’opinió pública que el rerefons principal de la disputa va ser el rebuig de Djokovic a la vacuna contra covid-19, obligatòria per a entrar a Austràlia.

Tot això en un país que l’any passat va sorprendre amb una de les campanyes de vacunació més dinàmiques del món, oferint cinc fàrmacs: el xinès Sinopharm, el rus Sputnik V, així com els tres aprovats per la UE: Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Moderna.

«Sèrbia va tenir les vacunes i l’estructura, però ha estat una gran oportunitat perduda», critica en declaracions a Efe Dragoslav Popovic, consultor internacional per a vacunes i immunització.

«Crec que Djokovic podia haver estat un exemple per a canviar la situació a Sèrbia, ja que és probablement el personatge més popular del país entre totes les edats» lamenta l’expert.

De fet, gairebé el 40% dels joves serbis, d’entre 30 i 39 anys d’edat, són escèptics amb la vacuna i rebutgen de menor a major mesura ser immunitzats.

Fins i tot un 55% dels joves considera -en contra de tota evidència científica- que el risc de la vacuna és igual o major que el propi virus.

«El comportament de Djokovic es deu, almenys en part, a l’ambient del qual prové», assegura l’epidemiòleg Zoran Radovanovic, un jubilat professor universitari de Belgrad.

Els dubtes sobre la vacunació a Sèrbia es deu a la desconfiança generalitzada que existeix en les societats de l’Est d’Europa excomunista i socialista, destaca a Efe l’expert.

«A causa de la malaptesa de les autoritats australianes, Djokovic pot convertir-se ara en una icona dels antivacunes, no sols a Sèrbia sinó en el món», tem Radovanovic.

La participació de Djokovic en altres grans tornejos enguany, com Roland Garros, Wimbledon o el US Open, que exigeixen estar vacunat, és ara més que incerta, tret que canviï d’opinió respecte a la immunització.

Si el tennista cedís i es vacunés, això tindria un impacte positiu no sols a Sèrbia sinó a tot el món.