El Vaticà va dictar instruccions per evitar que el cas d’un capellà francès acusat d’abusos es convertís en un escàndol mediàtic. Des del seu càrrec de secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el 2015 el cardenal espanyol Luis Ladaria va enviar una carta en què detallava com procedir contra el capellà francès Bernard Preynat, condemnat per abusos sexuals el 2020 i llavors acusat d’aquests delictes, per «evitar l’escàndol públic» i també que contactés amb menors.
La premsa italiana publica aquest divendres l’escrit privat en què Ladaria remarcava: «Aquesta congregació –després d’haver estudiat el cas del sacerdot de la vostra diòcesi que li heu remès, Bernard Preynart– ha decidit encarregar-vos la tasca de prendre les mesures disciplinàries adequades, per evitar l’escàndol públic».
Ladaria, que el papa Francesc va ascendir a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 2017, va escriure aquesta carta quan era el secretari de l’organisme del Vaticà encarregat en la matèria dels abusos sexuals. La institució s’encarrega de salvaguardar la doctrina de l’Església, i la seva observança, i va arribar a estar presidida per Joseph Ratzinger, que després seria el pontífex Benet XVI.
Segons l’article, titulat ‘El sistema del silenci’, publicat pel diari italià ‘Domani’, que reprodueix els documents, el cardenal espanyol va donar les mateixes instruccions el 2012 quan va ser consultat sobre com procedir amb un altre capellà italià acusat d’abusos a menors.
Encara sense condemna
En el moment en què Ladaria va escriure la carta el sacerdot francès no estava condemnat per la justícia, que el va acabar condemnant el 2020 a cinc anys de presó ferma per agressió sexual a menors.
El protocol indicat també en aquesta ocasió era evitar l’escàndol en primer lloc i evitar a més que contactés amb menors. Segons l’agenda del Papa publicada per l’oficina de premsa de la Santa Seu, Francesc es va reunir amb el cardenal Ladaria aquest dijous.
L’exarquebisbe de Lió, el cardenal Philippe Barbarin, també es va veure immers en el cas del capellà francès Preynat, que finalment va ser condemnat a 5 anys de reclusió. Tot i que va ser condemnat en primera instància, finament va ser absolt en el procés d’apel·lació i el Tribunal de Cassació de França també va ratificar aquesta absolució.
