El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat aquest el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l'estat de dret. Després d'intentar bloquejar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia van aixecar el veto amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s'establís una guia interna sobre com aplicar-lo.
A principis de 2021, Budapest i Varsòvia van presentar un recurs davant l'alt tribunal amb seu a Luxemburg, que finalment ha desestimat la seva queixa.
Brussel·les estava a l'expectativa d'aquesta decisió judicial per decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna per les interferències del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia en la judicatura.
La Comissió Europea reclama a l'executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d'una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l'amenaça d'una multa multimilionària.
En paral·lel, la CE va obrir al desembre un procés d'infracció contra Polònia per dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la Comissió Europea que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg.
Així, dimecres al matí tots els ulls estaran posats en els magistrats del TJUE que decidiran si Brussel·les pot tallar o no l'aixeta a Varsòvia pel seu desafiament a l'ordre constitucional europeu.
Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l'estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.
