El Tribunal Constitucional de Colòmbia es va prendre més de 500 dies per donar a conèixer un dictamen històric: per cinc a favor i quatre en contra, i després d’un debat molt disputat, s’ha garantit l’avortament lliure i legal fins a la setmana 24 de gestació. La decisió judicial, fruit d’un reclam de col·lectius feministes, representa un punt d’inflexió important en un país on 400 dones eren cada any objecte de sancions amb fins a 54 mesos de presó per interrompre l’embaràs de manera voluntària. Si bé la decisió parteix en dos la història de la lluita pels drets sexuals i reproductius a Colòmbia, el triomf, va assenyalar el portal La silla vacía, ha deixat un «sabor agredolç» en les promotores dels canvis a causa que, passada la setmana 24, l’avortament continua constituint un delicte. L’alt tribunal va mantenir al seu torn en ferm les tres causals per les quals es pot interrompre l’embaràs sense rebre una penalització: abús sexual, malformació del fetus i risc a la vida de la mare.
«Un triomf en favor de les dones al nostre país. La lluita contra el patriarcat continua», va dir Francia Márquez, precandidata a la presidència pel Pacte Històric. «S’ha fet un pas fonamental per garantir una ciutadania plena per a les dones», va assenyalar per la seva part Juanita Goebertus, congressista per Aliança Verda. «¡Per tu, per elles, per totes! El camí sempre ha sigut la despenalització», va celebrar l’oenagé Profamilia.
Humberto de la Calle, exnegociador en el procés de pau amb les FARC i candidat al Senat per la Coalició Centre Esperança, va considerar que el dictamen col·loca Colòmbia a l’«avantguarda dels drets». «La despenalització de l’avortament és un pas en contra de la discriminació que pateixen les dones», va expressar per la seva part Alejandro Gaviria, exministre de Salut i aspirant a la presidència en els comicis del 29 de maig. Per Iván Cepeda Castro, senador pel Polo Democrático, ha tingut lloc «un avenç substancial en el respecte dels drets de les dones, de la seva llibertat i de la seva autonomia».
El president de la Conferencia Episcopal, monsenyor Luis José Rueda, va lamentar el pronunciament. «La Constitució colombiana diu que la vida és el dret fonamental de tots els colombians i d’allà parteixen la resta de drets». En un mateix to es va expressar Centre Democràtic, el partit de l’expresident Álvaro Uribe, un dels adherents al Fòrum Madrid amb què Vox promou la unitat de la ultradreta hispanoamericana. «¿On queden protegits els principis i els valors de la nostra societat, de la nostra família i especialment dels nostres nens?».
Un historial de lluita
El camí de la despenalització de l’avortament ha tingut els seus avenços i retrocessos des que ha començat el segle. El 2005, l’advocada Mónica Roa va presentar una demanda d’inconstitucionalitat contra els quatre articles del Codi Penal per violar tres drets, entre els quals, el del lliure desenvolupament de la personalitat. Un any més tard, el Tribunal Constitucional va fallar a favor i va procedir a reconèixer, en primer lloc, l’autonomia de la dona sobre el seu cos. A partir d’aquell moment es van establir les condicions per les quals l’avortament deixava de ser objecte de sanció quan una dona era abusada, corria perill la seva vida o a causa de la malformació del fetus. Ara, com va recordar Radio Caracol, el Tribunal Constitucional condiciona, tot i que no elimina, l’avortament en el codi penal colombià, al determinar que aquesta pràctica serà castigada després de la setmana 24 de gestació.
Malgrat els clarobscurs del pronunciament, als voltants del tribunal va tronar la consigna «¡L’Amèrica Llatina serà tota feminista!». Colòmbia s’incorpora a l’onada de canvis que ja s’han experimentat en altres països de la regió com l’Argentina, Xile, l’Uruguai i Mèxic.
