En només set dies, l'atac rus a Ucraïna ha causat la mort de més de 2.000 civils ucraïnesos i 498 soldats russos, segons xifres provisionals publicades per tots dos bàndols. Ambdos territoris obriran demà una segona ronda de negociacions amb l'objectiu d'aconseguir un alto el foc.
Durant la jornada d'avui, Rússia ha pres el control de la zona que envolta Zaporizhzhia, la ciutat on hi ha la central nuclear més gran d'Ucraïna, amb sis dels 15 reactors d'energia nuclear que hi ha al país. De moment, segons les informacions rebudes per l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), els sis reactors estan "segurs" i el personal de la planta continua treballant "per proporcionar seguretat nuclear i controlar la radiació". Les tropes russes continuen avançant i han destruït una escola a Kharviv, la segona ciutat més poblada d'Ucraïna.
Després dels atacs llançats per Rússia des de diversos fronts, la xifra d'ucraïnesos que han hagut de fugir del país s'eleva a 874.000, segons ha detallat l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats.
L'Assemblea General de l'ONU ha condemnat avui la invasió russa d'Ucraïna i demana a Moscou aturar l'atac militar. La resolució, votada en una sessió extraordinària, ha rebut el suport de 141 dels 193 estats que formen part de l'organització. Rússia, Bielorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea han votat en contra del text i 35 països s'han abstingut, entre els que hi ha la Xina, l'Índia, Nicaragua, Cuba, Iraq i Iran, entre d'altres.
La condemna es dona el mateix dia en què Rússia ha advertit que una tercera Guerra Mundial seria "nuclear i devastadora". En el setè dia d'ençà que va esclatar el conflicte, el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, ha assegurat que Rússia es pot enfrontar a un "veritable perill si Kíev adquireix armes nuclears".
Avui les tropes aerotransportades de Rússia han arribat a Kàrkhiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna i ubicada a l’est del país, que està encara sota control ucraïnès, si bé els soldats russos han pres l’estació de tren i el port fluvial, segons l’alcalde, Igor Kolikhaiev. «Un grup de paracaigudistes rus ha aterrat a Khàrkiv», ha assenyalat el centre operatiu de les Forces Armades d’Ucraïna al seu canal de Telegram en el marc de la guerra declarada a Ucraïna per part del president rus Vladímir Putin. Segons ha dit, «els ocupants han atacat l’hospital, el Centre Clínic Mèdic Militar de la Regió Nord», i ha esclatat una batalla entre els invasors i els defensors ucraïnesos. A causa de l'atac, quatre persones han mort i deu més han resultat ferides. D’acord amb l’alcalde, actualment la ciutat està tranquil·la, però se senten trets de tant en tant, segons l’agència UNIAN.
Kàrkhiv, ubicada a escassos quilòmetres de la frontera russa, va patir ahir un important atac de Rússia, que va deixar almenys 16 morts i més de 40 ferits. L’objectiu d’un dels atacs va ser la seu de l’Administració regional, va denunciar l’assessor del Ministeri de l’Interior Anton Geraixtxenko.
El segon bombardeig es va registrar en un edifici d'habitatges, segons el Servei Estatal d’Emergències, i va causar vuit morts i sis ferits.
En paral·lel, en un altre punt del país, tres columnes de forces russes haurien ocupat la ciutat de Trostianets, a la província de Sumi, i haurien demolit la porta de l’edifici històric Pati Rodó (Round Yard, en anglès), segons ha informat ‘The Kiev Independent’. Un informe del cap de l’Administració militar de la regió de Sumi, Dimitro Zhivitski, ha confirmat que, durant el setge, les forces russes han destrossat una galeria d’art i han tallat totes les línies, cosa que ha deixat la ciutat sense internet, ni televisió ni ràdio, segons recull la cadena ucraïnesa Suspilne.
A banda, les autoritats ucraïneses han afirmat aquest dimarts que les forces aèries d’Ucraïna han neutralitzat 800 vehicles d’un comboi de l’Exèrcit rus a prop de la ciutat de Baixtanka, a la província d’Odessa.
Els atacs a Mariúpol
Més de cent persones han resultat ferides durant els atacs aeris russos a la ciutat de Mariúpol, situada a la zona sud-est d’Ucraïna, un dels focus de combats en aquests últims dies en el marc de la invasió russa d’Ucraïna. «Lamentablement, rebem males notícies. El nombre de civils ferits creix cada dia. Avui, hi ha 128 persones als nostres hospitals. Els nostres metges ja ni tan sols van a casa. Estan lluitant per la vida dels residents de Mariúpol. Els metges també són els nostres herois», ha declarat aquest dimecres l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, durant un missatge de vídeo dirigit a la població. «Aquesta tarda hem rebut un altre cop. Un atac amb armes militars, i un atac amb coets que han volat cap a les nostres àrees residencials. I, desafortunadament, hi va haver un fort bombardeig a l’àrea residencial de Kirov», ha emfatitzat Boitxenko, tal com recull l’agència de notícies UNIAN. «Hi havia llum a la ciutat, les comunicacions mòbils s’han restaurat tant com ha sigut possible. A la nit enfornem pa. Han aparegut 26 tones de pa a les nostres botigues», ha recalcat l’alcalde després d’oferir el balanç de morts.
La tensió es nota pels carrers de les diferents ciutats. Per exemple, a Melitópol, al sud del país, un grup de civils ha desafiat els invasors russos malgrat els trets a l’aire.
Estrenyen el setge sobre Kíev
Les autoritats ucraïneses han informat que aquest dimarts a la nit diversos barris als voltants de Kíev han sigut bombardejats en la que és la setena jornada des que va començar la invasió russa a Ucraïna. En concret, les zones afectades han sigut Rusanivka, a pocs quilòmetres de la cèntrica plaça Maidan; al barri històric de Kurenivka; als afores, a Boiarka, i també a Sikorski, pròxim a l’aeroport de la ciutat.
Els bombardejos també s’haurien notat a la ciutat ucraïnesa de Borodianka a dos edificis residencials que han sigut reduïts a cendres, tal com ha recollit la cadena nord-americana CNN, que ha verificat els vídeos. A més, s’hauria sentit una explosió a Bila Tserkva, a la província de Kíev. Un altre atac ha sigut registrat a Jitómir, on el president del consell regional, Vladímir Fedorenko, ha reportat un bombardeig a un hospital, que no ha deixat ferits, tot i que les autoritats locals han assegurat que hi ha quatre morts en diferents atacs aeris a la ciutat. «La notificació oportuna de l’alarma aèria va ajudar a salvar la vida de les persones. Afortunadament, tots els nens, mares i dones embarassades són vius i n’han sortit il·lesos», ha destacat, segons recull l’agència ucraïnesa de notícies UNIAN.
D’altra banda, el ministre de Salut d’Ucraïna, Víktor Liaixko, ha informat també de la mort d’un metge en rebre trets dins del seu cotxe quan portava ferit el seu nebot a l’hospital des de l’aldea de Kuiari, segons ha publicat en el seu perfil oficial de Facebook.
S'estén el toc de queda
Davant la freqüència dels bombardejos als voltants de Kíev, la Policia de la ciutat estendrà el toc de queda a les vuit de la tarda (hora local) fins a les set del matí, així que cap ciutadà podrà ser al carrer o altres llocs tret que compti amb els permisos necessaris, tal com ha informat l’agència ucraïnesa de notícies Ukrinform.
El comandant en cap de les Forces Armades d’Ucraïna, Valeri Zaluzhni, ha declarat, això no obstant, que la invasió de Rússia a Ucraïna s’ha alentit perquè les forces russes «han perdut la iniciativa tàctica i s’han vist obligades a mobilitzar reserves per continuar la seva ofensiva», tal com recull el diari ‘The Kiev Independent’.
Les autoritats ucraïneses han acusat aquest dimarts l’Exèrcit rus d’haver atacat amb un projectil la torre de telecomunicacions de Kíev, segons ha traslladat l’assessor del ministre de l’Interior d’Ucraïna, Anton Geraixtxenko. Per la seva banda, l’alcalde de Kíev, Vitali Kitstxko, ha detallat que la infraestructura ha rebut l’impacte de dos míssils. Un ha colpejat la subestació que subministra electricitat a la torre, mentre que el segon ha col·lidit contra el mateix suport físic.
El Ministeri de Defensa rus ha alertat aquest dimarts de possibles atacs d’«alta precisió» contra instal·lacions de la Intel·ligència ucraïnesa a la capital d’Ucraïna, així que Klitstxko ha instat la ciutadania de la capital a no caminar pels carrers de Kíev ni circular ni tan sols en bicicleta.
Biden tanca l'espai aeri i la UE deixa fora set bancs russos del sistema SWIFT
Com a mesura per aturar la invasió, el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar aquest dimecres una nova mesura de càstig, el tancament de l’espai aeri nord-americà a tots els vols russos, que tindrà efectes pràctics limitats, així com l’alliberament de 30 milions de barrils de petroli de les reserves estratègiques per combatre l’augment de preus de combustible que acompanya el conflicte.
Per la seva banda, la Unió Europea ha exclòs aquest dimecres set bancs russos del sistema internacional de comunicació financera SWIFT com a represàlia per l'atac militar a Ucraïna, però manté dins del sistema el major banc del país, Sberbank, i a Gazprombank, un banc propietat parcial del gegant rus del gas Gazprom. Les entitats afectades són Bank Otkritie, Novikombank, Promsvyazbank, Rossiya Bank, Sovcombank, VEB i VTB Bank. La prohibició entrarà en vigor en 10 dies i també s'aplica a qualsevol persona jurídica, entitat o organisme establert a Rússia amb drets de propietat directes o indirectes que siguin de més del 50% d'aquests bancs.
En un comunicat, la Comissió Europea i el Consell de la UE també han anunciat que tallaran l’emissió a Europa dels mitjans finançats pel Kremlin, Russia Today i Sputnik. “No permetrem que els apologistes del Kremlin aboquin les seves mentides tòxiques que justifiquen la guerra de Putin ni sembrin les llavors de la divisió a la nostra Unió", ha expressat Von der Leyen. El bloc comunitari considera que Russia Today i Sputnik són instruments “essencials” en l’agressió de Rússia contra Ucraïna, i assegura que aquests mitjans formen part d’un “esforç coordinat” de manipulació informativa.
Espanya entregarà "material militar ofensiu"
El president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que Espanya entregarà directament "material militar ofensiu" a la resistència ucraïnesa per afrontar l'atac de Rússia. Fins ara Sánchez havia descartat l'enviament d'armes a Ucraïna al marge de la Unió Europea, que destinarà un fons de 500 milions d'euros a enviar ajuda militar als ucraïnesos.
En una compareixença aquest dimecres al matí al Congrés, el president espanyol ha explicat el canvi de criteri i l'ha justificat pel que alguns grups havien "posat en qüestió el compromís" del govern espanyol amb Ucraïna. Sánchez ha argumentat que per al govern d'Espanya és "fonamental la unitat de tots" en aquest tema.
