Fa dies que diversos espanyols busquen informació i s’organitzen a través de les xarxes socials perquè parlar amb l’ambaixada ucraïnesa ha sigut complicat. Volen lluitar per Ucraïna. Alguns ja han marxat i d’altres tenen preparat el farcell per combatre en una guerra en què la responsabilitat que senten els mou més que la por.
Tots volen preservar l’anonimat, sobretot perquè encara no han comunicat als seus familiars i amics que marxen i fins i tot alguns –com explica Juan, un d’ells– han arribat a sospesar la idea de mentir-los sobre on marxaran.
Malgrat això, se senten en l’obligació d’ajudar la gent d’Ucraïna i estan disposats a desplaçar-se pels seus propis mitjans fins a Polònia, on les autoritats ucraïneses els demanen que s’allistin al seu exèrcit.
«Hi vaig amb por i m’imagino com s’ho prendran els meus pares, em preguntaran per què hi vaig si és un tema que ni em va ni em ve, però no és cert perquè sí que ens afecta; potser ara directament no, però en un futur pròxim sí», explica aquest exmilitar espanyol.
Arribar a la frontera amb el teu equip
Segons manifesta Juan, que tot i que ha sigut militar mai ha participat en un conflicte actiu, els interessats fins ara han tingut «poc contacte amb l’Ambaixada [d’Ucraïna]», tot i que els han explicat el procés per allistar-se.
Han de superar una entrevista amb membres de l’ambaixada, presentar identificació i passaport, explicar si tenen formació militar o no i desplaçar-se allà on els indiquin.
«Et demanen que portis tot l’equip que tinguis: armilla antibales, casc, uniforme, botes... L’armilla és una mica mes difícil, perquè viatgem en avió o tren i no pots portar-la», explica.
Alejandro és un altre dels espanyols que s’estan preparant per combatre i ha estat en contacte amb Juan i altres voluntaris per organitzar-se.
«Parlem un cop al dia i si ens donen carta blanca doncs almenys marxem junts. No sabem ucraïnès ni rus i amb prou feines l’anglès, així ens costarà entendre’ns», reconeix.
Nervis i pressa per arribar, per si Ucraïna «no aguanta»
Segons van revelar, alguns ja es troben a la frontera i a tots els preocupa quant temps podrà aguantar Ucraïna l’envit rus i si els donarà temps a combatre.
«Rússia està pressionant, rellança l’ofensiva en tots els fronts. Hem d’arribar a la frontera, si és que ja no hi són els russos abans i ens hàgim de quedar aquí», manifesta aquest exmilitar, que pretén viatjar aquesta setmana.
Considera que, tot i que Ucraïna aconsegueixi resistir, la guerra es convertirà en un problema «més greu» i, si això passa, confia que Europa «deixi estar la hipocresia de ‘som amics però a l’hora de la veritat només posem sancions’».
«Se li han de parar els peus a Putini per molt que diguin que cal continuar amb el diàleg, està demostrat que amb aquest senyor no hi ha diàleg possible», sentència.
Sense experiència militar, per «obligació moral»
Iván té 23 anys i una filla. La seva família, que sap que la setmana que ve marxa a la guerra sense experiència militar, encara no s’ho creu i l’intenten convèncer perquè no hi vagi.
La setmana que ve viatjarà a Polònia juntament amb quatre voluntaris espanyols i admet que van «una mica a cegues».
«Jo mai he disparat una arma de guerra i és el que em fa més respecte. Ens han dit que quan hi arribem ens faran una petita formació i crec que seré útil allà on em posin, però no sé què hi anem a fer, realment», assegura.
També hi ha qui vol combatre però encara no s’ha decidit, com José, que explica que mai abans havia pensat de participar en una guerra.
«Des del principi m’he sentit responsable, sentia que m’hi havia d’implicar», incideix, alhora que diu que té «molta por» al mal físic i psicològic i que fins i tot d’espantar-se «i no ser capaç».
Malgrat tot, se sent en deute i posa l’exemple d’altres que van fer el mateix fa dècades: «El meu país va viure una guerra civil i hi va haver gent que va venir aquí sense experiència militar, com jo, i que s’hi va deixar la vida, com ho faria jo»
