La invasió d’Ucraïna per part de Rússia es complica amb el pas dels dies i la ira de Putin està causant grans pèrdues humanes i materials en el país. Segons l’ONU, més de 1.500 civils han perdut la vida en aquesta guerra i més de 5 milions abandonaran el país en les pròximes setmanes. Andrei Makaritxev, analista polític especialitzat en Rússia, va participar aquest dissabte a Barcelona en una trobada organitzada pel CIDOB, del qual és investigador sènior associat, sobre la nova era d’Europa.

¿Què creu que va portar Putin a iniciar aquesta guerra?

Crec que va ser una combinació de diferents factors, com la suma d’un procés que fa anys que es gesta, el creixement de l’OTAN, i amenaces més actuals. Tot i així, no té explicació racional, aquesta guerra serà recordada en la història com la més irracional dels temps recents. Ni tan sols dins de Rússia es creia que les amenaces de Putin fossin res més que una demostració de múscul. A tot estirar, s’esperava que realitzés exercicis militars que impliquessin l’annexió de Donetsk i Lugansk, però no el que està passant.

¿La gent s’està assabentant del que passa, malgrat la censura?

Qui ho vulgui saber, té maneres de fer-ho: es pot buscar informació en webs independents. El problema és que a Rússia la meitat de la població viu dins la bombolla de la comoditat de recolzar Putin. Se senten còmodes escoltant només un costat de la història. També n’hi ha que no s’atreveixen a investigar més enllà. És normal. Ara mateix, anomenar-ho «guerra» o mostrar suport a Ucraïna pot comportar sentències d’entre 15 i 20 anys de presó.

¿És la por, llavors, el que els impedeix prendre’n consciència?

És un dels factors, però l’afecció al Govern i la seva versió és una realitat. No volen saber-ne res més. A Rússia sempre han estat bé, el Govern s’encarrega de fer-ho possible, tenen un nivell de vida relativament bo i Occident sempre és el dolent.

¿Les sancions pressionaran prou per acabar amb aquesta guerra?

Hi ha un gran debat al respecte. Està clar que les sancions són indispensables, perquè si no estaríem donant via lliure a Putin, però no funcionaran de manera immediata. Debilitaran el règim i faran que el mercat rus pateixi a llarg termini, quan hi hagi sectors molt afectats. També hi haurà falta de subministraments procedents d’Occident dels quals depenen moltes indústries russes, i les fortunes congelades a l’estranger faran que la gent de poder perdi diners.

Semblaven intocables. ¿Creu que ara que els oligarques pateixen les conseqüències retiraran el seu suport a Putin?

D’una banda, cal entendre que aquest cercle, aquesta oligarquia, neix del Govern. És a dir, és gent amb moltíssim patrimoni però que és conscient que aquests diners no són seus del tot perquè provenen del Govern. No són famílies que hagin llaurat un imperi. I existeix la mentalitat que, de la mateixa manera que se’ls han donat, els poden perdre. Però d’altra banda cal tenir en compte que és un moment en què es podria donar un «cop d’Estat», per dir-ho d’alguna manera. Ara mateix, si algú detingués Putin, seria aplaudit fins i tot per Occident. Però és només una hipòtesi.

¿Creu que Putin esperava la resistència que ha trobat a Ucraïna?

Si ens fixem en els indicis indirectes, queda clar que no. Van enviar els seus soldats amb reserves de menjar per a tres o quatre dies, tal com han anat comprovant els ucraïnesos quan els anaven detenint. I s’estan quedant sense combustible. Això demostra que no esperaven ser-hi tants dies. Va ser un error de càlcul per subestimar les capacitats de la resposta militar ucraïnesa, perquè amb l’annexió de Crimea gairebé no van trobar resistència. Un error que els ucraïnesos mai es perdonaran.

¿Què passaria en l’hipotètic cas que Putin guanyés la guerra?

Hem d’esperar una forta resistència interna. Aquest és un altre dels errors de càlcul de Putin en aquesta guerra: no va tenir en compte la determinació dels seus líders. Va pensar que Zelenski era un exactor i que tant ell com els seus homes forts marxarien quan esclatés la guerra. En canvi s’ha trobat un president capaç de mobilitzar el seu país i que s’ha convertit en un líder per al seu poble.

Què passa amb els països veïns. ¿Estan en perill?

Bielorússia és l’únic país realment involucrat en la guerra, la resta van amb compte per no donar motius a Rússia per intervenir. Putin necessitaria massa força per estendre la seva contesa a l’oest.

¿I Bielorússia és més aviat un país aliat que no pas pròxima víctima?

Seria molt fàcil per a Putin envair i sotmetre Bielorússia, perquè Lukaixenko és feble políticament i no seria difícil que Putin el deposés. Però a Putin d’alguna manera li interessa més tenir un país aliat que pugui votar o oposar-se amb ell en certes decisions més que no pas annexionar-lo al seu país. Ja és un país sotmès a la seva voluntat a la pràctica, però això no treu que en algun moment canviï d’idea.