Pot deixar de lluitar contra la violència de gènere una comunitat autònoma?

Espanya compta amb una llei estatal integral contra la violència de gènere, però el seu grau de desenvolupament i implantació depèn dels governs autonòmics, que tenen les competències per a atendre les víctimes i ajudar-les en la seva recuperació, així com per a impulsar campanyes de prevenció i sensibilització i per a posar en marxa mesures associades en els àmbits educatiu i sanitari.

El perill de la infradotació i la passivitat

"És evident que Castella i Lleó no té competència per a derogar la llei contra la violència de gènere, ni per a matisar-la ni per a esmenar-la. Ni la 1/2004 ni les altres lleis estatals que protegeixen les dones. (...) Però encara que no puguin derogar aquestes lleis, sí que hi ha una cosa més material que és molt preocupant, que és que deixin de dotar econòmicament l'efectivitat i els serveis i recursos per a la igualtat i contra la violència contra les dones i els nens i nenes per violència de gènere", alerta la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell.

Soledad Murillo, qui va ser dues vegades secretària d'Estat d'Igualtat amb diferents governs socialistes, assenyala que l'Estat pot instar les comunitats autònomes a desenvolupar la llei contra la violència de gènere, però les regions són sobiranes en l'aplicació de les polítiques d'aquesta naturalesa.

L'exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, coincideix que Castella i Lleó no pot deixar de lluitar contra la violència masclista mentre hi ha una normativa d'ordre superior que obliga a dur a terme aquest tipus de mesures, però "no es tracta només que la norma existeixi, sinó que s'implementi, es desenvolupi i es vetlli pel seu compliment. On més mal poden fer és en la passivitat".

Lorente matisa que una autonomia pot dificultar l'efectivitat de la llei a través de la reducció de la dotació pressupostària i desdibuixant l'especificitat dels serveis d'atenció a víctimes, integrant aquesta atenció especialitzada en serveis generals: "És com si en lloc de tractar els problemes mèdics del cor a cardiologia, els portem a la unitat de tòrax".

El Ministeri d'Igualtat precisa a El Periódico d'España, del mateix grup editorial que aquest diari, que Castella i Lleó rebrà enguany, de l'administració general de l'Estat, 15,4 milions d'euros per a lluitar contra la violència masclista: 7,4 milions procedents dels fons del Pacte d'Estat, 445.000 euros de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, 72.000 euros per a plans personalitzats, 524.000 euros de suport a víctimes i els 7 milions restants per a la posada en marxa de centres de crisis 24 hores contra la violència sexual en cadascuna de les seves nou províncies.

Ara bé, aquestes transferències són finalistes, és a dir, només poden destinar-se al motiu per al qual van ser concebudes. "Per descomptat, aquests diners només es pot gastar contra les violències masclistes. Poden, això sí, retornar-ho", indiquen des del departament d'Irene Montero.

L'educació

La presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, María Ángeles Jaime, apunta que les comunitats autònomes són les encarregades de desenvolupar protocols de detecció precoç de la violència i de les accions de prevenció i sensibilització en centres educatius i sanitaris. En l'acord de govern de PP i Vox figura que s'imposarà un model educatiu "lliure d'adoctrinament ideològic" que garanteixi el dret inalienable dels pares a decidir l'educació dels seus fills. Això vol dir que no hi haurà educació afectivosexual a Castella i Lleó. 

"Donar-li la gestió a qui no creu en la igualtat i nega les evidències és una pèssima notícia", lamenta Jaime, qui incideix en què tant les institucions com les associacions de dones hauran d'estar "molt atentes" per a procedir a denunciar possibles incompliments de les lleis que protegeixen les víctimes de violències masclistes.

De fet, com sosté la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, una altra manera de torpedinar el combat a la violència masclista és "atacar, perseguir, evitar o obstaculitzar el treball de les defensores de les dones, de les tècniques i de les expertes".

Murillo critica la intenció de deixar de subvencionar a associacions, que en molts municipis són les responsables dels programes d'atenció, assessorament i exclusió social: "Em preocupa moltíssim que es pensi que les associacions són quiosquets i no col·laboradores necessàries en les polítiques contra la violència de gènere", afirma.

Una llei de violència intrafamiliar

Aquest dijous, PP i Vox feien públic el programa pactat per a governar de manera conjunta Castella i Lleó. En ell, ni rastre de la violència de gènere, però sí l'acord per a impulsar una llei contra la violència intrafamiliar i el compromís per a l'actualització de la "normativa vigent" en matèria de protecció a les víctimes: "Menors, gent gran, dones, persones amb discapacitat o persones vulnerables, i amb especial èmfasi al medi rural, garantint la igualtat". 

El partit d'extrema dreta nega de manera sistemàtica que existeixi una violència específica contra les dones i aposta de manera reiterada per una llei de violència intrafamiliar que castigui per igual tot tipus de maltractament que es produeixi en el si de la família.

Murillo explica que les lleis de violència intrafamiliar existeixen als països més conservadors de Llatinoamèrica i als països musulmans, on es vol evitar en tot moment reconèixer la violència de gènere, aquella que es comet contra les dones pel mer fet de ser-ho. Són lleis que, per exemple, no emparen a les víctimes que no estan casades amb l'agressor, siguin solteres o divorciades.

Alerta que la llei contra la violència de gènere es pot desfigurar "en la mesura en què se li posa una altra llei que no vol entendre el que significa" aquesta violència: "A l'efecte de serveis socials i d'intervenció, quina serà la referència, la llei de violència intrafamiliar o la llei de violència de gènere? (...) Incidiran en què la llei contra la violència de gènere està en vigor i és molt important o deixaran que les coses succeeixin en funció de prioritzar els pactes per a l'acció de govern?", es pregunta Murillo.

Si el dijous Alfonso Fernández Mañueco evitava parlar de violència de gènere en la seva intervenció, el divendres -després de dures crítiques-, el president en funcions de Castella i Lleó no va tenir més remei que sortir al pas i assegurar que no donarà "ni un pas enrere" en aquesta lluita, prometre que la llei regional contra la violència masclista no serà derogada i matisar que la llei de violència intrafamiliar ampliarà la protecció a persones ancianes i amb discapacitat i a menors en el si familiar.

"El president de la comunitat s'ha constituït com a valedor que això no succeirà -la derogació de la llei contra la violència de gènere. I els comptes les hi demanarem a ell com a valedor de les lleis que s'han promulgat en el seu parlament autonòmic", subratlla Murillo.

"Còmplices del silenci"

A les expertes els preocupa també l'efecte que l'arribada del negacionisme a l'executiu regional pot tenir en les víctimes.

"Ara tenim en les institucions a representants polítics que estan negant que existeixi la violència de gènere, amb la qual cosa, la pregunta és amb quina força va una dona a denunciar violència de gènere si el president de la Cambra dubta que existeixi? És gravíssim", assenyala Murillo.

En el mateix sentit, la delegada del Govern contra la Violència de Gènere afirma que els qui neguen la violència o tracten d'ocultar-la sota altres tipus de violències estan abonant el silenci de les víctimes i per tant impedint la seva sortida d'aquestes violències.

"Els negacionistes són els còmplices del silenci i, per tant, els còmplices de l'agressor. Sé que és un discurs molt dur per a un partit que en el seu moment va signar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere i que s'ha radicalitzat per ocupar uns llocs en un govern, però la duresa del discurs és proporcional a la preocupació que tenim per la igualtat i per les víctimes de violència de gènere", assevera Rosell.

Miguel Lorente recorre a un símil molt gràfic per a aprofundir en l'efecte de desconfiança que produeix que el responsable de protegir les víctimes negui la violència de la qual ha d'ajudar-les a sortir: "Jo no aniria mai a un hospital on es negués que existeixi el coronavirus".

"L'agenda de les dones no importa. (...) És una mort anunciada i ara estem esquinçant-nos les vestidures en el funeral. De veritat s'ha intentant per tots els mitjans que no arribi Vox al govern o el tauler electoral està a Madrid i no a Valladolid", es pregunta l'exsecretària d'Estat d'Igualtat.

La violència de gènere a Castella i Lleó

A Castella i Lleó, 55 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de 2003, any en què van començar a elaborar-se les estadístiques.

El Consell General del Poder Judicial va comptabilitzar 5.159 dones víctimes de la violència de gènere eL 2021 i 5.170 denúncies per maltractament masclista. A Espanya, només denuncien una de cada cinc víctimes.

EL 2021, es van concedir en els jutjats castellanoleoneses 1.177 ordres de protecció a dones maltractades i als seus fills. I en el sistema policial de seguiment VioGén figuren 27.855 víctimes, així com 319 menors en situació de vulnerabilitat i 22 nens i nenes exposats a una situació de risc per a les seves vides per violència vicària.

Aquesta regió presenta unes certes particularitats que fan encara més difícil la lluita contra aquest problema estructural: la seva població envellida i la ruralitat compliquen la sortida de la violència i l'atenció a les víctimes, que requereix una resposta diferent a la que es dona en territoris més poblats.