Van tornar les apagades a Veneçuela. Ciutats a les fosques i crits de veïns que maleeixen el tall perquè se’ls ha cremar un ordinador o perquè no saben què fer amb la carn que tant els costa d’aconseguir al mercat paral·lel i es podreix en un refrigerador sense electricitat. El ministre d’Energia Elèctrica, Néstor Reverol, va denunciar dies enrere «un nou atac al Sistema Elèctric Nacional» i va responsabilitzar «integrants de grups delictius» d’haver «vandalitzat equips de la subestació Lagunillas», a l’estat de Zulia, a uns 800 quilòmetres de Caracas. Aquests fets, va afegir Reverol, «són part de la guerra multiforme, que afronten els nostres serveis públics al país». La hipòtesi de la conjura va ser, no obstant, arxivada immediatament pel Govern.
Els reports provinents de diferents ciutats s’acompanyen de l’amarg record de principis i finals de març del 2019, quan una capa de foscor es va escampar per bona part del territori. Se la va anomenar la Gran Apagada. Llavors, el Govern de Nicolás Maduro també va parlar de fets intencionals provocats pels sectors més radicals de l’oposició, vinculats al diputat Juan Guaidó, que un mes abans dels talls havia sigut reconegut pels Estats Units i altres països com a «president encarregat» de Veneçuela.
El responsable de la patronal Fedecámaras de Zulia, Ezio Angellini, va assegurar que, més que un atemptat contra les instal·lacions, el que afronta la població és una nova dosi de racionament d’energia que va començar fa dues setmanes, i sense previ avís. «Vam passar tres hores de mitjana sense llum a Maracaibo, i fins a sis hores als municipis», va dir a l’emissora Unión Radio. La temperatura mitjana en aquesta regió és de 35 graus.
L’empresa estatal Corpoelec va negar que l’embassament de Guri, a l’estat de Bolívar i un dels puntals del sistema hidroelèctric, al punt de subministrar el 60% de l’energia a nivell nacional, tingui en aquests moments un baix nivell d’aigua. El mateix passa en altres preses. Corpoelec va evitar parlar d’atacs i va dir que han començat «tasques correctives» a les cadenes de provisió d’energia, anomenades «plans d’administració de càrrega», i afecten nombrosos municipis. Es va informar, al seu torn, que els principals problemes de proveïment d’electricitat es troben a la regió centreoccidental. Si bé Corpoelec anuncia diàriament les zones on s’aplicaran talls, els usuaris es queixen que mai s’especifica l’hora de la interrupció ni per quant temps.
A més de Zulia i Mérida, les apagades van afectar també Caracas, la capital, i els estats de Táchira, Lara i Miranda. La premsa ha reportat que a Mérida els talls han tingut una durada de fins a 15 hores diàries.
Una història de talls
El Comitè d’Afectats per les Apagades, una associació civil coordinada per Aixa López, dirigent del partit socialdemòcrata Acció Democràtica, ha reportat un total de 442.000 fallades elèctriques des del trastorn gegant de març del 2019. López va dir que al febrer s’havien comptabilitzat 4.850 talls, mentre que aquest mes ja han rebut 6.250 denúncies.
La capital concentra part de les interrupcions. López parla de 5 a 12 de diàries que fan malbé equips elèctrics de tota classe. La dirigent d’AD va reclamar l’Assemblea Nacional (AN), dominada pel madurisme, que interpel·li Reverol, per saber amb exactitud quines mesures es prenen per restablir per complet la normalitat del sistema. Al seu torn, el Comitè d’Afectats per a Apagades ha demanat que l’AN aprovi finalment una llei d’indemnització a l’usuari que, com a conseqüència dels sobtats talls d’energia, hagi perdut els seus equips elèctrics.
«Els governs de [Hugo] Chávez i de l’actual president Nicolás Maduro van imprimir un to de secretisme i confidencialitat als seus reports sobre la crisi elèctrica. Els ministres i portaveus oficials solen culpar els seus opositors polítics i poders estrangers, com els Estats Units, de les greus falles del servei», va sostenir la revista Tal Qual. L’oposició, en canvi, afirma des del 2019 que la crisi elèctrica és conseqüència d’un model de gestió estatal anacrònic. Alguns especialistes retreuen a les autoritats falta de previsió per anticipar-se a les possibles sequeres.
