Rússia ha sigut suspesa aquest dijous com a membre del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. 93 països dels 193 representats a l’Assemblea General de l’ONU han votat en una sessió d’emergència dedicada a la guerra d’Ucraïna a favor d’aquesta suspensió, la primera des que el 2011 es va treure per primera vegada un país d’aquest òrgan (Líbia, en una decisió que llavors es va adoptar per unanimitat). 24 països han votat en contra de l’expulsió de la Federació Russa, incloent-hi la Xina. 58 s’hi han abstingut i 18 no hi han votat i s’ha arribat a la majoria necessària de dos terços dels vots emesos.

L’expulsió de Rússia per «violacions contínues i flagrants dels drets humans» havia sigut proposada pels Estats Units després que el cap de setmana sortissin a la llum les atrocitats a Butxa i en altres ciutats d’Ucraïna després de la retirada de les tropes russes d’aquestes localitats. I tot i que l’adopció de la mesura es donava per garantida, s’estava molt pendent dels resultats específics de la votació, en què és especialment significativa la decisió de la Xina d’oposar-s’hi i no abstenir-s’hi, com va fer quan l’Assemblea General va condemnar la invasió russa d’Ucraïna, una condemna que va tenir més recolzaments, amb 141 nacions votant aquella resolució.

Amenaces de Rússia

La delegació de Rússia davant l’ONU havia enviat una comunicació a altres missions diplomàtiques, a la qual va tenir accés Reuters, en què amenaçava amb conseqüències per als països que votessin no només a favor de la suspensió sinó també als que s’hi abstinguessin o no hi participessin. «Una posició equidistant serà considerada com un gest hostil», advertia el text, en què s’avisava que «la posició que prengui cada país serà tinguda en compte tant per al desenvolupament de relacions bilaterals com per al treball en assumptes importants dins del marc de l’ONU».

La sessió d’aquest dijous, que s’ha produït en la jornada en què es commemora Kwibuka, el genocidi contra els tutsis a Rwanda, l’ha obert Sergii Kislitsia, l’ambaixador d’Ucraïna davant l’ONU, que ha apressat a votar a favor de la suspensió. «Prémer el botó de ‘no’ és prémer un gallet; és un punt vermell a la pantalla, vermell com la sang de les vides perdudes», ha dit.

Kislitsia també ha citat el premi Nobel Elie Weisel i ha dit que «la indiferència no és una resposta (...). És sempre l’amiga de l’enemic perquè beneficia l’agressor, mai la víctima, el dolor de la qual es magnifica quan se sent oblidada».

Rússia, per la seva banda, ha criticat la proposta com «un intent dels països occidentals i els seus aliats de destruir l’actual arquitectura de drets humans» i ha tornat a negar haver comès matances de civils i altres atrocitats com les que se li atribueixen a Butxa. «Rebutgem les acusacions falses, basades en esdeveniments escenificats i en falsificacions àmpliament difoses», ha dit un dels responsables de l’Ambaixada russa davant l’ONU (no l’ambaixador, Vassili Nebénzia).

La postura de la Xina

La Xina, com ja va fer aquesta setmana en el Consell de Seguretat, també ha demanat que es realitzi una investigació sobre les atrocitats i ha alertat d’«acusacions infundades». I a l’explicar el seu vot contra la resolució ha denunciat que s’ha fet acceleradament i sense consultes. «Tira més llenya al foc», ha denunciat un representant xinès davant l’ONU, que ha advertit que l’expulsió de Rússia estableix «un perillós precedent que intensificarà la confrontació en el terreny de drets humans i tindrà impacte en el sistema de govern de l’ONU i produirà serioses conseqüències».

Entre altres països que han votat contra l’expulsió hi ha Cuba, Veneçuela, Síria, Corea del Nord o l’Iran. El representant de Teheran ha assegurat que l’expulsió de Rússia és un moviment «políticament motivat» mentre que el cubà ha apuntat a la «ironia» que els EUA, que es van oposar a l’establiment del Consell de Drets Humans i van sol·licitar el vot en contra d’aquest establiment, «són els mateixos que han activat a la seva conveniència ara una de les clàusules més controvertides d’aquest fòrum».