El president Emmanuel Macron ha guanyat les eleccions a la ultradretana Marine Le Pen amb un 58,2% dels vots pel 41,8% de la seva rival, segons els sondejos a peu d’urna que a l’Hexàgon s’acosten molt al resultat final de l’escrutini. Amb aquesta victòria, Macron, de 44 anys, seguirà cinc anys més a l’Elisi i entra en el selecte club de presidents de la V República que han sigut reelegits: Charles de Gaulle, François Mitterrand i Jacques Chirac.

Al peu de la Torre Eiffel, on Macron ha convocat aquesta nit els seus simpatitzants i on d’aquí a una estona es dirigirà als francesos, ha esclatat l’alegria quan les televisions han anunciat els sondejos. Hi havia confiança en la victòria, però no la certesa absoluta entre els concentrats, molts joves amb la bandera francesa, que són menys que fa cinc anys a l’esplanada del Louvre, quan el dirigent va arribar al poder amb la força trencadora d’un huracà.

El resultat de Macron estalvia a França una ruptura amb els valors i la tradició republicanes que hauria sigut total si hagués guanyat Le Pen, líder del Reagrupament Nacional (RN), el partit que va heretar del seu pare, Jean Marie Le Pen, i abans anomenat Front Nacional. A Europa li estalvia el pitjor dels malsons: veure en un dels seus països fundadors i fonamentals la ultradreta populista en el poder, amb la gens oculta intenció de debilitar la unió que va néixer impulsada des de París i que Macron es proposa enfortir en el pròxim quinquenni.

Lluny del 66%

Però el que el president reelegit no ha pogut evitar és que la ultradreta hagi aconseguit el millor resultat de la història i hagi captivat gairebé la meitat dels francesos. El resultat obtingut pel dirigent de La República en Marxa (LREM) està molt allunyat del 66% de fa cinc anys. El dirigent que llavors va dir que havia entès «la còlera, l’ansietat i els dubtes» dels francesos i va prometre lluitar contra les «divisions que minen França» i alimenten la ultradreta, ha acabat engrandint aquesta bretxa.

Ho ha fet a més amb una abstenció rècord –a les 17 hores superava el 37%–, símbol del descontentament de bona part de la societat francesa i la desconnexió amb la política. És el símptoma també del debilitament de l’anomenat Front Republicà –terme que es va encunyar fa 20 per referir-se al cordó sanitari de tots els partits per tallar el pas a la ultradreta– davant una opció, que en contínua progressió des dels anys 80, es revela amb serioses opcions de governar algun dia.

Reaccions

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat l'elecció d'Emmanuel Macron com a president francès per a cinc anys més. "Els ciutadans han elegit una França compromesa amb una Unió Europea lliure, forta i justa", ha publicat a Twitter. "Guanya la democràcia. Guanya Europa. Enhorabona", ha afegit.

Qui també han volgut felicitar a Macron són els líders de les principals institucions de la Unió Europea (UE) han felicitat el president francès, Emmanuel Macron, per la seva victòria als comicis d'aquest diumenge, que li asseguren cinc anys més a l'Elisi. Macron s'ha imposat a la dirigent del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, per un marge que els sondejos auguren menor al de l'any 2017.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha reivindicat "una Europa sòlida i una França totalment compromesa amb la UE més sobirana i estratègica" davant del que ha qualificat de "període convuls". "Podem comptar amb França cinc anys més", ha celebrat.

 La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha felicitat Macron per la seva reelecció i ha confiat mantenir-hi una "excel·lent cooperació". "Junts farem avançar França i Europa", ha garantit.

 També la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha congratulat el president francès i l'ha instat a treballar per "afrontar els reptes d'un món cada cop més incert i preocupant".