Sobre el cel del centre d’evacuats de Voloske s’està celebrant una batuda. En un paisatge bucòlic, un avió de combat ensuma. Però el soroll que ha produït el seu pas no ha immutat pràcticament ningú. Aquells que són aquí venen d’inferns pitjors. S’han hagut d’escapar de les seves llars, on la guerra ha tornat el viure una quimera. La majoria són gent senzilla de zones rurals de les regions de Donetsk i Luhansk, on ara s’entaula la batalla del Donbass; regions històricament lligades a Rússia i russòfones, en les quals la població comparteix mares, marits, germans i fills repartits pels dos països. Així l’esquerda, provocada pel conflicte, fa mal a les entranyes.
En alguns pobles han fugit gran part dels veïns. Han marxat corrent, a mesura que les bombes han començat a caure més a prop. Serguéi, un avi de 72 anys d’un diminut llogarret de 400 ànimes anomenat Zelenoe Pole, al districte de Donetsk, n’és un. «És molt difícil d’explicar amb paraules com em sento», diu, al trencar-se-li la veu dels nervis quan se li pregunta pel que està passant. «Fa pocs dies van començar a bombardejar el poble i per això ens van evacuar», diu, a l’afegir que, al seu entendre, la situació pot ser explicada amb paraules simples. «Rússia ataca i Ucraïna s’està defensant», opina.
Fugir per sobreviure
Però si Serguéi va fugir a Voloske, aquest no és el cas de la seva família. «La meva dona i tots els meus fills són a Sibèria, a Rússia, des del 2014 (quan primer va començar el conflicte a les regions de Donetsk i Lugansk)» explica. «És clar que parlo amb ells. M’han dit que he de fugir, i buscar un altre lloc en el qual viure», continua.
Svitlana, que d’anys en té 53 i és de Milutvaka, encara somriu de tant en tant, però no té paraules de perdó. «Mai vaig pensar que (el president rus, Vladímir) Putin estigués tan boig. Primer van destrossar casa meva i ara la de la meva mare», diu aquesta dona que abans treballava com a perruquera i empleada d’una companyia elèctrica. «Per això, malgrat que en el meu passaport diu que soc russa, jo ara vull ser ucraïnesa», afirma, a l’afegir que ella creu que els russos «no entenen bé què està passant, no entenen res». «Alguns diuen que aquí hi ha nacionalistes, Banderas (per Stepan, un col·laborador nazi pertanyent a l’extrema dreta ucraïnesa al segle passat), que Putin és un bon líder, que ho fa tot bé», afirma.
Els voluntaris els ajuden com poden, és clar. «Això és un drama humà, nens i avis, gent que s’ha de treure, evacuar. Estem intentant donar-los una mica d’alegria, el que es pot», explica José Casals, un missioner de Lleida. «Aquí estan millor, més relaxats. Quan els traiem d’allà estan amb les cares llargues, vinga, vinga, corre, corre. La gent estan cansada dels míssils, de les bombes, els tirotejos», explica.
Dos mesos de guerra
Olia de Konstantinovka, ciutat d’uns 60.000 d’habitants de la qual va ser evacuada fa una setmana, també mou el cap, aixeca les mans al cel, i fa el gest dels pèls de la pell que s’estarrufen per dir què prova. També té família a Rússia. «M’han convidat a anar a les seves cases, però no parlem de política. Jo em vull quedar a Ucraïna, reso cada dia per tenir un dia més de vida. És un horror que això passi al segle XXI», afirma aquesta dona, pastissera de professió. «Tinc coneguts que van morir en l’últim atac a Kramatorsk», afegeix.
I és que, a dos mesos de l’esclat de la guerra total a Ucraïna, les tropes russes continuen atacant diàriament a les zones de l’est i sud-est d’Ucraïna, en una guerra de desgast en les quals uns guanyen algunes posicions, i d’altres es rabegen a resistir. El que suposa també una gran fractura identitària per als seus habitants, com suggereix Tymofiy, un mestre d’espanyol que és de Dnipró i que ha vingut avui, quan fem aquest reportatge, a ajudar com a intèrpret.
La diferència amb l’oest –on les connexions amb Rússia són menys sòlides, i altres països, com Polònia, han exercit històricament una influència més gran–, és que «aquí la gent es continua preguntant per què els seus germans els estan fent això», afirma, frustrat. «Nosaltres parlem rus, com ells. No té sentit».
