El partit La França Insubmisa (LFI), el candidat del qual, Jean-Luc Mélenchon, en les passades eleccions presidencials, va ser el més votat dels de l’esquerra, ha assolit un històric acord electoral per a les pròximes legislatives del juny amb els ecologistes, han indicat les dues formacions aquest dilluns. El pacte es produeix després de setmanes de negociacions entre les dues formacions i amb el teló de fons d’altres possibles acords amb el Partit Socialista (PS) i amb el Partit Comunista de França (PCF).

És la primera vegada que un partit situat ideològicament a l’esquerra del PS arriba a un acord electoral amb els ecologistes i suposa la unió de les formacions més votades en la primera volta de les passades presidencials de l’abril.

Mélenchon va aconseguir gairebé el 22 % dels vots i es va quedar a mig milió de sufragis de superar la ultradretana Marine Le Pen i accedir a la segona volta contra el centre liberal d’Emmanuel Macron, que va revalidar el seu mandat.

Possible ampliació

Yannick Jadot, el candidat d’Els Verds, es va quedar a les portes del 5 % dels sufragis, però va superar el comunista Fabien Roussel, que va obtenir poc més del 2 %, i la socialista Anne Hidalgo, que es va situar per sota del 2 %, i els troskistes Nathalie Arthaud i Philippe Poutou no van superar l’1 %.

Tant LFI com els ecologistes van apel·lar a ampliar el seu acord electoral a altres formacions d’esquerra, amb les quals hi ha converses obertes, a fi d’aconseguir un front ampli d’esquerres que permeti assolir un bloc influent en les legislatives del juny.

Aquest és el pla de Mélenchon, que després de la seva derrota en les presidencials va demanar una majoria en l’Assemblea Nacional que obligui Macron a nomenar-lo primer ministre i poder així, en un Govern de cohabitació, aplicar polítiques progressistes. L’acord amb els ecologistes permet a aquests presentar un centenar de candidats en les legislatives, dels 577 que componen la Cambra.

Els dos partits estan d’acord en les mesures socials, com la pujada del salari mínim fins als 1.400 euros, l’avanç als 60 anys de l’edat de jubilació, el bloqueig dels preus de productes de primera necessitat o la planificació ecològica. El principal escull durant les negociacions va ser la postura respecte a la Unió Europea, entre l’europeisme dels ecologistes i el cert escepticisme de Mélenchon. Finalment, hi van incloure algunes de les propostes d’aquest últim, que apel·la a la desobediència dels tractats, però van acceptar fer-ho d’acord amb les lleis.

«Desobeir certes regles europees»

El text final assenyala que els dos partits estan «disposats a desobeir certes regles europees», com el pacte d’estabilitat, el dret a la competència o les orientacions neoliberals de la Política Agrària Comuna (PAC), però fer-ho «d’acord amb l’Estat de dret».

Les mirades se centren ara en el PS, el partit tradicionalment hegemònic a l’esquerra francesa, que es debat entre l’acord, que preconitza la seva actual direcció, i el rebuig del mateix, que defensen algunes figures històriques com l’expresident François Hollande, que considera que suposaria la desaparició de la socialdemocràcia francesa.

Per a l’actual líder del PS, Olivier Faure, unir-se a LFI i els ecologistes és l’única via de salvar un partit a la deriva electoral i que busca preservar els 28 diputats actuals, cosa que els permetria obtenir grup parlamentari propi. Els comunistes, per la seva part, negocien sobre unes 30 circumscripcions a fi de millorar els 11 escons que tenen en l’actualitat.

El principal escull amb aquest últim partit és la seva defensa de l’energia nuclear, a la qual s’oposen els ecologistes i LFI, tot i que aquest punt no figura en l’acord programàtic al qual han arribat, cosa que s’interpreta com una porta oberta als comunistes.