Els grans incendis que van arrasar amb la vida silvestre d'Austràlia en el denominat 'estiu negre' 2019-20 van fer perillar la supervivència d'una espècie icònica de l'illa, el coala (Phascolarctos cinereus). Un estudi va revelar llavors que els devastadors focs havien matat a més de 5.000 coales únicament a l'estat de Nova Gal·les del Sud, la qual cosa va portar a declarar-los 'en perill d'extinció', després d'una petició dels grups conservacionistes del país, que ja feia anys denunciaven el seu declivi a causa de la destrucció de l'hàbitat, el canvi climàtic i la sequera.

Aquell desastre ecològic va portar els investigadors a intensificar la cria en captivitat de diverses espècies, especialment els coales. Però hi ha dos problemes greus. El primer, que la cria coales en captivitat resulta molt cara i sovint resulta complicat assegurar el finançament de les instal·lacions de reproducció. El segon, que no resulta fàcil mantenir la diversitat genètica a causa de l'endogàmia.

Per a afrontar aquestes dificultats, un grup de científics ha realitzat un estudi, publicat en l'editora de revistes científiques 'MDPI', que destaca la conveniència de recórrer al semen congelat i a la reproducció assistida. "És hora de fer tot el possible per a salvar al coala de l'extinció", clamen els investigadors.

"La cria de vida silvestre administrada (en captivitat) suposa alts costos econòmics i desafiaments de diversitat genètica associats amb la cura de poblacions petites en captivitat.

Els biobancs (congelació de cèl·lules sexuals i teixits per al seu ús en la reproducció assistida) i les tecnologies reproductives associades podrien ajudar a alleujar aquests problemes, ja que "milloren la retenció de la diversitat genètica i rebaixen els costos del programa reduint la grandària de les colònies captives vives", recull el resum de l'informe.

Reduir l'endogàmia

"Els models genètics i econòmics que estudien poblacions de coales en captivitat tancada suggereixen que complementar-les amb esperma externa crioconservada mitjançant inseminació artificial o injecció intracitoplasmàtica d'esperma podria reduir substancialment l'endogàmia", apunten els investigadors.

La idea és integrar biobancs en la xarxa de zoològics i hospitals de vida silvestre, la qual cosa possibilitaria "un model rendible i financerament factible per a l'adopció d'aquestes eines, aprofitant l'experiència tècnica i de recerca, les colònies de coales en captivitat i les instal·lacions ex situ que ja existeixen en aquestes xarxes".

L'aportació de semen extern ajudaria a reduir les dimensions requerides de les colònies per als programes de reproducció de conservació i, en conseqüència rebaixaria en gran manera els costos del programa.

Malgrat que els objectius de retenció genètica són ambiciosos, mantenir el 90% de l'heterocigositat (variació genètica) de la població d'origen durant 100 anys, seria possible aconseguir-los "dins de marcs de costos realistes, amb coales adequats per viure lliurement a la natrualesa", recull el text.

Encara que aquestes eines reproductives s'han utilitzat molt poc per a la conservació d'espècies, la situació d'extrem perill que viuen els coales ha portat els científics a exposar la necessitat d'"explorar tot el seu potencial".

Els investigadors van comparar en l'estudi els programes convencionals de reproducció natural amb uns altres que la barregen amb esperma de coala congelat d'animals salvatges per inseminació artificial o injecció directa d'esperma.

Els científics van descobrir que complementar la reproducció en captivitat amb esperma congelada d'animals silvestres "reduiria dràsticament les taxes de consanguinitat, produiria animals genèticament més sans i requeriria menys animals en colònies de reproducció", segons han detallat els autors de l'estudi en 'The Conversation'.

Colònies molt més petites

Revelen, així mateix, que pea aconseguir l'objectiu genètic, aquest 90% d'heterocigositat, es necessitarien 223 coales en un programa captiu convencional, però únicament 17 exemplars amb l'ajuda de la reproducció assistida. La reducció del cost seriosa enorme, en ésser la colònia molt més petita. En concret, aquestes tècniques propiciarien la reducció a un cinquè dels costos d'execució de programes de cria en captivitat, fins i tot tenint en compte els costos de la reproducció assistida, la congelació d'esperma i la inseminació artificial o la injecció d'esperma.

"Si bé aquestes tecnologies han demostrat el seu valor per a nosaltres i per al bestiar, en gran manera no les hem posat a treballar en la recuperació de la vida silvestre. És una oportunitat perduda per reduir costos i augmentar la diversitat genètica", apunten els autors, que destaquen que els escassos programes que van adoptar aquestes tècniques van tenir èxit.

Els científics animen a continuar investigant i desenvolupant tecnologia en aspectes com l'ús d'esperma congelada, la transferència d'embrions o la crioconservació d'esperma. I apunten una sèrie de "noves possibilitats" per a la conservació del coala:

–Usar material genètic de coales morts o malalts que d'una altra manera es perdria.

–Preservar els patrimonis genètics de poblacions de coala genèticament importants en risc d'extinció.

–Protegir l'espècie contra esdeveniments catastròfics en la naturalesa relacionats amb el canvi climàtic, les malalties i els incendis forestals, que poden causar una gran pèrdua genètica.

–Reduir l'endogàmia en els programes de cria en captivitat i produir coales genèticament aptes per al seu alliberament.

–Superar els problemes de les poblacions separades i garantir que les parelles reproductores desitjables realment puguin reproduir-se.

–Abordar els dubtes de reubicació que sorgeixen de les diferents dietes dels coales en totes les regions i el risc de transmissió de malalties.

El coala és un marsupial molt delicat i especialment sensible a qualsevol canvi en el medi ambient, roman unes 20 hores al dia dormisquejant o descansant, i utilitza les quatre hores restants per alimentar-se amb fulles d'unes poques desenes d'espècies d'eucaliptus.