Dissabte amb encreuament d’intimidacions: després de pronunciar-se dijous a favor de l’entrada de Finlàndia a l’OTAN, un requisit indispensable per continuar el procés d’adhesió, el president del país nòrdic, Sauli Niinisto, aquest dissabte ha informat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de la seva intenció. En una conversa telefònica «directa, inequívoca i sense exageracions», el dirigent ha explicat a Putin que «la invasió massiva d’Ucraïna ha alterat l’entorn de seguretat de Finlàndia», ha indicat la presidència finlandesa a través d’un comunicat. El president rus ha reaccionat de manera immediata i «franca», ha informat el Kremlin: «La renúncia a la neutralitat militar seria un error».
Les provocacions russes no són noves. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va considerar dijous que la intenció de Finlàndia d’adherir-se a l’Aliança Atlàntica és «una amenaça». A més, va advertir que Rússia es veurà obligada a adoptar «mesures de resposta tant tècnic-militars com d’una altra classe a fi de contrarestar les amenaces que han sorgit per a la seva seguretat nacional».
Aquestes «mesures» no s’han fet esperar: Rússia ha tallat aquest dissabte a la matinada el subministrament elèctric al país nòrdic per suposats «problemes de pagament».
Dret a «maximitzar la seva seguretat»
Niinisto ha recordat a Putin que «cada nació independent» té dret a «maximitzar la seva seguretat». Per això, li ha explicat que, a l’unir-se a l’OTAN, «Finlàndia enforteix la seva seguretat i assumeix la responsabilitat. No s’allunya de ningú».
En canvi, el president rus considera que el canvi en la política exterior de Hèlsinki «pot influir negativament en les relacions russofinlandeses, que durant molts anys es van caracteritzar per un esperit de bon veïnat i cooperació entre socis, i van tenir un caire mútuament beneficiós».
