Quan Suècia i Finlàndia van anunciar que demanarien l’entrada a l’OTAN, tots els estats membres de l’organització transatlàntica van rebre la proposta amb els braços oberts. Totes les capitals de l’OTAN van aplaudir. Totes, menys una.

Ankara ha fet saber públicament que hi està en contra. Suècia i Finlàndia han anunciat que, en els pròxims dies, els seus ministres d’Exteriors visitaran Turquia per solucionar el problema. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, però ha tardat poc a contestar. «No fa falta. Que no es molestin a venir cap aquí. Cap d’aquests dos països té una actitud correcta respecte al terrorisme. Com hi podríem confiar?», va dir el president turc dilluns a la nit.

Segons els experts, els motius reals del president turc són, bàsicament, aconseguir noves concessions dels seus aliats. 

Té molt que veure amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK, la guerrilla kurdoturca que està en guerra contra Turquia des de la dècada dels vuitanta, i que s’ha vist reforçada amb el suport nord-americà al nord de Síria, on el grup –sota la seva filial siriana, les YPG– va ser la punta de llança de la lluita contra Estat Islàmic. 

Turquia va atacar per última vegada el grup al nord de Síria el 2019 i va veure com diversos països europeus sancionaven el seu sector armamentístic com a represàlia. Ara, a canvi d’acceptar Suècia i Finlàndia a l’OTAN –sense el vot favorable de tots els estats membre un país no pot entrar a l’Aliança– Erdogan vol que s’aixequi aquest veto i que, a més, es persegueixi els presumptes membres de les YPG i el PKK a Europa. 

Això últim no ha passat perquè la justícia europea considera que si aquests presumptes membres del PKK fossin deportats a Turquia, no hi rebrien un judici just.

Un home fort

Però, per descomptat, hi ha més coses: «Erdogan és un home fort, i en el seu estil d’home fort va decidir treure aquest tema a la llum pública quan ho podria haver fet en privat. Aquí hi ha uns problemes que són legítims, però Erdogan ha decidit fer sortir aquest tema d’aquesta manera pel seu estil. Al final Turquia forma part de l’OTAN des de fa 70 anys i té alguna cosa a dir en el futur de l’aliança i sobre qui hi entra i qui no. Pot ser que agradi o no, però és així», explica Yörük Isik, analista geopolític turc.

Amb una crisi inflacionària galopant a Turquia, amb una inflació oficial pròxima al 70% (i empreses independents que la situen en el 160%), aquest expert considera que una crisi d’un altre tipus, que distregui l’opinió mediàtica, pot ser-li beneficiosa a Erdogan, en hores baixes de popularitat. 

«Aquest tipus de discurs d’home fort té un impacte positiu en l’electorat turc, i amb les eleccions programades per al 2023 ja hem entrat en temps electoral. Així que hi ha moltes raons per les quals ha decidit procedir d’aquesta manera», explica Isik.