Dues germanes pakistaneses que residien a Catalunya, a Terrassa, van ser assassinades pels seus familiars a l’est del Pakistan, després que les joves sol·licitessin el divorci als seus cosins, amb qui les havien casat, i es neguessin a ser acompanyades de tornada a Europa.
Les germanes de 20 i 24 anys eren originàries de Gujrat, a la província oriental pakistanesa del Panjab, on divendres a la nit «van ser estrangulades i van rebre un tret mortal mentre dormien», ha declarat aquest dilluns un portaveu de la Policia local, Nauman Hassan, que va avançar que han arrestat sis sospitosos.
«Avui la policia ha dictat cinc dies de presó preventiva per a sis dels presumptes assassins. Els imputats van ser detinguts ahir, en les 24 hores posteriors als fets. Segons la investigació inicial, les germanes van ser assassinades per honor», ha explicat Hassan.
Volien marxar
El portaveu ha assegurat que les joves, després de caure en una «trampa», havien viatjat dijous al Pakistan. Els seus familiars van intentar que les germanes intercedissin pels seus cosins davant les autoritats espanyoles, amb qui les havien casat «fa més d’un any», perquè poguessin «emigrar a Espanya».
«Les germanes (...) volien divorciar-se després del matrimoni concertat i totes dues desitjaven casar-se amb altres», ha conclòs Hassan, que ha afegit que encara hi ha tres sospitosos sense arrestar, i el pare de les joves «encara és a Espanya». La mare s’ha negat a interposar una denúncia, fet habitual en aquest tipus de crims.
Tot i que al principi es va creure que les dues joves tenien nacionalitat espanyola, fonts de l’ambaixada d’Espanya a Islamabad han precisat a Efe que les germanes són pakistaneses amb permís de residència a Espanya i domicili a Catalunya.
Protocol de dol
L’Ajuntament de Terrassa ha informat a Efe que encara no han rebut la confirmació oficial que són veïnes de la ciutat i que quan arribi activaran el «protocol de dol» establert en aquests casos.
Segons fonts dels Mossos, almenys una de les dues joves assassinades residia a Terrassa, mentre que l’altra està per determinar.
Al no ser ciutadanes espanyoles, no es pot activar el servei d’assistència consular de l’ambaixada, han advertit. A més es tracta de pakistaneses que es troben al seu propi país, per la qual cosa són les autoritats del Pakistan les que s’ocupen del succés.
Aquest tipus de casos, no obstant, no són una cosa aïllada i, segons van explicar les fonts diplomàtiques, en els últims anys l’ambaixada espanyola ha atès diverses peticions d’auxili de ciutadanes espanyoles d’origen pakistanès que tenien segrestades.
En ocasions van arribar fins i tot a portar a terme operacions de rescat, en les quals informaven primer la dona que a certa hora de la nit l’esperaria un cotxe per traslladar-la directament a l’ambaixada, on després rebia protecció consular.
Crims d’honor
Els coneguts com crims d’honor són habituals al sud d’Àsia i solen implicar homes d’una família que vengen el que consideren un afront que contravé la conservadora moral familiar de les societats locals.
Segons dades de l’ONG Comissió de Drets Humans del Pakistan (HRCP), només l’any passat es van registrar 478 crims d’honor al país. Entre el 2004 i el maig del 2018 aquesta xifra va ascendir a 17.628 casos, si bé es creu que el nombre real podria ser molt més gran a causa de la falta de denúncies, sobretot al tractar-se de familiars.
El Govern pakistanès va aprovar el 2016 una llei que prohibeix el perdó dels familiars de les víctimes en aquest tipus de delictes, un forat legal amb què molts homes quedaven lliures després de matar una dona, en general una germana o una esposa.
No obstant, grups de drets humans i activistes adverteixen que la llei ha tingut poc impacte a l’hora de posar fre a aquests crims.
