«Lady Macbeth», «Carrie Antoinette», l’«Ana Bolena de Downing Street». Els errors del primer ministre britànic, Boris Johnson, tenen una culpable: la seva dona. Quan al ‘premier’ li arriba al coll l’aigua, conservadors ressentits i assessors venjatius carreguen contra la que assenyalen com a instigadora de tots els mals.

Carrie Johnson i el seu ‘seguici’ estan fent estralls, afirmen els inquisidors. Manipuladora, ambiciosa, la influència de l’antiga encarregada de comunicació política sobre un marit, 23 anys més gran que ella, ha desembocat en una successió d’escàndols i ha culminat amb el ‘Partygate’. En paraules del que va ser estrateg del Brexit, i avui enemic frontal, Dominic Cummings, Boris «no té pilotes» de dir-li a ella qui és el primer ministre i qui pren les decisions. 

Intriga a la cort de Carrie 

Cummings no és l’únic ofès. El mes vinent sortirà a la venda una biografia no autoritzada a càrrec del que va ser vicepresident del Partit Conservador, Michael Ashcroft, titulada ‘Primera Dama: Intriga a la cort de Carrie i Boris Johnson’. El multimilionari descriu el primer ministre com una figura «solitària» envoltada d’amics de la seva dona, a qui acusa d’estar «impedint-li governar la Gran Bretanya tan eficaçment com els votants mereixen».

Fins i tot abans de la seva publicació l’obra ha sigut catalogada de misògina i hi ha rumors d’una possible demanda per difamació. «És una falta de dignitat carregar contra Carrie Johnson, que no té cap càrrec en el Govern», ha declarat el ministre de Sanitat, Sajid Javid. «És l’últim intent per desacreditar-la», assenyala la portaveu de Carrie.

A Carrie se li atribueixen haver forçat el seu marit a fer marxa enrere en importants decisions, haver-lo allunyat de la gent que l’envoltava i substituir-la per amics d’ella o designats que han rebut la seva aprovació. També hauria encoratjat luxes que d’altres han costejat, com les vacances a l’illa Mosquito o a la vil·la de Zac Goldsmith a Marbella.

La seva mà estaria darrere de la decoració del pis de l’11 de Downing Street, amb paper pintat a 1.000 euros el rotllo i un pressupost que Johnson no podia pagar i per al qual va haver de demanar diners a un benefactor del Partit Conservador. El cas va comportar una investigació qüestionant l’ètica del primer ministre i la seva falta d’honestedat quan va mirar d’amagar els fets. 

Johnson hauria seguit les directrius de la seva dona en l’evacuació des de Kabul de 160 gossos i gats d’un refugi d’animals, durant les hores tràgiques en què els talibans prenien el control de la capital i milers d’afganesos lluitaven per un avió per deixar el país. El ‘premier’ ha negat la seva implicació, però Dominic Dyer, un militant en defensa dels animals i amic de Carrie ha donat a entendre que va mediar en el rescat.

Sense límits, ni barreres 

En cas de creure els seus detractors, els Johnson comparteixen l’actitud d’estar per sobre de les regles. A l’epicentre del Govern, s’han diluït límits i barreres entre treball i diversió. L’ex primer ministre conservador, John Major, va acusar dijous Johnson de saltar-se la llei amb les festes i «demanar al públic que cregués el que era increïble». La parella, que en tres anys ha tingut dos fills, ha estat actuant al seu aire sense calcular-ne les conseqüències.

L’exemple que ha acabat accentuant la caiguda en desgràcia ha sigut la infinitat de festes durant la pandèmia. Carrie està darrere d’unes quantes. Hi ha fotos que mostren la seva presència en esdeveniments festius i testimonis que l’assenyalen com a organitzadora. Seva va ser la idea de la festa d’aniversari a la sala de reunions del Gabinet. Al seu pis va tenir lloc la «‘party’ de la victòria» per celebrar la marxa de Cummings. Ella i el seu marit hauran de declarar presumiblement en la investigació policial.

 Masclisme

Els qui observen la guerra contra Carrie reconeixen que és la ‘first lady’ amb més poder i influència en la recent història britànica. Alhora addueixen que mirar d’exculpar Johnson atacant-la a ella és ridícul i masclista. Ell fa 35 anys que està en política i és al cap i a la fi el primer ministre. La responsabilitat i la culpa del que va malament és seva.