Naftali Bennett no es pot prendre un descans. Últimament sembla que cada setmana el primer ministre israelià perdrà l’Executiu. Fa més d’un mes que el Gabinet de Bennett governa en minoria però l’última crisi augura vents electorals. L’amenaça d’uns cinquens comicis en tot just quatre anys i un possible retorn de Benjamin Netanyahu són perillosament presents en la política israeliana. Mentrestant, en el dia a dia, Bennett mira d’esquivar les pressions dels nacionalistes jueus més acèrrims.
Quan el 19 de maig Ghaida Rinawie Zoabi, diputada de la comunitat palestina d’Israel, va abandonar la coalició al·legant que el Govern no està compromès amb millorar les condicions d’aquest 21% de la població, van sonar de nou les alarmes. Durant uns dies, l’oposició va acariciar la majoria. Després de dos dies de reunions a contrarellotge i trucades suplicants, la representant de l’esquerrà Meretz va anunciar el diumenge que havia revocat la decisió «sota l’enorme pressió dels líders dels consells àrabs locals, que es van adreçar a mi i van comprendre el significat de la meva renúncia».
Però l’estabilitat fràgil ha durat més aviat poc. Dilluns passat el cap de gabinet de Bennett va anunciar la renúncia, tot just 10 dies després que un altre assessor del seu estret cercle polític l’abandonés. Aquestes cessions assesten un cop dur a un primer ministre a la corda fluixa a les portes de complir el primer any al poder. Molts ja auguren que també serà l’últim. Les polèmiques que envolten el Gabinet de Bennett parteixen de la pròpia configuració, amb vuit formacions polítiques de diferents ideologies unides per la seva oposició a Netanyahu.
Marxa a Jerusalem
Jerusalem ha tornat a ser el focus de disputa al si de l’Executiu. La celebració d’una marxa ultranacionalista jueva per la Ciutat vella de Jerusalem aquest diumenge ha despertat vells temors. Va ser l’edició de l’any passat la que va acabar de prendre la metxa dels coets llançats des de la Gaza. Els crits de «mort als àrabs» durant la marxa que celebra anualment la captura d’Israel de Ciutat vella de Jerusalem el 1967 van acabar de provocar el conflicte. Onze dies de guerra van deixar més de 250 morts a l’enclavament i 13 al costat israelià.
«No hauríem, amb les nostres mans, causar una guerra religiosa aquí o qualsevol mena de provocacions que puguin incendiar el Pròxim Orient», ha alertat el president del Comitè d’Afers Exteriors i Defensa de la Knesset, Ram Ben Barak, a la ràdio Kan, després de conèixer-se l’aprovació de la ruta de la marxa. A diferència de l’any passat, aquest 29 de maig milers d’ultranacionalistes jueus faran onejar les seves banderes pel barri musulmà de la Ciutat vella de Jerusalem. Tant Hamàs com el Gihad Islàmic ja han avisat de possibles conseqüències des de la Franja.
Tensió amb la justícia
A més, la sentència recent del Tribunal de Magistrats de Jerusalem ha aixecat ampolles entre el Govern i la justícia israelians. La cort ha rescindit una ordre de restricció contra tres jueus que havien pregat mentre visitaven el complex de la mesquita d’Al Aqsa. L’Esplanada de les Mesquites —els jueus l’anomenen la Muntanya del Temple— a Jerusalem és territori que musulmans i jueus consideren sagrat, però aquests últims tenen prohibit resar allà sota un pacte israelià amb les autoritats musulmanes. Per això, al conèixer-se la sentència, líders religiosos i polítics de Palestina i Jordània han posat el crit al cel.
Per la seva part, la mateixa oficina del primer ministre ha informat que apel·larà la fallada. «No hi ha cap canvi, ni està previst cap canvi, a l’estatus quo de la Muntanya del Temple», ha remarcat Bennett en un comunicat. Està sent una primavera molt tensa a la ciutat santa, amb enfrontaments violents entre la policia israeliana i els manifestants palestins. L’assassinat de la periodista Al Jazeera, Shirin Abu Aqleh i la repressió del seu funeral a Jerusalem han deixat imatges traumàtiques. Han sigut aquests fets els que més han tensionat els fils fins que subjecten la coalició de Bennett.
Netanyahu a l’aguait
Ara, el primer ministre es prepara per a una visita imminent del president nord-americà, Joe Biden, a finals de juny o principis de juliol. La dinàmica de les últimes setmanes no assegura que serà Bennett qui el rebrà. El retorn de Rinawie Zoabi a la coalició ha evitat una votació prevista per a aquest dimecres per a la dissolució del Parlament. Però Netanyahu, el primer ministre més longeu de la història d’Israel i líder de l’oposició des del juny passat, no desisteix en els seus intents d’enderrocar el Govern de Bennett.
«Dependent dels que odien Israel i els que recolzen el terrorisme», així ha descrit Bibi, com se’l coneix a Israel, al gabinet actual, per ser el primer en més de 70 anys d’existència que explica amb membres àrabs en el seu si. De moment, Bennett segueix una setmana més tot i que queden lluny les seves promeses de posar fi a anys de caos polític i estancament. El març pròxim serà la prova definitiva de l’Executiu ja que necessita una majoria de 61 vots per aprovar els comptes del 2023. Fins aleshores, sembla que el Govern de Naftali Bennett amb prou feines avançarà a batzegades.
