«¿Què és el que la societat colombiana vol del seu propi país?». L’esquerrà Gustavo Petro va obtenir el 40,4% dels vots i va guanyar amb comoditat el primer torn de les eleccions presidencials. Va avantatjar de 12 punts Rodolfo Hernández, una mena de trumpisme autòcton que, sense programa de Govern i molt Tik Tok va relegar a un tercer i penós lloc ni més ni menys que a Rafael Fico Gutiérrez, el representant de la dreta més tradicional, que va esgarrapar el 24% de les adhesions. La pregunta que va llançar Petro al país després de la seva victòria i de cara al ballotage del 19 de juny va tenir una dosi d’advertència. Tant la seva coalició, el Pacte Històric, que porta com a candidata a vicepresident a França Helena Márquez Mina, una advocada feminista que va sobresortir en les lluites ambientals, com la Lliga de Governants Anticorrupció, en la qual Hernández és acompanyat per l’enginyera ultracatòlica Marelen Castillo, han enarborat la bandera del «canvi». Per als dos contendents, l’exguerriller, exalcalde de Bogotà i senador, i, davant seu, un exalcalde de Bucaramanga que ha encarnat la figura de l’outsider la paraula ‘canvi’ va arribar a ser un mantra al llarg de la campanya electoral. Durant la nit de diumenge, Petro va intentar apropiar-se del seu únic significat possible. «Es defineix quina classe de canvi volem: suïcidar-nos o avançar. ¿Seguim pel camí de les frases buides mentre el que es fa és seguir amb les coses com estan? ».

Petro va oferir algunes certeses polítiques: el projecte de continuïtat en el poder de la dreta, amb Iván Duque actualment com a última baula, «ha sigut derrotat». Per tant, «s’acaba un període, una era» que va tenir en Álvaro Uribe la seva figura dominant gairebé dues dècades. «Va guanyar el país que no vol continuar un dia més amb els mateixos i les mateixes que ens ha portat a la situació dolorosa en què estem avui. Avui ha guanyat l’una voluntat ciutadana ferma per acabar amb la corrupció com a sistema». El candidat del Pacte Històric va obtenir aquest diumenge 8,4 milions de vots. Va dir que li falta un milió més d’adhesions per ocupar a partir del 7 d’agost el Palau de Nariño. No s’ha demorat a sortir a buscar-los.

Per a Petro, la campanya amb vista a la segona volta ja ha començat. I per això va llançar a la nit, a Bogotà, el seu primer estilet retòric contra Hernández. «La corrupció no es combat amb frases de TikTok. Avui al país hi tenim més fam i violència». I va afegir: «¿Podem ser una gran nació si admirem Hitler?». Sis anys enrere, en el marc d’una entrevista radiofònica amb la cadena RCN, Hernández va dir molt deixat anar que era un «seguidor del gran pensador alemany», que no era cap altre que el dictador nazi. Va ser tan escandalosa aquesta confessió que el llavors alcalde de Bucaramanga va haver de sortir a demanar disculpes. «Qualsevol té un lapsus, i em vaig equivocar». Una derrapada conceptual com aquesta no li va impedir passar a la segona volta.

La resposta d’Hernández

 «Avui ha guanyat el país que no vol seguir un dia més amb els mateixos i les mateixes que ens ha portat a la situació dolorosa que vivim avui», va dir Hernández. «Va guanyar la voluntat ciutadana ferma per acabar amb la corrupció com a sistema de Govern. Avui ha perdut el país del politiqueig». De cara als desafiaments del juny va afegir: «Soc conscient de la necessitat d’unir el país». De moment, ja ha sumat la voluntat de Gutiérrez de recolzar les seves aspiracions presidencials. «Petro, per tot el que ha dit i tot el que ha fet, no li convé, a Colòmbia. És un perill per a la democràcia, per a les llibertats, l’economia, les famílies i els nostres fills», va dir l’atribolat dretà a l’explicar la seva postura.

Què farà el centre el 19 de juny?

Cadascú a la seva manera, Petro i Hernández són associats a dos corrents «antisistema». Un d’ells, l’exalcalde de Bogotà, intentarà pujar a l’onada de transformacions que experimenta la regió amb l’arribada al poder de Gabriel Boric, a Xile, i les creixents oportunitats que té Luiz Inácio Lula da Silva de tornar al poder al Brasil.

Amb el transcurs dels dies es revelarà la postura del centre polític, un altre dels grans perdedors d’aquest diumenge. «Hem de saber perdre i entendre que no hem sigut escollits», va dir Sergio Fajardo. És probable que una franja d’aquest espai polític prefereixi Petro abans que Hernández. No obstant, res està dit, i menys en un país on l’horitzó d’expectatives que ha generat l’esquerra té com a contrast un fort desinterès social amb les institucions democràtiques. Un mes abans dels comicis el Baròmetre de les Amèriques, va donar compte que el 78% dels colombians creuen que bona part dels dirigents polítics és corrupta. Aquesta percepció s’ha reflectit a les urnes, i no només a través del vot a Hernández. L’abstenció ha sigut del 45% del padró electoral.

Colòmbia entra des d’aquest mateix dilluns en una campanya que no estarà exempta de tensions pròpies del desenllaç i a les quals han de sumar-se els problemes crònics de violència al país, tant paramilitar d’ultradreta com la provinent del narcotràfic o les fraccions guerrilleres que no van acceptar l’acord de pau del 2016. La missió d’observadors de la UE ha donat compte fins i tot que punt l’exercici electoral a Colòmbia està renyit amb el risc. En 375 dels 467 municipis s’ha detectat algun nivell de risc, mentre que en 95 es troben en risc extrem. Fins i tot Daniel Daza, l’astròleg que va predir els noms dels contendents del segon torn, va dir que havia estat amenaçat per haver llançat aquesta profecia.