El govern del Regne Unit presenta aquest dilluns un projecte de llei que modifica unilateralment el protocol <strong>d’Irlanda del Nord</strong>, negociat en el marc del Brexit amb la Unió Europea (UE), que denuncia la violació d’un acord internacional vinculant i amenaça amb represàlies.

Quan fa més d’un mes Londres va anunciar les seves intencions, va presentar el projecte com un últim recurs per calmar la tensió política en aquesta regió britànica i pressionar la UE per a la seva renegociació. «Preferim una solució negociada, però la UE ha d’estar disposada a canviar el protocol», va reiterar dilluns la ministra de Relacions Exteriors, Liz Truss, insistint en la necessitat de «restaurar l’estabilitat política» a Irlanda del Nord.

Brussel·les s’ha mostrat disposada a fer «ajustos», però els contactes entre les dues parts no van avançar i les autoritats europees adverteixen que si Londres porta a terme el seu pla «hi hauran de respondre amb totes les mesures a la seva disposició».

Acord històric

Des de l’inici de la negociació del Brexit el 2017, protegir el precari equilibri de forces a Irlanda del Nord, regió britànica històrica i culturalment molt unida a la veïna República d’Irlanda –país membre de la UE– sempre va ser l’escull més gran a superar. I malgrat que el Regne Unit va sortir oficialment del bloc el febrer del 2020 i completament el gener del 2021, el protocol sempre ha provocat tensions, no només entre Londres i Brussel·les, sinó també en les institucions autònomes regionals de Belfast.

L’<strong>acord de pau del Divendres Sant</strong> de 1988, que va posar fi a tres dècades de sagnant conflicte entre unionistes protestants i republicans catòlics nord-irlandesos, va imposar que les dues parts comparteixin el poder en l’Executiu regional d’aquesta nació britànica d’1,9 milions d’habitants.

Tanmateix, després de la històrica victòria del partit republicà <strong>Sinn Féin</strong> –exbraç polític del grup armat IRA i partidari de la reunificació d’Irlanda– en les legislatives regionals del 5 de maig, el partit unionista DUP bloqueja el Parlament autònom i es nega a formar govern fins que Londres no modifiqui el protocol.

Pressionar la UE

Per evitar el retorn d’una frontera física amb la República d’Irlanda, inacceptable per als republicans i que podria posar en perill la fràgil pau, el protocol imposa controls duaners als productes que arriben a la regió procedents de la resta del Regne Unit. Els unionistes denuncien que això amenaça la seva plena pertinença al país. Per posar-hi remei, l’Executiu de Boris Johnson vol introduir un nou sistema mitjançant el qual les mercaderies que arribin de la Gran Bretanya per a consum local a Irlanda del Nord passin per un «nou canal verd» que els eviti els controls duaners.

Per la seva banda, els productes destinats al mercat comú de la UE seguirien estant subjectes a totes les comprovacions que s’apliquen en la legislació comunitària. «Són canvis burocràtics necessaris, francament és un conjunt d’ajustos bastant trivials», va defensar dilluns el primer ministre en declaracions a la ràdio privada LBC. I va assegurar que el seu projecte, contràriament al que afirma la UE, és legal.

Abans de presentar el text davant el Parlament de Londres, Truss va trucar al matí al vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, i al seu homòleg irlandès, Simon Coveney. Sefcovic va assegurar que la UE havia proposat «solucions» i va denunciar que «les accions unilaterals soscavessin la confiança mútua». Coveney, amb qui la trucada va durar tot just 12 minuts, va criticar per la seva banda un text «que violaria els compromisos britànics en termes de dret internacional» i va acusar Truss de «no haver entaulat negociacions significatives amb la UE».

Els Estats Units, que van ser garants de l’acord del Divendres Sant, han expressat la seva alarma davant els suggeriments que el Regne Unit podria suprimir unilateralment l’aplicació del text concebut per garantir la pau.

I el Sinn Féin va defensar que «el protocol funciona», coincidint amb l’associació alimentària d’Irlanda del Nord, per a qui les seves disposicions són «vitals per a la continuïtat del comerç de mercaderies a l’illa d’Irlanda».