Vot de càstig al president francès, Emmanuel Macron. Només dos mesos després de la seva victòria en els comicis presidencials, el dirigent centrista va patir ahir una gran ensopegada electoral. La coalició macronista Junts es va quedar lluny de la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, un mínim de 289 escons, davant el bon resultat de la coalició unitària de l’esquerra i l’inesperat avenç de la ultradretana Marine Le Pen. Després d’haver estat un tràmit pur des del 2002, les legislatives que se celebren just després de les presidencials van resultar un glop difícil de pair per a Macron, el govern del qual dependrà de pactes amb forces de l’oposició. La política francesa va viatjar ahir cap a un destí desconegut des de feia dècades.
L’aliança de partits afins al dirigent centrista va ser la més votada i disposarà d’una forquilla d’entre 230 i 240 diputats, segons les estimacions, a partir d’un recompte provisional, de l’institut Ifop per al diari Le Figaro, que solen ser força fidedignes respecte el resultat final. Això significaria que l’aliança macronista perdria més de 100 diputats respecte l’anterior legislatura, quan en disposava de més de 350. L’aprovació de les reformes quedaria pendent d’eventuals pactes amb Els Republicans (LR, afins al PP a França).
«Estem davant d’una col·lusió democràtica», va reaccionar el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, després de l’anunci dels resultats, que deixen a la corda fluixa el primer govern del segon mandat de Macron. De fet, diversos dels seus ministres hauran de dimitir després d’haver perdut a les seves circumscripcions, com la titular de la Transició Ecològica, Amélie de Montchalin, segons una regla no escrita de la política francesa.
«La desfeta del partit presidencial és total», va assegurar Jean-Luc Mélenchon, líder de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), davant un públic entusiasta després que els resultats provisionals confirmessin aquesta coalició com la principal força d’oposició a l’Assemblea. «La situació és totalment inesperada i inèdita», va destacar Mélenchon, que va fracassar, no obstant, en la intenció d’aconseguir una majoria absoluta d’esquerres i convertir-se en el nou primer ministre.
L’aliança formada per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes va obtenir entre 165 i 175 diputats, segons les estimacions d’IFOP. És a dir, va multiplicar per tres la presència de diputats d’esquerres al Parlament respecte la darrera legislatura. «Estem satisfets perquè Macron no ha aconseguit la majoria absoluta i ens hem convertit en la principal força d’oposició. Però ens preocupa l’ascens de la ultradretana Reagrupació Nacional» de Marine Le Pen, va explicar Alice, una militant insubmisa de 29 anys , present a la nit electoral de la NUPES a la sala de concerts Eliseo Montmartre, al nord de París.
Le Pen trenca el sostre
Tot i que Mélenchon va aconseguir arrabassar a Le Pen el lideratge de l’oposició, la sorpresa de la nit va ser el bon resultat de la ultradreta, clarament superior del pronosticat pels sondejos. La RN va aconseguir entre 80 i 85 diputats, multiplicant per deu els vuit escons que tenia en l’última legislatura. La formació ultradretana es va convertir així en la tercera força amb una forquilla d’entre 80 i 85 diputats. És a dir, superaria de llarg el seu rècord de 35 diputats el 1986 i aconseguiria una presència propera al 15% dels escons.
«El poble ha decidit enviar un grup molt potent a l’Assemblea», va reaccionar una eufòrica Le Pen, que va ser reelegida en la seva circumscripció al nord de França. El lepenisme va trencar el sostre de vidre i, en part, va superar l’obstacle que fins ara havia estat el sistema electoral.
