La cimera de l’OTAN a Madrid aplega «democràcies que es reuneixen per defensar la democràcia», i prepararà l’Aliança Atlàntica per defensar-se en «un món més perillós», que assisteix a «una brutalitat que no vèiem des de la II Guerra Mundial». La primera frase és de Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya; la segona asseveració, del seu convidat Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN. Totes dues han sigut pronunciades aquest matí en l’inici d’una coreografia de líders internacionals gegant i decisions transcendentals que ja està en marxa.

Caminant l’un al costat de l’altre, tots dos vestits de blau i entre parets pintades del mateix color emblemàtic dels estendards de l’OTAN, Sánchez i Stoltenberg han passat revista al recinte que acollirà les deliberacions de la cimera de l’Aliança que més caps de govern aplegarà en els seus 73 anys d’història.

Tots dos han visitat els pavellons d’Ifema amb algunes de les principals claus encara pendents de confirmació: només unes hores abans de l’arrencada de l’esdeveniment, no hi ha acord per a l’admissió de dos nous socis al club, Suècia i Finlàndia, i aquest ha sigut la principal trava en dues intervencions d’altra banda dirigides a reafirmar la vigència de l’OTAN.

En una compareixença davant els mitjans, el president del Govern ha explicat que «el propòsit d’aquesta cimera és traslladar un missatge d’unitat dels aliats, i més enllà dels aliats, també de la UE i els països de l’Indopacífic». Aquest missatge, segons Sánchez, és el de la defensa per part de les democràcies d’uns «valors de justícia i llibertat, i un ordre internacional basat en regles».

Sánchez ha celebrat que a la cimera de Madrid s’hi incorpori «l’estratègia de 360 graus», en què l’Aliança Atlàntica s’interessa per les amenaces del seu flanc sud. Però no ha pogut donar per feta la incorporació de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, ja que la continua bloquejant Turquia. De fet, ha desitjat sort al secretari general: «Si no és ara, serà més tard», li ha dit. 

Més exèrcit, més diners

Stoltenberg no ha afegit gaire més sobre el principal escull que afronta la cimera. Sobre el problema del veto turc plantejat a l’adhesió de Suècia i Finlàndia –principalment per la política d’acollida d’Estocolm als activistes kurds–, només ha comentat: «Esperem avançar».

El secretari general de l’OTAN ha intervingut després de Pedro Sánchez amb una breu al·locució als mitjans en la qual ha repetit la seva opinió que la de Madrid «serà una cimera transformadora, molt important», i en què ha agraït el «ferm compromís» d’Espanya amb les missions militars de l’organització.

Stoltenberg ha al·ludit a la paraula ‘brutalitat’, sense esmentar-la, arran de l’agressió russa contra Ucraïna, només 24 hores després del bombardeig amb míssils d’un centre comercial a Krementxuk. La reunió de Madrid li sembla una «cimera crucial», en la qual «s’acordarà un nou Concepte Estratègic perquè l’OTAN es pugui defensar en un món més perillós». Això implica «més forces de dissuasió, més forces preassignades, l’entrega d’un paquet d’ajuda a Ucraïna...» , ha enumerat així els objectius de la cita. 

Stoltenberg ha fet una referència a la necessitat d’augmentar la despesa en defensa: «Si volem defensar-nos en un món més perillós, caldrà invertir més», ha dit.

Picada d’ullet democràtica

Amb la seva visita, els dos líders han escenificat una simbòlica entrega de claus per part de l’organització espanyola de l’esdeveniment a l’equip OTAN, que ara es fa càrrec del complex i de la cita.

Una reproducció del quadro ‘El abrazo’, de Juan Genovés, una de les icones de la Transició espanyola, és el principal element de la decoració de la Sala de Delegats del recinte firal madrileny, espai que han revisat, entre pantalles i butaques blanques, Sánchez i Stoltenberg.

L’altre element principal a les parets d’aquesta sala és el quadro ‘Un mundo’, de l’artista de Portbou (Girona) Ángeles Santos Torroella, representant destacada de l’avantguardisme espanyol de començaments del segle XX. Sobre el blau OTAN predominant, l’equip local d’organització de la cimera de l’OTAN ha volgut esquitxar de picades d’ullet de la cultura i idiosincràsia espanyoles tots els espais dedicats als participants, així com les àrees de trànsit.