Els 30 líders dels països membres de l’OTAN han conclòs aquest dijous la seva reunió a Madrid aprovant el que el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, ha qualificat d’«augment significatiu» del pressupost d’aquí al 2030. Aquesta era una de les previsions inscrites més aviat a l’agenda de la reunió, que partia ja pràcticament sense dissensions, al començament, entorn de la necessitat d’augmentar la despesa i també en el termini de vuit anys que es donen els líders de l’organització politicomilitar per arribar a l’objectiu.

Tot i que el president del Govern, Pedro Sánchez, també en la conclusió de la cimera de Madrid, ha reduït el termini per a Espanya al 2029 per arribar a una despesa en defensa del 2% del PIB... si aconsegueix que les Corts generals li admetin una proposta del que ha qualificat d’«acord de país».

En la seva última compareixença en la cimera de Madrid, Stoltenberg ha presentat la confirmació de l’augment de despesa com la continuació del previst l’any passat en la cita de Brussel·les, quan llavors, com ara, només un terç dels aliats complia ja aquest nivell de despesa.

«Hem decidit una trajectòria de finançament fins al 2030. L’acord que hem pres avui implica un augment significatiu, considerable, del pressupost comú», ha dit Stoltenberg, que veu en aquest creixement pressupostari una oportunitat, «perquè puguem desplegar les nostres capacitats, realitzar més exercicis».

Per la seva banda, Pedro Sánchez ha ratificat després el que ha dit el màxim responsable de l’Aliança argumentant: «No podem donar per garantida la seguretat, i hi hem de dedicar recursos econòmics. Si ampliem les missions de l’OTAN, és lògic ampliar els seus recursos».

Despesa desigual

Quan es completi la incorporació a l’OTAN de Suècia i Finlàndia, el 96% dels habitants de la UE estaran vivint en un país membre de l’Aliança, però el 85% de la despesa militar d’aquesta aliança es carrega a països que no són europeus.

El conjunt de pressupostos de defensa dels 30 països aliats suma actualment 1,04 bilions d’euros, dels quals un 0,3% és despesa en l’estructura que resideix a Brussel·les i Washington, i un alt percentatge –no conegut en la seva exactitud– correspon al manteniment en condicions dels arsenals nuclears nord-americà, francès i britànic.

Segons les dades pressupostàries que recull l’OTAN entre els aliats, Espanya és el penúltim país en despesa militar de l’Aliança, amb l’1,01% del seu PIB (13.136 milions d’euros) i només per davant de Luxemburg. Només Grècia, les tres repúbliques bàltiques, el Regne Unit, Croàcia i Polònia estan a Europa gastant per sobre del 2% del seu PIB. D’aquest grup europeu, quatre països tenen frontera amb l’envaïda Ucraïna.

Més pressa, menys diners

La decisió d’augmentar la despesa ratificada en la cimera de Madrid té com a diferència respecte a la voluntat expressada a Brussel·les el 2021 dos factors importants absents l’any passat. El primer és la pressa. Quan els aliats es van asseure a Brussel·les Rússia no havia desencadenat una guerra a Europa, i l’OTAN no tenia encara la necessitat de duplicar el seu desplegament al seu flanc est fins als 300.000 efectius, ni de preassignar unitats senceres a la defensa de territoris aliens, com en el cas de l’exèrcit alemany, cridat a comprometre’s en la defensa de Letònia.

El segon és la negra situació econòmica. L’any passat, els preus de l’energia i de les matèries primeres no feien augurar de forma generalitzada una recessió.

Però als líders de l’OTAN els sembla inajornable la necessitat de gastar en defensar-se. I l’augment progressiu del pressupost de Defensa dels aliats canviarà l’actual estructura de la despesa, més o menys homogènia, als 30 països: avui, una mica més de la meitat dedicada a personal, una mica menys d’un terç a manteniment i la resta a equipament i infraestructura.

En el cas d’Espanya, la despesa per a adquisició de material i armament pujarà necessàriament del seu actual 26,2%, que és el màxim percentatge des del 2014. A aquest país, malgrat que en vuit anys ha augmentat un 22,8% la seva despesa militar, li està arribant l’hora d’invertir més en nous sistemes, armes intel·ligents i renovació dels seus esquadrons aeris i navals.

Es veurà el 2030 si aquest augment generalitzat de la despesa militar en la principal aliança politicomilitar del món ha implicat també un factor humà més gran. En els últims vuit anys, Espanya ha reduït el seu personal des de 121.800 soldats a 118.200 que li compta l’OTAN en l’actualitat. Mentrestant, en el conjunt de l’Aliança Atlàntica la plantilla de militars pujava: de 3.229.000 el 2014 als actuals 3.307.000.