El primer ministre italià Mario Draghi ha vinculat aquest dilluns l’ensorrament als Alps de la glacera de la Marmolada, que ha deixat almenys set morts</s i vuit ferits, «a la degradació del medi ambient i a la situació climàtica», ha declarat després de visitar la zona.
«Aquesta és una tragèdia que segurament tenia un element d’imprevisibilitat, però també està sens dubte relacionada amb el deteriorament del medi ambient i la situació climàtica», ha assegurat Draghi després de reunir-se a Canazei (nord) amb els equips de rescat que busquen prop de 14 persones que continuen desaparegudes després de l’allau de diumenge.
Entre els ferits, dos estan greus i en cures intensives, ha assegurat a la premsa Luca Zaia, el governador de la regió del Vèneto.
Els equips de rescat tenien poques esperances de trobar supervivents aquest dilluns després de l’ensorrament de part de la glacera de la Marmolada, provocat per una onada de calor.
El desastre va passar un dia després que es registrés un rècord de temperatura de 10°C al cim de la glacera, debilitada per l’escalfament global, així com per l’onada de calor que va fuetejar tota la península italiana, cosa que va accelerar el desglaç.
Les possibilitats de trobar supervivents «són gairebé nul·les», ha advertit a la premsa el cap dels serveis de salvament en alta muntanya de la regió, Giorgio Gajer.
A causa del mal temps que hi ha a la zona aquest dilluns, l’helicòpter que transportava el primer ministre Mario Draghi no ha pogut aterrar a Canazei, i és per això que hi ha arribat amb automòbil.
«És una situació molt perillosa també per als rescatistes», que no poden avançar a peu, ha explicat a l’AFP l’alcalde de la ciutat de Canazei, Giovanni Bernard.
Segons la premsa, almenys tres italians i un txec es troben entre els excursionistes morts en l’ensorrament.
«Hem trobat alguns cossos destrossats entre el munt de gel i runa escampada per més de mil metres», ha dit Gino Comelli, dels equips de rescat d’alta muntanya, citat pel diari Corriere della Sera.
Desglaç accelerat
L’ensorrament d’una part de la glacera de la Marmolada «és conseqüència de les condicions meteorològiques actuals, és a dir, d’un episodi de calor anticipada que coincideix amb el problema de l’escalfament global», ha explicat a l’AFP el professor Massimo Frezzotti, del departament de Ciències de la Universitat Roma III.
Per la seva banda el papa Francesc ha dit a Twitter que «les tragèdies que estem vivint a causa del canvi climàtic ens han d’encoratjar a buscar urgentment nous camins que respectin les persones i la naturalesa».
«És un miracle que siguem vius», ha explicat Stefano Dal Moro, un enginyer que era a la glacera amb una amiga israeliana.
«Vam sentir un soroll sord, i en aquell moment es va desencadenar un mar de gel. No tenia sentit córrer, tot el que pots fer és resar», ha assegurat al diari Corriere della Sera.
La glacera es va esfondrar a prop de la localitat de Punta Rocca, en el trajecte habitual per arribar al cim.
Tècnicament es tracta d’un serac, és a dir, un enorme bloc que potser hi va ser durant segles i que va acabar a la vall enfonsant-se en una carrera sense obstacles.
«La reina de les Dolomites»
Les imatges filmades des d’un refugi a prop del desastre mostren neu barrejada amb roques rodant pels pendents de la muntanya acompanyada per un terrabastall.
Altres imatges gravades per turistes amb els telèfons mòbils mostren l’allau des de lluny, arrossegant tot al seu pas.
La glacera la Marmolada, anomenada «la reina de les Dolomites», és la glacera més gran d’aquesta cadena muntanyosa del nord d’Itàlia, que forma part dels Alps.
La velocitat del despreniment va arribar a uns 300 quilòmetres per hora, segons les autoritats locals.
Segons l’informe del Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat l’1 de març, la fosa del gel i la neu és una de les deu principals amenaces causades per l’escalfament global, cosa que altera els ecosistemes i amenaça algunes infraestructures.
L’IPCC va advertir que les glaceres d’Escandinàvia, Europa central i el Caucas podrien perdre entre el 60 i el 80% de la massa a finals de segle.
