És l’únic a tot el ‘hall’ de l’hotel Reina Sofia de Barcelona que porta mascareta. Quan li dones la mà per saludar-lo, et brinda el seu puny tancat. Predicant amb l’exemple, Seth Berkley, director de l’Aliança Global per a la Vacunació (Gavi), és un dels executius que està lluitant per aconseguir vacunes contra la covid per als països pobres. Arriba a Barcelona convidat per la Fundació La Caixa en la celebració del 25è aniversari de la seva àrea internacional.

-¿Estem perdent la por de la covid?

-Sí, certament. El món està convençut que ja s’ha superat, però no és veritat. Els casos estan creixent en molts llocs, així com les hospitalitzacions, tot i que les morts per covid estan caient per la vacunació. Però no sabem què passarà en el futur. És molt important continuar anant amb compte, tornar a la vida normal però sense abandonar per complet les precaucions. No és bo agafar la covid, cal evitar-ho. Al principi, la gent pensava que, a l’agafar-lo, estava immunitzada, però no és així. Et pots contagiar una vegada i una altra, i els casos cada vegada poden ser pitjors i causar més danys.

-¿Pot ser la covid novament mortífera?

-Sí. La gent pensa que, quan una soca en substitueix una altra, l’última serà menys severa. Però no és així. Ho pot ser menys, però també ho pot ser més. Pot ser com un mer refredat, però també pot ser molt més greu. L’assumpte clau és protegir-se un mateix tant com sigui possible amb totes les dosis de la vacuna i les mesures de protecció. La bona notícia és que, amb la vacunació, el nombre de morts per covid descendeix considerablement.  Però hem de ser molt curosos a l’hora de garantir que això continuarà sent així en el futur. Les vacunes et doten de més immunitat, però no poden garantir la protecció contra totes les variants.

-¿Quanta gent al tercer món ja ha rebut la vacuna de la covid?

-Un total de 92 països, els més pobres, acullen la meitat de la població mundial. El 47% de la població d’aquests països ja ha rebut dues dosis. La mitjana global és del 61%. No hi ha igualtat, però ens hi anem acostant. El problema és que, al gener, hi havia 34 països amb una cobertura menor del 10%, una cobertura realment baixa. En el dia d’avui, en són només 16. Però d’aquests 16, 14 són països molt fràgils. En aquests països, el repte és el sistema de salut, inversions, lideratge polític, la inestabilitat... Hi podem fer progressos, però és molt dur. És per això que, en temps de pau, quan no hi ha pandèmia, hem de construir millors sistemes per administrar vacunes. La majoria d’aquests països són a l’Àfrica, però també a l’Orient Mitjà i altres regions.

-¿Hi ha algú sense rebre cap vacuna?

-El nostre programa treballa en aquests 86 països dels 92 països més pobres. Hi ha pocs països sense rebre vacunes, com Corea del Nord –que no en rep de nosaltres però sí que rep dosi de la Xina–, Eritrea... Ara estem en un període en què tenim problemes amb els subministraments.

-¿Ha assolit Covax –la plataforma de la qual forma part Gavi– els objectius fixats per a aquest any?

-Hem aconseguit l’objectiu quant al nombre de dosis, però la distribució no ha sigut l’adequada. Volem arribar a una cobertura del 20% a tots els països, incloent-hi les seves poblacions de risc, de la tercera edat, així com els treballadors sanitaris. No ho hem aconseguit. Hi ha països on encara estem al 10% de cobertura.

-¿El primer món ha entès que si el tercer món no està fora de perill, el primer tampoc?

-La gent ho diu, però penso que no ho creuen. El canvi va passar quan la variant delta va colpejar l’Índia i les imatges de les pires de cadàvers van fer la volta al món. El mateix amb l’òmicron. La gent, intel·lectualment, ho entén, però el problema fonamental és que cada líder particular té la responsabilitat de la seva gent. La qüestió és fins on arriba aquesta responsabilitat. Si vacunes fins a l’última persona amb menys risc al teu país o quan ja has vacunat els d’alt risc, comparteixes les vacunes amb països pobres per tenir protegida la població de risc de tot el món. Seria el procés correcte, però no s’està fent. Els treballadors sanitaris d’arreu del món haurien d’estar vacunats. Però tenim països on fins i tot la població jove sana ha sigut vacunada tres o quatre vegades abans que els professionals sanitaris de països en vies de desenvolupament. No està bé, des del punt de vista moral, però tampoc per als països desenvolupats, perquè permeten a l’epidèmia continuar escampant-se, perquè els països més pobres no tenen protecció. Estem millorant però no prou.

-¿Hi haurà més pandèmies?

-Segur que hi haurà més pandèmies. Ara hi ha factors que incrementen la velocitat de difusió dels organismes –escalfament global, superpoblació, pressió del medi ambient...– La revista científica Nature va publicar que en els pròxims 15 anys hi haurà 4.000 transmissions de virus animals a persones. Veurem molt més que la covid, i hem d’estar preparats.

-¿Com podem estar preparats?

-La cosa més important és, en temps de pau, entre epidèmies, construir sistemes de salut resilients. Per exemple, els països més pobres han d’estar preparats per, en el mateix moment que reben les vacunes, poder subministrar-les. Hem d’arribar a la capacitat de produir prou vacunes i diners als quals accedir de manera immediata. Necessitem estar preparats per al que passi. Gastem una fortuna per preparar-nos per a una guerra, però gastem molt poc per preparar-nos per a brots de malalties. Les pandèmies són una guerra contra els virus.

-Ha dit moltes vegades que retirar les patents no és la solució per tenir prou vacunes. ¿Per què?

-S’ha de treballar en el procés fins que s’aconsegueix una vacuna. Les patents són irrellevants. Necessites la tecnologia i el mètode de fabricació, no la patent pròpiament dita.

-Hi ha empreses que han fet molts diners amb les vacunes contra la covid. ¿Haurien de tenir alguna obligació social?

-Plantejo si tenen l’obligació d’establir bons preus per als països més pobres. Fins a 12 companyies amb què treballem ofereixen preus baixos. Però no totes es donen la mateixa pressa per fabricar les vacunes per als països més pobres. L’obligació en una pandèmia, si fas diners amb la vacuna, és que tinguis un punt de vista sanitari públic i les brindis als països pobres.

-Se’ls ha acusat de falta de transparència i de plantejar previsions massa optimistes.

-Nosaltres, intencionadament, no hem fet públics els preus en les fases de negociació. Finalment, ho vam publicar.

-El moviment antivacunes creix. ¿És un problema?

-És pitjor ara que el que havia sigut. La pandèmia ha sigut molt polititzada. Són vacunes molt segures, i sostenir el contrari és un problema terrible, perquè mata gent. El país que més confia en l’efectivitat de les vacunes és Ruanda i el que menys, França. Molta gent a França i als EUA no s’ha vacunat. Per mi, és molt dur la politització de la pandèmia.