Roma. – Juliol del 2022. Gairebé quatre anys després, Itàlia comença a jutjar aquest dijous els presumptes responsables de la tragèdia del viaducte Morandi o Ponte delle Condotte de Gènova. El 14 d’agost del 2018, a les 11:36 hores, desenes de cotxes i camions queien al buit després d’esfondrar-se el freqüentat i mal conservat pont, i 43 persones morien, entre les quals quatre nens. Un tràgic accident, símbol de la decadència d’Itàlia, país que torna a reviure aquesta tragèdia enmig d’una altra crisi política que fa perillar la supervivència del seu Govern.
En el judici que s’obre, la primera vista del qual se celebrarà a la important ciutat de Ligúria (nord-oest), hi ha 59 imputats que han sigut acusats de delictes com homicidi múltiple culpós, homicidi viari, desastre, ocultació de documents oficials, i omissió dolosa de precaucions per garantir la seguretat. Entre els que s’asseuran al banc dels acusats figuren principalment directius i tècnics de l’empresa Autostrade, i de la seva filial Spea, que s’encarregava del manteniment.
Però també han sigut inclosos en la llista alguns funcionaris públics, entre els quals oficials del ministeri de les Infraestructures italianes. A aquests últims se’ls acusa de conèixer l’estat del pont i per tant, no impedir l’accident, tal com va arribar a dir Walter Cotugno, un dels fiscals del cas. Segons ell, el pont Morandi, la construcció del qual va finalitzar el 1967 i que discorria sobre l’autopista A-1 –una de les més importants d’Itàlia–, era abans de la tragèdia «una bomba de rellotgeria» i l’únic que no se sabia és «quan explotaria». Els imputats «eren conscients que es corria el risc d’un col·lapse».
Fonaments inestables
Una de les proves aportades en el judici són les múltiples anàlisis d’enginyers, publicades diversos anys abans de l’ensorrament, que alertaven de la perillositat de la infraestructura i suggerien que es demolís. Altres estudis van continuar assenyalant la fragilitat dels seus fonaments en els mesos anteriors a l’accident.
Amb això, la fiscalia ha considerat que, per «preservar els guanys» dels accionistes, no es va voler finançar el manteniment que es requeria. «Entre la inauguració del pont el 1967 i l’ensorrament, no es van realitzar les més mínimes accions per reforçar els tirants del pilar número 9», han escrit.
La defensa ho nega
Els advocats de la defensa ho han rebutjat. Giovanni Paolo Accinni, defensor de Giovanni Castellucci (llavors conseller delegat d’Autostrade), ha dit que el seu client no té «ninguna responsabilitat penal». «El pont es va esfondrar a causa d’un vici de construcció ocult», ha afirmat Accinni.
Castellucci va renunciar al seu càrrec el 2019 amb una pensió de 13 milions d’euros, mentre que la companyia Autostrade –abans vinculada a la família Benetton, que després va cedir la seva part a l’Estat– no s’asseurà al banc dels acusats a l’haver arribat a un acord amb la fiscalia, que va implicar el pagament d’uns 30 milions d’euros en concepte d’indemnització.
Les víctimes busquen justícia
En aquest escenari, una família de les víctimes ha renunciat de moment a la seva indemnització per no perdre la possibilitat de presentar-se com a part civil en el judici. «Les nostres expectatives són moltes. Confiem que amb aquest procés es faci justícia, que s’aclareixin les causes i les responsabilitats que han portat a la mort dels nostres familiars», ha explicat a mitjans italians des de Gènova la presidenta del comitè de familiars de les víctimes, Egle Possetti.
«L’ocorregut va ser només la punta de l’iceberg. No només el pont Morandi tenia tots aquests problemes, si no totes les infraestructures del país», ha afegit Possetti. «Aquest és un dels judicis més importants de la història d’Itàlia, pel nombre d’acusats i la magnitud de la tragèdia», ha afegit Raffaele Caruso, advocat de les víctimes.
El cas tornarà a obrir ferides encara sense curar a Itàlia, que arrossega problemes després d’anys de retallades i mala gestió del seu patrimoni estatal, provocats també per la infinitat de baralles polítiques que els italians han de suportar cíclicament. Tant és així, que fins i tot aquests dies l’actual Govern de Mario Draghi penja d’un fil després que una escissió interna en un dels partits de la seva coalició, el populista Moviment 5 Estrelles (M5S).
