El Mohammad es mostra relativament content quan se li pregunta pels dos últims anys a Idlib, l’última gran regió opositora siriana. Allà, des del 2020, la guerra ha afluixat, els bombardejos ja no són constants, als mercats hi ha menjar, i a les cases, electricitat i internet la majoria d’hores del dia. 

«A la ciutat no és com en els camps de refugiats, és clar... Allà és molt pitjor i la situació és desesperant, però a la ciutat hem arribat a un equilibri. Els preus no s’han disparat com en les zones controlades pel règim. Hi ha més seguretat que abans. L’ajuda arriba, i no ens podem queixar, de moment, tot i que la gent té por», diu el Mohammad.

I aquesta por podria activar-se aviat. Idlib i les altres regions opositores sobreviuen gràcies a la frontera turca, des d’on arriben tots els serveis i aliments. En aquestes zones viuen 4,5 milions de persones –tres milions són, com el Mohammad, desplaçats de guerra–. Del total d’aquests habitants, el 90% sobreviu gràcies a l’ajuda humanitària que entra per Turquia, a través de les Nacions Unides. 

Ara, Rússia amenaça de tancar l’aixeta. Aquest divendres començarà una votació en el Consell de Seguretat de l’ONU perquè l’organització continuï enviant i coordinant l’ajuda a través de l’única porta d’entrada del món a Síria: Bab al-Hawa. Fa uns anys, l’ONU enviava la seva ajuda a través de més entrades, però Rússia, amb poder de veto en el Consell de Seguretat, les va anar tancant una a una. 

Moscou amenaça ara de tancar l’última que queda. «No veiem cap raó per preservar el mecanisme d’ajuda a través de la frontera», va dir, al maig, l’ambaixador rus davant l’ONU, Dimitri Polianski. La fam amenaça d’arribar al nord de Síria.

Situació catastròfica

Situació catastròfica«Sense l’ajuda, la situació es deteriorarà enormement. Dels habitants de la zona, més de la meitat depenen d’aquesta ajuda completament. No tenen res més. Són els que estan als camps a la frontera. I si aquesta gent no pot sobreviure, intentaran anar a Turquia, on la gent ha canviat d’actitud i ja no vol més refugiats. Turquia està al límit i això, crec, provocaria una altra onada migratòria cap a Europa», explica l’expert en Síria Ömer Özkizilcik, que continua:

«Rússia està jugant a un joc amb les vides de gent innocent. I crec que al cap de Moscou hi ha pressionar per rebre concessions dels Estats Units, d’Occident. Si no, buscaran crear una altra crisi migratòria. L’acord a l’ONU és possible, però seran necessàries concessions a Moscou», diu Özkizilcik.

És la mateixa història de sempre: Rússia va forçar que el programa d’ajuda de l’ONU a Síria des de la frontera amb Turquia hagués de renovar-se cada sis mesos. Periòdicament, Moscou amenaça amb el seu veto i, des d’allà, extreu concessions de Washington.

Però aquesta vegada és diferent. La votació en el Consell de Seguretat que començarà aquest dijous serà la primera des de la invasió russa a Ucraïna. Les relacions entre una Moscou aïllada del món i Washington i Europa són nul·les. Les possibilitats que hi hagi un veto són més reals que mai. 

«Rússia voldrà aconseguir el màxim. Possiblement demani que s’aixequin sancions contra el règim del president sirià, Bashar al-Assad, i també sancions occidentals a l’economia russa, imposades per la guerra siriana, primer i la ucraïnesa després», considera Özkizilcik. Si no, crisi humanitària a Síria.

Diplomàcia del xantatge

Diplomàcia del xantatgeRússia, tanmateix, també té motius per mantenir l’ajuda cap al nord de Síria. Tot i que, això sí, sempre a la seva manera. «La diplomàcia russa té un interès paradoxal en la supervivència d’aquest sistema d’ajuda, que disfruten mentre odien. Cada sis mesos, cada vegada que el sistema està a punt de caducar, Moscou aconsegueix extreure favors dels seus rivals», escriu Aaron Lund, expert en l’Agència d’Investigació de Defensa Sueca (FOI).

El terme per a la votació en el Consell de Seguretat és aquest diumenge, quan, si no s’arriba a un acord, es tancarà el pas de Bab al-Hawa, el salvavides d’Idlib i el nord-est de Síria. Tots els ulls són a Nova York.