Els metges i fonts pròximes a Anatoli Txubais han confirmat a mitjans italians que encara no es pot descartar l’enverinament com a origen de la seva estranya malaltia, la síndrome de Guillain-Barré. L’opositora russa i coneguda celebrity Ksénia Ksobtxak va escriure a les seves xarxes socials: «La seva condició s’ha estabilitzat, però Anatoli Borissóvitx [Txubais] encara està en cures intensives; les seves cames i braços no funcionen bé, els seus ulls no es tanquen i té paràlisi facial parcial».

L’expolític rus, de 67 anys, pateix aquesta malaltia, que provoca que el sistema immunitari ataqui els nervis i provoqui un ràpid deteriorament de la seva capacitat muscular. Encara es desconeix l’origen d’aquesta patologia, tot i que sí que se sap que la seva recuperació pot durar anys. Ksobtxak va afirmar que «tot i que la hipòtesi de l’enverinament sembla cada vegada menys probable, s’espera que els resultats de les proves mèdiques exhaustives a les quals es va sotmetre en un hospital privat ho confirmin». 

De moment s’està recuperant en un hospital de l’illa de Sardenya, protegit per «una súper escorta», segons citen mitjans italians. Txubais va ser l’únic dels alts càrrecs russos que va dimitir a l’inici de la guerra a Ucraïna, ja que va abandonar el seu lloc d’enviat especial del president de la Federació Russa per a les Relacions amb les Organitzacions Internacionals. Anteriorment va ser vice primer ministre i va ser decisiu en la gestió de l’economia russa després de la dissolució de l’URSS.

Transició

El seu paper als anys 90 va ser molt important en una època en què Rússia encara estava encarrilant el seu pas del règim comunista al capitalista. Per això es va guanyar sobrenoms com «el pare de les reformes» o el «tsar de les privatitzacions». En aquella època va treballar estretament amb el president rus d’aquell llavors, Borís Ieltsin, però també amb Vladímir Putin, quan aquest encara estava a l’inici del camí que el portaria a la presidència de Rússia. 

No és la primera vegada que crítics amb el Kremlin han sigut enverinats. El cas més notori ha sigut el de l’opositor rus Aleksei Navalni, que va patir un atac amb l’agent nerviós Novitxok que gairebé li va costar la vida l’any 2020, segons l’informe de l’hospital de Berlín en el qual va ser tractat. Després d’haver rebut cures a Alemanya, va tornar a Rússia, on va ser empresonat per incomplir el règim de llibertat condicional –al trobar-se a l’estranger i no tornar– i actualment es troba en una colònia penal als afores de Moscou. 

Altres casos també destacats han sigut els exespies Serguei Skripal i Aleksandr Litvinenko, que també van patir enverinaments al Regne Unit. El primer va ser agent doble durant molts anys, mentre que el segon va morir després d’haver denunciat públicament que els seus superiors en els serveis secrets russos volien assassinar un oligarca rus.