No amaina la tempesta a l’estret de Formosa. A la desfilada de polítics dels <strong>Estats Units</strong> per <strong>Taiwán</strong>s’hi afegiran ben aviat les negociacions de l’illa i Washington per enfortir els seus ja apreciables vincles comercials i bufetejar la Xina. Les parts ho han revelat avui i ha arribat ja la previsible resposta iracunda de Pequín. «Sempre ens hem oposat a les negociacions d’acords econòmics i comercials amb Taiwan que tinguin connotacions per a la sobirania o un tarannà oficial», ha assegurat el Ministeri d’Exteriors.
La iniciativa va ser revelada al juny amb el pompós títol de «Comerç entre els EUA i Taiwan per al Segle 21». Va ser un premi de consolació per a Taipei després que la Casa Blanca l’apartés de l’elefantíac Tractat Econòmic de l’Indo-Pacífic, la seva aposta per llimar la influència xinesa a la regió, perquè hauria implicat donar-li rang de país i en aquells moments encara respectava les línies vermelles. El context s’ha degradat sense remei i pocs assumptes semblen inversemblants. Ni tan sols ho és que Taiwan arrenqui dels EUA l’acord de lliure comerç que li ha demanat durant anys per rebaixar la seva dependència de la Xina.
El recent viatge de la congressista Nancy Pelosi ha insuflat vida a aquest gasós compromís i les negociacions començaran a la tardor. La lletra de l’acord inclou 11 àrees previsibles i asèptiques (facilitats al comerç, regulacions sobre la feina i el medi ambient, lluita contra la corrupció...), però en la presentació s’ha al·ludit a assumptes que apunten sense dissimulacions la Xina. Un són les «distorsions» que causen al comerç global les empreses estatals, un lament recurrent de Washington, que veu en els seus subsidis un avantatge injust. L’altre és la «coerció econòmica» que imposa Pequín als països que tracten amb Taiwan. Aquestes sancions xineses són tan condemnables com les que han promès els EUA als països que li tanquen la porta a Taipei per emprendre relacions diplomàtiques amb Pequín.
Pressió econòmica
És previsible que el resultat de les negociacions depengui de la salut de les relacions entre Pequín i Washington. Per a Taiwan és una qüestió vital que transcendeix la pugna geoestratègica perquè l’economia és el míssil xinès més perillós. El 75% del PIB de l’illa descansa en les exportacions i més del 40% acaben a la Xina. Fer més prima aquesta dependència amb potencials repercussions en la sobirania és una urgència política i no s’intueix fàcil.
L’Institut d’Investigació Econòmica Chung-Hua assegurava a aquest corresponsal en una visita del 2019 que Taiwan pretenia rebaixar el flux cap a la Xina fins al 30% a curt o mitjà termini. Tres anys després es pot constatar el fracàs. Pequín, després del viatge de Pelosi, ha prohibit les importacions taiwaneses d’algunes fruites i peixos i l’exportació de la sorra natural que necessita per fabricar els seus <strong>xips</strong> i <strong>semiconductors</strong>. Són sancions tímides, gairebé simbòliques, però uns quants passos de rosca podrien ofegar l’illa.
La rellevància de Taiwan desborda les aparences. Tot just compta amb 23 milions d’habitants i suposa l’1% del PIB global i, malgrat això, és el vuitè soci comercial dels EUA i imprescindible en sectors com l’automobilístic i l’electrònic. L’illa produeix la majoria de xips i semiconductors d’última generació i compta amb TSMC, líder global, amb els representants del qual es va reunir Pelosi fa dues setmanes.
