Als Estats Units, més de 45 milions de persones afronten un total de més d’1,6 bilions de dòlars en deutes pels préstecs rebuts per part del Govern per pagar els seus estudis. Aquest dimecres, a molts d’ells els ha arribat una ajuda des de la Casa Blanca. Després de mesos d’estudi i debats, complint una promesa de campanya i en un pas no exempt de polèmica però que els demòcrates esperen que mobilitzi votants joves en les legislatives de novembre, el president Joe Biden ha utilitzat el poder executiu per cancel·lar part d’aquest deute estudiantil.

Segons un document enviat per la Casa Blanca abans d’una compareixença presidencial a Washington anunciada per a aquest dimecres al migdia, el demòcrata ha decidit perdonar 10.000 dòlars d’aquest deute als qui ingressin menys de 125.000 dòlars anuals. La quantitat es dobla en el cas de les persones de baixos ingressos que reben les ajudes del govern conegudes com a «Pell Grants», majoritàriament persones de minories, que són els qui acumulen més deute estudiantil.

Biden ha decidit, a més, estendre una altra vegada, fins al 31 de desembre, la moratòria en tots els pagaments del deute estudiantil federal o d’interessos, independentment de quant ingressa anualment una persona. Es tracta d’una pausa que l’Administració de Donald Trump va posar en marxa el 2020 durant la pandèmia i que expirava a finals de mes.

«Un pas gegant»

Tot i que la Casa Blanca assegura que el 90% de l’ajuda beneficiarà persones que ingressen 75.000 dòlars a l’any o menys, la decisió de Biden queda lluny de les aspiracions dels demòcrates més progressistes i de grups de drets civils i líders sindicals. Aquests tenien l’objectiu d’un perdó total o almenys de fins a 50.000 dòlars per alleujar la càrrega de les persones de minories, les més afectades pel deute estudiantil.

Ha sigut, no obstant, aplaudida per senadors com Chuck Schumer i Elizabeth Warren, que van pressionar Biden perquè anés més enllà del que ha anat finalment, però aquest dimecres han emès un comunicat conjunt aplaudint la seva decisió com «un enorme pas endavant».

Inflació i crítiques

La cancel·lació arriba en un moment complicat per l’elevada inflació, un factor que ha pesat en les llargues i difícils deliberacions dins de la Casa Blanca per la por que el perdó impliqui més despesa dels beneficiats i, per tant, més pujades de preus.

Aquest és un dels arguments pels quals la critiquen demòcrates moderats i republicans, que consideren la mesura fiscalment irresponsable i denuncien que no només pujarà la inflació, sinó que, a més, elevarà el dèficit, restant potencialment de les arques públiques 300.000 milions de dòlars que es van deixar als estudiants. El líder republicà en el Senat, Mitch McConnell, ha titllat el perdó de «socialista» i ha assegurat que és «sorprenentment injust».

Com McConnell, altres conservadors fiscals s’oposen a una mesura que creuen que castiga els qui han complert els seus pagaments i els que no han cursat estudis superiors o s’han allistat a l’Exèrcit per poder estudiar. I no es descarta que es presentin reptes en els tribunals que podrien dificultar l’entrada en vigor del perdó.