Uns 50 milions d’italians tenen un mes a partir d’aquest dijous per decidir si entreguen el poder a la coalició més dretana de la història republicana d’Itàlia. Aquest és el desenllaç més probable de les eleccions generals que es portaran a terme el 25 de setembre. Ho han anunciat la majoria de les anàlisis i el gruix dels sondejos, després de la sobtada crisi política que es va precipitar al juliol sobre Mario Draghi. El terratrèmol provocat per la caiguda del Govern de l’excap del Banc Central Europeu ha donat ales a una probable victòria de l’aliança liderada per Giorgia Meloni, líder del postfeixista Germans d’Itàlia, i Matteo Salvini, el cap de la Lliga, amb totes les conseqüències imprevisibles per a la Unió Europea.
La campanya electoral, que s’obre aquesta setmana després de la presentació de les llistes amb els polítics elegits pels partits per presentar-se als comicis, ha arrencat amb cops baixos. Germans d’Itàlia la va obrir amb un vídeo de la violació d’una dona per part d’un «demandant d’asil», segons Meloni, en ple carrer en una ciutat italiana suposadament per denunciar una immigració fora de control al país, una cosa que no ratifiquen les dades. La difusió va generar immediatament una gran indignació a tota la península transalpina. Posteriorment, la víctima va denunciar haver sigut reconeguda per les imatges difoses, cosa que l’ha fet témer represàlies.
«No hi ha motiu pel qual hagi de demanar perdó. El vídeo ja havia sigut publicat», s’ha justificat la política ultradretana, el tuit de la qual va ser fins i tot eliminat per Twitter i va portar que alguns demanessin que es retiri de la cursa electoral. En una altra publicació, després esborrada per la mateixa formació, es condemnava també els joves que pateixen de drogoaddicció, alcoholisme, bulímia, anorèxia, obesitat i fins i tot hikikomori, un fenomen pel qual les persones es retiren de la societat i viuen aïllades. En la mateixa línia de provocació, Meloni va celebrar un dels seus principals mítings d’aquesta setmana a les Marques, regió que Germans d’Itàlia va conquerir fa dos anys i l’actual Administració de la qual s’ha oposat a la distribució de la píndola abortiva RU486, així com també ha fustigat la Marxa de l’Orgull.
El possible antídot
L’ex primer ministre Enrico Letta, polític moderat de cultura socialdemòcrata, que el març passat va agafar les regnes del progressista Partit Democràtic (PD) —quan el seu antecessor es va retirar queixant-se de baralles internes— és, de moment, l’únic antídot. El seu partit, nascut el 2007 de la fusió dels hereus la Democràcia Cristiana (DCI) i el també extint Partit Comunista Italià (PCI), es col·loca en l’actualitat al cim de la intenció de vot junt amb Germans d’Itàlia. Tanmateix, l’absència de figures de centre i d’esquerra disposades a coexistir i cedir quotes de poder ha fet fracassar en aquestes setmanes els intents de Letta per crear una coalició prou sòlida per fer front a la dreta. La raó és també un ideari polític que ha perdut manxa a les zones més perifèriques i a les franges de la població més pobres.
En un escenari marcat per la guerra a Ucraïna i les conseqüències encara presents de la pandèmia, la tensió a Itàlia és màxima i pocs s’esperen dies tranquils. Es tractarà d’una campanya llampec en la qual, a més, la brúixola dels sondejos s’apagarà dues setmanes abans de la votació, tal com estableix la llei italiana. Amb això, fins al final, es mantindrà també la incògnita de la magnitud del triomf de la força guanyadora, que podria no ser tan aclaparadora i així complicar –una vegada més– la governabilitat del país.
Reducció de diputats i senadors
L’elecció també obrirà una nova era per al Parlament i la democràcia italiana. Serà, de fet, la primera votació després de la reforma del 2020, que va retallar en més d’un terç els escons de les dues Cambres parlamentàries del país, per un anhel promogut amb fermesa pel populista Moviment 5 Estrelles. Amb això, el nou Congrés italià passarà a estar integrat per tot just 400 diputats (de 630), i el Senat, per 200 representants (de 315). Segons dades oficials, això col·locarà Itàlia en la posició de país amb la menor representació de diputats respecte a la seva població a Europa (1 per cada 151.000 habitants), mentre que la retallada de senadors deixarà el país penúltim (1 per cada 302.000 habitants) al Vell Continent juntament amb Polònia.
En tot cas, com en altres ocasions, molt dependrà dels indecisos i dels abstencionistes. En particular aquest últim fenomen preocupa els analistes. En les anteriors eleccions, va votar només el 72% dels votants, un resultat molt per sota en una Itàlia en què anys enrere s’exercia aquest dret massivament. D’altra banda, caldrà veure què passa amb els vells noms de la política, per exemple, amb el centrista Matteo Renzi, avui aliat amb una altra figura que ha abandonat el PD, Carlo Calenda, i Silvio Berlusconi, líder de Forza Italia (FI) que integra ara la coalició de Salvini i Meloni. Un atac dimarts amb trets de pistola contra una seu de FI a Reggio de Calàbria, la regió bressol de l’Ndrangheta calabresa, ha sigut un altre senyal de temps difícils a Itàlia.
