L’hora de Carles d’Anglaterra ha arribat. L’etern hereu compleix el que per naixement era el seu destí. La defunció d’Isabel II el converteix en el rei dels britànics amb el nom de Carles III. Un monarca de 73 anys, amb més passat que futur. Una successió vista amb aprensió per la ciutadania a la qual Carles ha decebut pel seu comportament com a príncep de Gal·les.

Són molts els dubtes sobre el seu caràcter i masses les taques al seu expedient personal. La sobirana ara desapareguda es va guanyar el respecte i l’admiració dels seus practicant un indestructible sentit del deure, amb prudència, pragmatisme i rentant els draps bruts a casa. El seu fill mai s’ha recobrat dels escàndols del seu tràgic matrimoni amb la princesa Diana. L’ascens al tron com a rei, al costat de Camila com a reina consort, deixa un regust amarg al cor dels britànics.

La vida del futur sobirà ha estat una llarga espera. Carles és l’hereu britànic de major edat i amb més anys de servei com a príncep de Gal·les. El seu destí, sense escapatòria, ja estava escrit abans de néixer. El nen que va arribar al món al palau de Buckingham el 14 de novembre de 1948 venia carregat de privilegis, de títols nobiliaris i d’un llarg reguitzell de noms. Carles Felip Artur Jordi, príncep de Gal·les, duc de Cornualla, duc de Rothesay, comte de Carrick, baró de Renfrew, comte de Chester, lord de les Illes i príncep i administrador d’Escòcia, era el primogènit de la reina d’Anglaterra i assegurava la successió de la monarquia britànica. Una infància d’encaixos, culleretes de plata i una legió de servents i mainaderes, suplint l’absència dels pares. 

El seu interès per l’ecologia, la preocupació pel futur del planeta i d’algunes espècies animals, contrasta per l’amor a la caça, els viatges en jet privat i una vida de luxe sense privar-se de cap capritx, molt lluny de l’esperit d’austeritat de la seva mare. Davant les recriminacions, els seus defensors el descriuen com un treballador incansable i destaquen la seva tasca d’ajuda als joves des dels anys 70 a través d’una de les seves fundacions, Prince’s Trust, investigada ara per la policia per la sospita que concedís donatius a canvi de favors.