El conflicte entre Azerbaidjan i Armènia, que en les últimes hores ha viscut una important escalada, va començar el 1988. Tot i ser en temps de la Unió Soviètica, l'enclavament de Nagorno Karabakh, en territori azerbaidjanès, i poblat majoritàriament per armenis, es va aixecar per demanar la seva incorporació a Armènia.

Les tensions van desembocar en una cruenta guerra que, entre 1992 i 1994, va provocar la mort de més de 30.000 persones i es va saldar amb la victòria armènia, que va suposar per a Azerbaidjan la pèrdua de més del 10 % del seu territori.

Des d'aleshores ha existit un fràgil equilibri d'alto el foc, trencat de forma greu el 2016 i, sobretot, a la tardor del 2020, quan un nou enfrontament entre finals de setembre i novembre va deixar milers de morts.

Un acord de pau avalat pel president rus, Vladímir Putin, va posar fi a la contesa, fa dos anys. Azerbaidjan, que va tenir el suport de Turquia, va recuperar gran part del territori de Nagorno Karabakh. Les autoritats locals havien proclamat la independència en tres ocasions des del 1991, encara que aquesta mai va ser reconeguda per la comunitat internacional, inclosa Armènia.

Tot i això, aquest acord no va suposar la fi del conflicte entre els dos països, que les últimes setmanes ha tornat a explotar. Aquesta és la cronologia dels fets més destacats des de l'acord de pau de novembre del 2020:

10 novembre 2020.- Amb la mediació del president rus, Vladímir Putin, Armènia i Azerbaidjan arriben a una declaració sobre la fi de la guerra a Nagorno Karabakh, amb alto el foc immediat i la devolució de territoris controlats pels armenis a Azerbaidjan. Rússia desplaça uns 2.000 soldats per controlar el compliment del pacte.

20 a 25 novembre 2020.- En virtut de l'acord de pau, les tropes d'Azerbaidjan entren a les regions d'Agdam i Kalbajar, a la frontera entre Armènia i Nagorno Karabakh.

2 desembre 2020.- Milers d'armenis demanen a Erevan la dimissió del primer ministre, Nikol Pashinián, per la derrota davant l'Azerbaidjan a la guerra.

27 desembre 2020.- Turquia envia 35 militars a Agdam per establir un centre d'observació de l'alto el foc conjunt amb Rússia.

11 gener 2021.- Reunió a Moscou del president rus, Vladímir Putin, l'azerbaidjanès Ilham Alíev i el primer ministre armeni, Pashinián. Es mantenen les diferències irreconciliables entre els dos bàndols.

1 febrer 2021.- Armènia demanda l'Azerbaidjan davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per violació de drets humans durant el conflicte armat del 2020. L'Azerbaidjan presenta una demanda recíproca.

12 maig 2021.- Armènia denuncia que tropes azerbaidjanes es van endinsar al seu territori, però Bakú ho nega. Una setmana després Rússia proposa crear una comissió per a la demarcació i la delimitació de la frontera, igual que fa la UE dies després.

20 juny 2021.- Eleccions a Armènia: Nikol Pashinián revalida el seu mandat.

28 juliol 2021.- Tres soldats armenis moren en xocs militars a la frontera. Poc després les parts acorden un nou alto el foc.

7 desembre 2021.- La Cort Internacional de Justícia ordena a l'Azerbaidjan protegir els soldats armenis capturats i estableix mesures cautelars per rebaixar la tensió entre els dos països.

25 març 2022.- Armènia acusa Azerbaidjan d'"envair" Nagorno Karabakh a la part controlada per les forces de pau russes.

7 abril 2022.- Azerbaidjan i Armènia acorden crear una comissió conjunta per a la delimitació de la frontera comuna, durant una reunió a Brussel·les entre Alíev, Pashinián i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

3 agost 2022.- L'autoproclamada república de Nagorno Karabakh declara la mobilització parcial després d'acusar d'un atac a l'Azerbaidjan que va deixar dos morts i catorze ferits entre les tropes separatistes. El Ministeri de Defensa d'Azerbaidjan admet haver pres diversos punts del territori de Nagorno Karabakh en el marc de l'operació militar "Venjança", en resposta a un atac de les formacions armades armènies il·legals.

10 agost.- Les autoritats de Nagorno Karabakh aturen la mobilització parcial declarada el 3 d'agost.

26 agost 2022.- L'Exèrcit azerbaidjanès pren la ciutat de Lachín, i els llogarets veïnes de Zabuj i Sus, al territori del corredor que uneix Armènia amb el territori de Karabakh poblat per armenis ètnics.

31 agost 2022.- El president del Consell Europeu, Charles Michel, destaca que els governs d'Armènia i Azerbaidjan han participat en una trobada "oberta i productiva" a Brussel·les, on van revisar els progressos dels últims mesos respecte a la delimitació de la frontera als dos països i van acordar una nova reunió per al novembre.

13 setembre 2022.- El Govern armeni informa que almenys 49 militars han mort al costat armeni per un atac azerbaidjanès iniciat la nit anterior a la frontera entre els dos països.