El Comitè Noruec del Nobel, amb seu a Oslo, ha anunciat aquest divendres els guanyadors del premi Nobel de la pau 2022. En aquesta edició, marcada per la guerra a Ucraïna que el Kremlin va iniciar el 24 de febrer, ha reconegut la defensa pels drets humans a Rússia, Bielorússia i Ucraïna.
Segons ha destacat Berit Reiss-Andersen, presidenta del comitè, aquest any s’ha volgut «honrar tres destacats campions dels drets humans, la democràcia i la convivència pacífica»: l’activista bielorús Ales Bialiatski, l'ONG russa Memorial i el Centre per les Llibertats Civils d’Ucraïna. «Amb els seus constants esforços a favor dels valors humanistes, l’antimilitarisme i els principis del dret, els guanyadors d’aquest any han revitalitzat i honrat la visió de pau i fraternitat entre les nacions d’Alfred Nobel, una visió molt necessària en el món d’avui», ha afegit.
Aquests són els tres guardonats del Premi Nobel de la Pau:
Ales Bialiatski
Ales Bialiatski (1962) és un activista bielorús que va fundar el 1996 el Centre de Drets Humans Viasna («primavera», en bielorús), amb seu a Minsk i oficines regionals a les principals ciutats del país, per donar resposta a les persones empresonades per motius polítics. Segons ha destacat el Comitè Noruec del Nobel, va ser un dels impulsors del «moviment democràtic que va sorgir a Bielorússia a mitjans de la dècada de 1980». «Ha dedicat tota la seva vida a promoure la democràcia i el desenvolupament pacífic en el seu país d’origen», ha afegit. A Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko governa amb mà de ferro des de l’any 1994
Com a resultat del seu activisme, Bialiatski es troba a la presó a l’espera de judici i el Govern de Lukaixenko mira d’impedir el seu treball i el de la seva organització.
Durant la revolta del 2020 després de les fraudulentes eleccions presidencials en les quals el president va obtenir un dubtós 79,7% dels vots, Viasna es va ocupar de defensar les persones detingudes en les protestes i va documentar les violacions de drets humans per part de les forces de seguretat bielorusses.
Memorial
Fundada el 1989, l’oenagé russa Memorial va ser creada per activistes de drets humans de l’antiga Unió Soviètica per assegurar-se que les víctimes de l’opressió del règim comunista mai fossin oblidades. Durant la seva activitat en tots aquests anys, s’ha encarregat de recopilar i verificar informació sobre abusos i crims de guerra perpetrats contra la població per les forces russes i prorusses i monitoritza la situació dels drets humans en «punts calents» com Crimea, Ossètia del Nord i Txetxènia.
Segons ha recordat el Comitè del Nobel, «el 2009, la cap de la sucursal de Memorial a Txetxènia, Natàlia Estemirova, va ser assassinada a causa d’aquest treball». Així mateix, les oficines d’aquesta organització han sigut víctimes d’atacs.
Centre per a les Llibertats Civils
El Centre per a les Llibertats Civils d’Ucraïna es va fundar el 2007 per promoure els drets humans, la democràcia i la solidaritat en el país eslau. Durant les protestes de l’Euromaidan del 2013, va documentar les violacions de drets humans i va facilitar assistència legal als represaliats. «Ha pres una posició per enfortir la societat civil ucraïnesa i pressionar les autoritats per fer d’Ucraïna una democràcia de ple dret», ha constatat el Comitè del Nobel.
En l’actual invasió russa, el Centre s’encarrega de recollir testimonis sobre crims de guerra comesos per les tropes russes i exerceix un «paper pioner» per fer «retre comptes als culpables».
