Les investigacions preliminars de la policia i de les forces armades daneses han confirmat que els danys als gasoductes Nord Stream 1 i 2 van ser causats per «explosions potents».
La policia de Copenhaguen s’ha referit aquest dimarts en un comunicat a les indagacions portades a cap en les «escenes del crim» al mar Bàltic, en cooperació amb l’Exèrcit i amb els Serveis d’Intel·ligència de la Policia Noruega (PET).
«Les investigacions han confirmat que Nord Stream 1 i 2 han patit danys extensos a la zona econòmica exclusiva danesa i que aquests danys van ser provocats per explosions potents», ha assenyalat aquesta font.
La policia danesa ha anunciat, a més, que, partint d’aquests resultats preliminars, es crearà un grup d’investigació conjunt amb el PET per continuar aclarint el cas, que cooperarà amb les autoritats competents a Dinamarca i a Noruega.
Diversos actors implicats
No obstant això, el comunicat destaca que encara és «massa aviat» per informar sobre el marc en el qual es produirà la cooperació internacional amb Alemanya i Suècia, entre altres països.
Això es deu al fet que hi ha diversos actors implicats i que a cada país és una institució diferent la que està fent-se càrrec del cas, han assenyalat, després que mitjans alemanys informessin aquesta setmana que les autoritats sueques i daneses eren reticents a cooperar per raons de seguretat.
La policia de Copenhaguen ha destacat, a més, que en aquests moments no és possible predir quan finalitzarà la investigació.
D’altra banda, el diari suec ‘Expressen’ ha publicat aquest dimarts imatges que segons afirma el mitjà mostren una de les canonades de Nord Stream 1, fetes a 80 metres de profunditat amb drons submarins de la companyia noruega Blueye Robottics.
‘Expressen’ assegura que en el punt investigat falten uns 50 metres de canonada i que els extrems del conducte estan recaragolats i esqueixats com si s’haguessin sotmès a una força extrema.
A més, el llit marí sembla que està esquerdat entorn del punt on es va detectar una de les quatre fugues a finals de setembre.
Els gasoductes Nord Stream 1 i 2 no estaven operatius en el moment de patir els danys, ja que la companyia russa Gazprom havia deixat de subministrar gas a través del primer a principis de setembre, després d’anar reduint el flux al llarg de l’estiu, i el segon no havia arribat a entrar en funcionament encara.
Les autoritats sueques i daneses van partir des d’un primer moment de la hipòtesi del sabotatge i, igual que la resta de països occidentals, sospiten d’una autoria russa.
