En computar-se el 98% del padró electoral en la segona volta dels comicis al Brasil, Luiz Inacio Lula da Silva obtenia el 50,80% dels vots davant del 49,20% del president Jair Bolsonaro. L’avantatge era d’1,6 punts, uns dos milions de sufragis, cosa que permetrà Lula tornar al poder. La gran pregunta que es formulaven els analistes enmig del dramàtic desenllaç era si el capità retirat acceptaria immediatament la seva derrota.
«El poble està definint el model del Brasil que vol. La gent està definint avui un model de vida que vol», va dir Lula en sortir de l’escola on havia emès el seu vot. No va ser per a l’exmandatari, que va estar empresonat 580 dies en el marc d’un judici per corrupció que va ser anul·lat, un dia qualsevol, sinó «el més important» de la seva vida. Lula va arribar a aquesta instància amb un avantatge d’entre quatre i cinc punts en les últimes enquestes. Però els sondejos no van encertar els números de la primera volta, quan Bolsonaro va obtenir el 43% de les adhesions, sis punts més dels augurats.
El candidat del Partit dels Treballadors va parlar com un vencedor de la disputa. «El que m’agradaria és que la transició fos igual a la que Fernando Henrique Cardoso ens va permetre fer (el 2002) i que Dilma (Rousseff) no pot fer perquè va ser objecte d’un cop (parlamentari)», va dir. També va prometre viatjar immediatament als Estats Units, països de la Unió Europea i la Xina, amb la bona nova sobre les eleccions al Brasil.
Mai abans aquest país havia arribar a una contesa electoral sota la vetllada amenaça del desconeixement del veredicte de les urnes, així com nombrosos fets de violència. «Una elecció existencial: Brasil decideix el futur de la democràcia a les urnes», va dir Bernardo Mello Franco, columnista d’O Globo. En la mateixa edició d’aquest diari carioca, Merval Pereira va lamentar que els brasilers, a 47 anys de la recuperació de les institucions, encara haguessin d’afrontar l’«anacrònic desafiament» de votar a favor de la democràcia.
La jornada electoral no va estar exempta de polèmica. Observadors electorals internacionals, entre ells els pertanyents a l’Organització d’Estats Americans (OEA) i el Centre Carter, van expressar «gran preocupació» davant de les denúncies de possibles intimidacions als votants en les operacions de la Policia Federal de Carreteres (PRF). El mateix director de la institució, Silvinei Vasques, va haver d’eliminar del seu compte de Twitter una imatge instant els seus subordinats a votar per Bolsonaro. Abans que alguns dels uniformats ho assumissin com una ordre, la crida a optar per la ultradreta també s’havia deixat sentir entre els treballadors de diverses empreses del país.
«Si l’elecció és per Bolsonaro, el vot recaurà en el polític que ha deixat de banda les responsabilitats de Govern per dedicar-se al seu projecte tirànic d’eliminar els límits al poder presidencial. El que està en joc no són només els quatre anys vinents. Són les gairebé quatre dècades de ple exercici de la democràcia al Brasil, exemplar arreu del món. És aquest èxit fonamental de la societat el que està amenaçat pel projecte cesarista de Bolsonaro», va dir Folha de Sao Paulo al seu editorial dominical.
Incerteses i certeses
El Brasil és el cinquè país més gran del món, el sisè més poblat i una de les 10 principals economies globals. «De què serveix celebrar la condició de graner agrícola del món, si gran part de la població torna a estar al mapa de la fam i la inseguretat alimentària amenaça més del 45% de les llars brasileres?», es va preguntar Jornal del Brasil. Més enllà del que decideixin les urnes, el Brasil del futur ja porta la marca de l’era bolsonarista. El capità retirat ha aconseguit una cosa a la qual ningú no s’havia atrevit en aquest país: constituir un fort moviment de dretes amb les seves branques més ultres.
Lula haurà de fer un exercici inèdit d’equilibrisme davant d’un Parlament hostil, amb una majoria de les bancades de la ultradreta tant al Senat com a la Cambra de Diputats. La situació de segona minoria del PT a les cambres s’assembla a un camp minat. Lula da Silva l’haurà de transitar amb una enorme cautela i davant la latent probabilitat d’un intent de desplaçament, cosa que el Brasil ja va experimentar l’any 2016. Però, a més, bona part dels grans estats del Brasil quedaran en mans del bolsonarisme i els seus aliats.
