La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, tornarà a tenir l'opció de formar Govern. El seu partit, el Socialdemòcrata, va ser el vencedor de les eleccions legislatives que es van celebrar ahir, dimarts, a Dinamarca i podrà intentar tornar a formar una coalició de centreesquerra o una altra de més àmplia que inclogui els seus rivals centristes.

Frederiksen i els seus aliats han aconseguit els 90 escons que marquen la majoria a Dinamarca. Però fins a conèixer la dada va caldre esperar. El recompte es va allargar fins a la matinada i van ser decisius els territoris autònoms de les Illes Fèroe i Groenlàndia.

"He presentat la dimissió del meu govern davant la reina Margarita. Amb aquest resultat no hi ha una majoria parlamentària que sustenti aquest Executiu", ha anunciar Frederiksen aquest dimecres en el tradicional debat al Club de Premsa a Copenhaguen. Frederiksen ja havia anunciat ahir a la nit que dimitiria i que buscaria formar un govern de centre que inclogui també partits de l'altre bloc, com havia defensat en campanya.

Aquesta és l'aposta dels moderats de l'exprimer ministre liberal Lars Løkke Rasmussen, tercera força amb 16 escons i creada fa un any, però tant liberals com conservadors s'han mostrat escèptics.

Formació de Govern

Els líders dels 12 partits polítics que han obtingut representació parlamentària han passat durant tota la jornada pel Palau Reial per reunir-se amb la monarca, que n'ha de triar un per dirigir les negociacions per formar govern, previsiblement Frederiksen.

Tant les forces del bloc de centreesquerra com els moderats veuen bé que sigui la ja primera ministra en funcions l'encarregada de liderar els contactes. El Partit Socialdemòcrata va ser la força més votada i va obtenir el 27,5%, dos punts més que en els anteriors comicis del 2019 i els seus millors números en dues dècades. Van perdre terreny, en canvi, alguns dels seus aliats, especialment el Partit Social Liberal, que va baixar cinc punts fins al 3,7%.

Els social-liberals van ser els qui van forçar Frederiksen a convocar eleccions anticipades, per un escàndol polític vinculat al sacrifici de milions de visons a la tardor del 2020 per una mutació del coronavirus. El Partit Liberal va mantenir la seva condició de primera força del bloc de dreta, però amb prou feines el 13,3%, el pitjor resultat en 34 anys.

La caiguda dels liberals respon en gran part a l'aparició de dues noves forces creades per dues exfigures del partit: els moderats, que es col·locarien com a tercer partit amb el 9,3%; i el xenòfob Demòcrates de Dinamarca, de l'exministra d'Integració, Inger Støjberg, amb el 8,1%.