El terratrèmol que va provocar el Tribunal Suprem dels Estats Units aquest estiu al derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament i tornant la regulació als estats continua causant sotracs. Aquest moviment sísmic està jugant un paper transcendental en les eleccions legislatives del 8 de novembre, tot i que menys determinant del que esperaven inicialment els demòcrates. I el futur de l’avortament al país depèn del que passi dimarts, especialment als cinc estats amb referèndums sobre l’avortament però també en les eleccions que renoven tota la Cambra baixa i un terç del Senat a Washington.
Des de la sentència del Suprem 14 estats han fet pràcticament inaccessible l’avortament i a Geòrgia ha quedat reduït al mínim, deixant sense accés a una de cada tres dones d’entre 15 i 44 anys en aquests estats. En els 100 primers dies després de la decisió, 66 clíniques de tot el país s’han vist obligades a deixar de practicar les intervencions, incloent-ne 26 que han hagut de tancar definitivament. I se succeeixen històries que mostren l’impacte real: de l’assetjament del metge que va practicar a Ohio un avortament a una nena de 10 anys que havia sigut violada a metges que dubten d’acabar amb embaràs ectòpic per por de patir conseqüències legals o hospitals que sumen a les seves files advocats perquè determinin si està legalment justificat fer intervencions en casos que la vida de la mare corre perill.
El miratge de ‘roevembre’
El rebuig majoritari de la població a aquests vetos es va traduir a l’estiu en un considerable impuls al Partit Demòcrata en la carrera de les ‘midterms’. Fins al setembre s’esperava el que s’havia batejat com a «roevembre», un joc de paraules amb la sentència de Roe vs. Wade que va tombar el Suprem i el mes de les legislatives. Amb la formació bolcada a fer central el tema de l’avortament en la campanya dels seus candidats, i dedicant-li una inversió 20 vegades més gran de la qual es va fer servir en les legislatives del 2018, hi va haver esperances de mantenir el control de les dues cambres del Congrés. Però l’estratègia, que algunes veus dins el mateix partit avisaven que era equivocada, va començar a punxar a l’octubre.
Les últimes setmanes, els demòcrates han hagut de canviar el pas per fer front a altres temes que s’han provat més importants per a molts votants i que els republicans estan explotant amb encert, com la inflació, el crim o la immigració. Però malgrat aquest retrocés, l’avortament continua sent central. Les dades de nous votants demostren que des del juny s’han registrat més demòcrates, més dones i més joves. I les enquestes ratifiquen també que la defensa del dret a l’avortament és un dels temes que més mouen els independents, un factor clau quan els indecisos són cada vegada més una espècie en extinció en el polaritzat panorama electoral nord-americà.
L’actitud dels republicans a l’abordar l’avortament en la campanya també mostra la consciència entre els conservadors de l’impacte negatiu que les seves postures, malgrat comptar amb un infrangible suport entre les seves bases, poden tenir en les carreres més disputades. Després de primàries en què per imposar-se van defensar les postures més extremes respecte a l’avortament, molts han estat editant o eliminant aquestes referències de les seves webs o moderant el seu missatge. Un memoràndum enviat pel Comitè Nacional Republicà animava a deixar pràcticament de banda l’avortament i concentrar-se en la pujada dels preus i el crim violent.
No obstant, no tot es dona per perdut. Els estrategs del partit van distribuir un document amb directrius apressant els republicans a mirar de canviar el guió i definir els demòcrates d’«extremistes». I fins i tot Herschel Walker, l’aspirant republicà al Senat en la determinant elecció de Geòrgia, ha aconseguit no enfonsar-se i mantenir viva la seva disputada carrera malgrat veure’s esquitxat per l’escàndol després de ser acusat per dues dones d’haver-los pagat avortaments.
Washington i els estats
El control del Congrés a Washington, que les enquestes posen en mans republicanes, tindrà un impacte decisiu en el futur de l’avortament. El president Joe Biden va prometre que la seva primera iniciativa legislativa després de les ‘midterms’ seria proposar regular la protecció federal del dret a l’avortament. El plantejament sempre va sonar a entelèquia, especialment per la vigència del filibusterisme que obliga a tenir 60 vots al Senat, però s’allunya encara més davant l’avanç dels republicans.
Una enquesta d’aquest dijous dona als conservadors el control de la Cambra alta a més del ja àmpliament projectat de la Cambra baixa. I si arriba aquest esperat control els republicans podrien reviure la proposta de llei que va presentar al setembre el senador Lindsey Graham per prohibir en l’àmbit federal la interrupció de l’embaràs després de les 15 setmanes de gestació, que inicialment va ser rebuda amb fredor fins i tot entre alguns dels seus correligionaris.
De moment, en qualsevol cas, la regulació està en mans dels estats i per això aquest dimarts l’atenció torna especialment als cinc que celebren referèndums sobre l’avortament: Michigan, Califòrnia, Vermont, Kentucky i Montana.
El de Michigan és el que es considera més transcendental. En el disputat estat frontissa es vota la Proposta 3, que regularia l’accés a l’avortament fins que el fetus sigui viable i impediria que s’implantés a l’estat un veto de 1931 que no fa excepcions ni en casos de violació ni incest ni risc per a la salut de la mare (l’única és si està demostrat que corre perill la vida de la dona). I no només s’espera que sigui aprovada, sinó que està impulsant la carrera de la congressista Elissa Slotkin i de la governadora Gretchen Whitmer davant els seus rivals republicans.
S’espera que siguin aprovades també les mesures de Califòrnia, que inclouria les proteccions a l’avortament de la Constitució estatal i a més cobriria el dret a anticonceptius, i Vermont, un estat també progressista on fins i tot el governador republicà recolza afegir una frase a la Constitució local.
Tot i que els republicans van patir un dur revés aquest estiu, quan a Kansas els ciutadans del majoritàriament conservador estat van rebutjar contundentment en una votació 59-41% un canvi en la Constitució estatal que havia explicitat que no assegura o protegeix el dret a l’avortament, ara esperen poder aconseguir imposar-se a Kentucky, que vota en referèndum el mateix canvi. Mentrestant, a Montana, la seva aposta és una mesura de complicat llenguatge que criminalitzaria i imposaria multes de fins a 50.000 dòlars als metges que practiqui avortaments de «nens nascuts vius».
