Els principals líders mundials arriben aquest dilluns a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh per participar a la COP27, una cimera que estarà marcada per les absències dels caps d’Estat d’algunes de les economies més grans i països més contaminants del planeta, com Rússia o la Xina.

Més d’un centenar de caps d’Estat i de Govern –amb alguns encara per confirmar– acudiran a l’esdeveniment més important del planeta sobre l’escalfament global i els seus efectes, que en aquesta edició inclou a la seva agenda per primera vegada les pèrdues i perjudicis associats al canvi climàtic.

Però malgrat el compromís internacional per limitar i reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, alguns dels líders de les principals economies i països més contaminants del món, com Rússia, l’Índia o la Xina, no seran presents a la cimera amb representants d’alt rang.

Una cimera amb sorpreses

Enmig de l’enrenou polític al Regne Unit i la successió al tron, van sorgir molts dubtes sobre qui seria l’encarregat de representar el país a Sharm al-Sheikh. Al principi, hi havia d’acudir el rei Carles III, ferri defensor de polítiques ambientalistes, però el Govern britànic hi va vetar l’assistència del monarca.

El nou primer ministre britànic, Rishi Sunak, va decidir al principi no participar a la COP27, una cosa que va ser durament criticada per l’oposició com una falta de lideratge, però finalment hi va anunciar la seva assistència. Per la seva banda, el president nord-americà, Joe Biden, també acudirà a la cimera. Això sí, no serà present durant la reunió de caps d’Estat, entre el 7 i el 8 de novembre, al celebrar-se eleccions legislatives al seu país, i aterrarà a Egipte el dia 11.

Una altra de les sorpreses és l’assistència del president electe del Brasil, Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva, que va derrotar en les eleccions el controvertit Jair Bolsonaro en una victòria molt celebrada per l’esquerra ambientalista. Durant la seva campanya, el brasiler va posar el focus en la protecció de l’Amazònia i va advocar per tornar a posar en marxa polítiques per lluitar contra el canvi climàtic.

Així mateix, la primera COP a l’Àfrica des del 2016 comptarà amb l’assistència de les riques monarquies en hidrocarburs del golf Pèrsic. Els Emirats Àrabs Units, representats pel president Mohamed bin Zayed al-Nahyan, i l’Aràbia Saudita, amb l’assistència del controvertit príncep hereu i nou primer ministre Mohamed bin Salman, seran un dels principals focus de l’esdeveniment al liderar la transició energètica a la regió.

Els Emirats, obcecats en la producció d’hidrogen blau i verd com a alternatives al petroli, acolliran a més la pròxima COP28 a la seva capital, Abu Dhabi.

Grans absències

El president de Rússia, Vladímir Putin, no assistirà a la COP27 malgrat que les repercussions energètiques i climàtiques de la invasió russa d’Ucraïna seran un dels principals focus de la conferència. A més, Putin ha rebut una dura resposta internacional i compta amb pocs aliats a Occident, una cosa que podria provocar que la cimera fes un gir i la seva principal comesa quedaria en segon pla.

Sí que hi acudirà una delegació russa, que pressionarà perquè s’excloguin de les sancions les tecnologies que permeten reduir les emissions de carboni, al considerar que la lluita contra el canvi climàtic és «conjunta», segons el Kremlin. Xi Jinping, president de la Xina, l’emissor més gran de gasos amb efecte hivernacle del món, tampoc atendrà la cimera malgrat ser una de les economies més potents del món i que, a més, està augmentant l’ús de carbó com una de les seves principals fonts d’energia.

La negativa de Xi a Sharm al-Sheikh es produeix després que la Xina suspengués les negociacions bilaterals sobre el canvi climàtic amb els Estats Units a l’agost, una de les mesures preses a manera de represàlia per la visita a Taiwan de la presidenta de la Cambra de Representants nord-americana, Nancy Pelosi.

L’Índia, un altre dels països més contaminants del món, tampoc hi ha confirmat encara l’assistència del seu primer ministre, Narendra Modi, mentre que la delegació índia mirarà d’abordar el finançament climàtic per als països en desenvolupament, així com treure’s pressió per abandonar l’ús del carbó, igual com la Xina.